Almaraz de la Mota, o simplement Almaraz, és un despoblat espanyol al terme municipal de Villardefrades, a la província de Valladolid, comunitat autònoma de Castella i Lleó. El lloc pertanyia a la Casa d'Alba i estava habitat per parcers contractats per a les labors agrícoles. Al segle XX es va vendre la finca i els seus habitants van haver d'abandonar les seves cases de les quals no eren propietaris. El que antany va ser un poble amb escola i parròquia es va convertir en un despoblat amb les ruïnes de l'església com a únic testimoni.
Fins a la reforma de la nomenclatura municipal del 2 de juliol del 1916 el municipi es deia simplement Almaraz. En aquesta data el seu nom va ser modificat pel d' Almaraz de la Mota. El 10 de març de 1970 extingit Almaraz, el seu territori es va incorporar a Villardefrades.
L'església de San Juan Bautista és del segle XVI amb planta d'una sola nau, absis quadrat, espadanya de dos cossos als peus que a penes es manté alçada. Va tenir armadura mudèjar. Cor alt als peus. L'any 2020 es trobava en un avançat estat de deteriorament.
Geografia El poble estava als límits dels Montes Torozos amb la Tierra de Campos a banda i banda del arroyo de la Viña, un rierol que desembocava poc després en el riu Sequillo. Tenia bona muntanya d'alzines de les quals s'aprofitaven les aglans, pastures per al bestiar i terres de labor on es plantava principalment blat, ordi, sègol i llegums. El seu terme confinava amb els de Villardefrades, Urueña i Villavellid.
Madoz en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar fa una descripció d'aquest lloc que encara es deia Almaraz sense afegitons. Pertanyia a la diòcesi de Palència; l'església parroquial estava dedicada a Sant Joan Baptista. Tenia unes trenta cases agrupades sense formar carrers, vint-i-dos veïns i noranta-vuit habitants, escola de primeres lletres i una font d'aigües molt bones que proveïa a la població. Era senyoriu del marquès de la Mota — de la Casa d'Alba — amb autoritat per a nomenar tinent alcalde major cada sexenni. Al segle XVIII comptava amb una venta que va arribar a ser famosa per haver-se convertit en refugi de malfactors i que va ser derruïda per aquesta raó. Per a substituir-la es va construir en 1785 una fonda dins del poble.
El lloc pertanyia a la Casa d'Alba i els seus habitants eren parcers que depenien íntegrament de la seva condició de colones. Fins i tot l'habitatge era propietat dels patrons. En la segona meitat del es va posar la finca en venda i la va comprar un ric hisendat anomenat Luis de Villachica. La vida dels colons va continuar sent la mateixa fins que en morir Villachica va heretar la hisenda la seva filla natural Victoriana.
En morir Victoriana l'heretaren unes nebodes segones la decisió de les quals va ser vendre i desfer-se de tot, muntanya, terra de conreu i cases. L'única cosa que no es podia vendre era l'edifici de l'església i el cementiri. Els habitants d'Almaraz volgueren comprar l'heretat però no reeixí per raons econòmiques que no pogueren esmenar. Tota la propietat va ser adquirida per la firma Constructora Imperial S. L.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Iglesia de San Juan Bautista de Almaraz de la Mota. Llista vermella. Villachica i els seus descendents ABC hemeroteca Valladolid en bici El Norte de Castilla: reunió d'antics veïns d'Almaraz
Categoria:Despoblats d'Espanya Categoria:Geografia de la província de Valladolid Categoria:Antics municipis d'Europa