L'església de Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla, llogaret d'Alpont, a la Comarca de la Serrania, València, és un temple catòlic que pertany a la Diòcesi de València. L'església està dedicada a Sant Bernabé i als Sants Abdó i Senén.

L'any 2024 l'Arquebisbe de València, Enrique Benavent Vidal, va nomenar el reverend Renato Amorim Santos, administrador parroquial de les parròquies de la Mare de Déu de la Pietat (Alpont), Sant Bernabé Apòstol de Corcolilla i de La nostra Senyora dels Àngels de la Iessa.

L'església compta amb un arxiu parroquial on hi ha dades de: llibres de baptismes, matrimonis i defuncions, des del 1939. Té una reconstrucció de partides de baptismes, que va permetre tenir dades des del 1881 al 1936.

Descripció L'església de Sant Bernabeu de Corcolilla es va construir al segle XVIII, presentant l'edifici una protecció deguda a la seua condició de Bé de Rellevància Local, amb una declaració genèrica, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, de 1 5.449 / 13.02.2007) El 1614, es va produir la troballa de la imatge de la Verge de Consolació, patrona d'Alpont, obrint una sepultura al cementiri vell de la Vila, al costat de l'Arxiprestal d'Alpont. La imatge es va traslladar a la Parròquia de Corcolilla, i és objecte de pelegrinatge entre el llogaret i la vila d'Alpont cada tres anys a les Festa Grosses.

Torre Campanar La torre campanar, que es creu va ser construïda també al segle XVIII, pot ser que sigui el resultat de la modificació d'un primer campanar més petit que l'actual, o bé es va fer servir com a punt de partida el campanar de l'església antiga, ja que hi ha obertures per a campanes que estan encegats als nivells intermedis de la torre. Posteriorment la torre es va ampliar amb un nou cos per a les campanes. La més antiga de les conservades actualment data de l'any 1773. El 1868 es va fondre la petita i el 1943 la més recent. s'ubica a l'esquerra del presbiteri, té dos cossos, al segon els buits de mig punt per a la sala de campanes. Es cobreix amb teulada a 4 aigües i està construït com tota l'església de maçoneria.

Les Campanes La Campana Sant Bernabé En el seu campanar destaca la seva campana més gran, anomenada Sant Bernabé, la qual té a la part central:

una creu, un escut amb el Cor de Jesús la marca de fàbrica, que és un element usual a les campanes que han tingut una fosa industrial, en aquest cas posa: "MANUEL ROSES VIDAL / FILL DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". una inscripció amb l'advocació a què està dedicada, el nom del lloc i l'any de fosa, que diu: "SAN BERNABE APOSTOL/ CORCOLILLA/1943".

Les campanes en què es feia constar el nom del poble estaven relacionades amb campanes que havien estat destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939). En moltes ocasions campanes que van ser tretes dels seus campanars després es van recuperar, però en no existir en aquell moment un control ni inventari, moltes no van poder ser portades als seus llocs d'origen; això és el que va portar a col·locar-se a les campanes a partir dels anys 40 del segle XX.

Al mig peu té una inscripció amb el nom del rector i sacerdots encarregats de la parròquia en el moment de la fosa: "SENE CURA D. GABRIEL SANCHO I ENCARREGATS SIXT SANCHEZ I AMANCI MARTÍNEZ".

La campana, està ubicada en una de les obertures de la sala de les campanes i té un diàmetre de 64 cm, una vora 8 cm, una alçada del bronze 56 cm i un pes aproximat 152 kg. Té a més jou de fusta de perfil tradicional valencià, encara que presenta diferències respecte del que es considera el model tradicional. i a més presenta batall lligat i reforçat mitjançant un cable de seguretat.

S'utilitza per a repics i voltejos automàtics, ja que es va motoritzar amb un motor de volteig per impulsos i electromall monofàsic.

La campana està sota protecció genèrica ja que s'ubica en un bé catalogat com a Bé de Rellevància Local, per la qual cosa qualsevol intervenció a les campanes ha de comunicar-se a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

A més el campanar té dues campanes més, la Santa Maria i la Santa Maria de Consolació.

La Campana Santa Maria La Campana Santa Maria (amb 28 cm de diàmetre, 21 cm de alçada del bronze, 2 cm de vora i uns 13 kg), va ser fosa el 1868 pel fonedor Manuel Cánobas. Pel seu estat no es pot descartar que patís danys durant la Guerra Civil, ja que no té les nanses originals. Va ser restaurada l'any 2015 per part de les Indústries Manclús, que li va restaurar el jou de fusta, reemplaçant el braç per un altre de nou i van fabricar ferratges nous, passant a voolvee a col·locar la campana intervinguda de nou a la sala de campanes.

La campana continua sent de toc manual, la seva instal·lació és original, cosa que fa necessari que es protegeixi la sonoritat i altres valors culturals.

La campana té una inscripció, que conté una pregària així com l'any de la seva fosa, al terç que combina el llatí i l'espanyol: “• AVE MARIA-GRASIA PLENA-ANY 1868”. La part en llatí correctament seria: "AVE MARIA GRATIA PLENA". Es pensa que fa referència al passatge de l'Anunciació descrit per Sant Lluc (Lc 1, 28).

Al mig té una creu amb pedestal.

Presenta, com les altres campanes de la torre, una protecció genèrica per trobar-se en un bé protegit.

La Campana Santa Maria de Consolació Per la seva banda la campana Santa Maria de Consolació (amb 76 cm de diàmetre, 62 cm d'alçada del bronze, 7 cm de vora i uns 254 kg), fosa el 1773 se suposa que pel taller de Josep Lleonart de València.

La campana té una inscripció (una oració a la Verge de la Consolació) en espanyol al terç amb les lletres decorades: "+DECONSOLACION MARIA SEANVESTRALVZ YGUIA".

A la part central té una creu amb pedestal i als costats l'any de fosa: "ANY / I773".

Al mig té una sanefa amb raïms, una imatge de Santa Bàrbara i una altra de la Mare de Déu de la Seu de Xàtiva.

Presenta ssas amb decoracions antropomorfes.

Manté el toc manual i s'utilitza per a repics (manipulant-se des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall) i volteig (des de la mateixa sala de les campanes). Antigament s'utilitzava per donar les hores.

Igual que les altres dues campanes del campanar, s'ubica en una de les obertures de la sala de les campanes, i presenta jou de fusta de perfil tradicional valencià, amb lleugeres diferències amb el jou antic. Es va procedir a la seva motorització, amb un motor de volteig per impulsos i electromall monofàsic. Presenta un batall lligat i reforçat mitjançant un cable de seguretat.

Se sospita que va patir intervencions abans del 2015, ja que es pot observar al centre una marca de soldadura.

Referències

Categoria:Edificis religiosos d'Alpont Categoria:Patrimoni monumental d'Alpont Bernabé Apòstol de Corcolilla Categoria:Monuments d'interès local de la Serrania Categoria:Control de B25es Alpuente 2025