Els snohomish (, , sdoh-HOHBSH) són un poble Salish de la Costa Sud de parla lushootseed originaris de la regió de Puget Sound a l'estat de Washington. La majoria dels snohomish estan inscrits a les tribus Tulalip de Washington i resideixen a la reserva o a prop d'aquesta, tot i que d'altres estan inscrits en altres tribus, i alguns són membres de la tribu d'indis snohomish no reconeguda. Tradicionalment els snohomish ocupaven una ampla regió, que incloïa el riu Snohomish, parts de les illes Whidbey i Camano, i la costa propera de Skagit Bay i Puget Sound. Tenien almenys 25 viles permanents a les seves terres, però el 1855 ratificaren el Tractat de Point Elliott i foren traslladats a la reserva Tulalip. Tot i que alguns es traslladaren a la reserva, les dures condicions, la manca de terra i les polítiques opressives del govern dels Estats Units feren que molts marxessin.
Els snohomish actuals descendeixen de diversos grups, com ara els n'quentlmamish i els sdodohobsh, entre d'altres. Cada grup era tradicionalment independent a nivell de localitat, però hi havia una major connexió cultural, i tots s'anomenaven snohomish. Tenien una forta concepció del seu territori i formaven fortes aliances entre ells i amb d'altres pobles mitjançant de matrimonis i diplomàcia, cosa que va permetre que el seu abast s'estengués molt més enllà del seu territori. Durant l'estiu viatjaven pel seu territori i més enllà per caçar, recol·lectar i pescar, mentre que l'hivern es reservava per a celebracions i cerimònies religioses. Avui dia, els snohomish mantenen la seva tradició del potlatch, així com altres elements culturals com l'ús de canoes, la pesca, la caça i la recol·lecció de materials tradicionals per a artesanies culturals.
Tradicionalment els snohomish parlaven un dialecte del lushootseed septentrional, tot i que ha caigut en desús en favor de l'anglès en temps més moderns. Les tribus tulalip estan en procés de revitalitzar la llengua, així com de preservar i restaurar altres ensenyances culturals tradicionals, que es coneixen a lushootseed com .
Denominacions i etimologia "Snohomish" és una anglicització del nom lushootseed . Al moment del contacte es va produir un canvi lingüístic on les consonants nasals, com ara m o n, van canviar en moltes paraules per convertir-se en b o d respectivament. Això es palès en moltes de les pronunciacions dels parlants de més edat del lushootseed, alguns dels quals encara pronuncien les paraules a l'antiga. Quan els snohomish entraren en contacte amb els europeus per primer cop, el seu nom es pronunciava snuhumš, donant lloc a la paraula "snohomish" en anglès. Després d'un temps, el lushootseed canvià, mentre que el nom en anglès es mantingué igual, creant la discrepància que existeix avui dia.
El nom "snohomish" () s'usava antigament per a referir-se a tots aquells que vivien en pobles del sud de les illes Whidbey i Camano, l'illa Hat, la costa de Puget Sound des de Warm Beach fins a Mukilteo, i al llarg del riu Snohomish fins a City of Snohomish. Hi havia moltes poblacions i subgrups al territori pròpiament dit dels snohomish, però tots tenien un nivell de cohesió social més enllà de la seva localitat. En total els snohomish tenien 15 localitats al seu territori.
El significat de la paraula ha estat debatut per lingüistes i historiadors tribals. Segons les tribus tulalip i diversos etnòlegs i historiadors, el nom significa "molts homes" o "un munt de gent". William Shelton, un líder destacat del poble snohomish a principis del segle XX, va dir que significava "gent de les terres baixes".
El mot snohomish també s'ha anglicitzat de moltes altres maneres, com ara Sdoh-hobsh, Sdohobc, Sinahomish i Sneomuses. Avui dia el comtat de Snohomish, City of Snohomish i el riu Snohomish duen el nom del poble snohomish.
Classificació i subgrups Els snohomish, com la majoria dels seus veïns, són un poble Salish de la Costa Sud. Els Salish de la Costa Sud són un grup relacionat de gents dispars que parlen llengües relacionades i comparteixen elements de cultura, religió i històries. La branca Salish de la Costa Sud inclou tots els pobles de parla lushootseed i els twana, que s'estenen per tot Puget Sound, llevat a la costa més occidental d'Admiralty Inlet.
Els snohomish actuals descendeixen de diversos pobles, entre aquest els snohomish sensu stricto, els sdodohobsh i els n'quentlmamish. Alguns etnògrafs i historiadors també han considerat històricament els skykomish i els sktalejum com a subgrups dels snohomish, degut als seus estrets vincles amb els snohomish, i molts snohomish veien els skykomish com un grup derivat. Els mateixos snohomish foren col·locats sota els snoqualmie com a subordinats durant les negociacions dels tractats, un fet que molts snohomish lamentaven profundament. Cada subgrup antigament fou independent dels altres, sense percebre's com unit als snohomish com ho són avui dia. A més, cada subgrup era format per vàries viles independents que unides entre si per sistemes de drenatge comuns i una complexa xarxa d'aliances familiars. Així mateix, totes les persones que provenien dels pobles de l'illa eren conegudes com a , però aquest no era un terme ètnic, sinó purament un identificador geogràfic.
El ("gent de "), també anomenats els snohomish de l'illa Whidbey, eren un poble ric, molt famós a tot Puget Sound. Tenien diversos pobles a la meitat sud de l'illa Whidbey. Alguns etnògrafs no es posen d'acord sobre si eren un subgrup dels snohomish o part dels snohomish pròpiament dits.
El poble quil ceda (en ) eren els que provenien dels nombrosos pobles dels voltants de Quil Ceda Creek, entre aquesta la localitat de Priest Point.
Els sdodohobsh (en ), també anomenats Upper Snohomish o Monroe, provenien de tres pobles independents a la rodalia de Monroe. El seu nom, , significa "petit snohomish". Eren un grup de classe baixa, en comparació amb els snohomish de classe alta pròpiament dits.
El nom n'quentlmamish (en ) , també escrit Kwehtlamamish ) fa referència a tots aquells que vivien en pobles al llarg del riu Pilchuck (en ). El seu territori incloïa el conca del riu Pilchuck, incloent-hi Little Pilchuck Creek i Lake Stevens. Tenien dos pobles, i alguns cops se'ls ha anomenat la gent Pilchuck. Com els Sdodohobsh, eren de classe baixa, vistos pels snohomish com a vils i aïllats. Van ser part del Tractat de Point Elliot, com a subgrup dels snohomish, i la seva terra va ser cedida per Patkanim, un snoqualmie.
Els sktalejum (en ) alguns cops s'han classificat com a subgrup snohomish, o bé com a subgrup Skykomish o altres cops com a subgrup Snoqualmie. Els seus tres pobles eren al riu Skykomish, per sobre de Monroe. Antany un grup poderós, foren delmats per epidèmies de verola i se'ls deixà viure en altres pobles. Formaren part del Tractat de Point Elliott, on va signar el tractat per ells.
Els quadsack, també anomenats kwatsakwbixw (en ), eren un grup que vivia a Hat Slough. Només tenien una vila i han estat considerats un subgrup dels snohomish o dels stillaguamish . Tot i que abans eren un grup independent, estaven estretament relacionats tant amb els snohomish com amb els stillaguamish, i van ser absorbits passades les epidèmies de verola.
Història Abans del contacte Durant milers d'anys els snohomish caçaven, pescaven i recol·lectaven entorn el seu territori. L'etnòleg Colin Tweddell estimà que la població snohomish abans del contacte possiblement fossin més de 6.000. A principis del segle XIX hi hagué epidèmies de verola i xarampió que n'assolaren la població.
Cap al 1820 diversos vilatges dels snohomish foren delmats per una gran esllavissada a Camano Head (), l'extrem sud de l'illa Camano. Es va produir una esllavissada massiva quan un penya-segat es va esfondrar, enterrant un poble just a sota. Un altre poble de l'illa Hat () va ser arrasat per una gran onada provocada per l'esllavissada. Els residents del poble de veieren l'esllavissada i aconseguiren fugir a terrenys elevats abans de l'arribada de l'onada. L'onada també gairebé va destruir el poble més gran snohomish, L'esllavissada va ser catastròfica, amb centenars de víctimes. Va ser durant la temporada de cloïsses, i molts dels que visitaven i van ser enterrats i ofegats.
Cap al 1824 els snohomish havien estat en guerra amb els pobles klallam i cowichan durant un temps. El desembre d'aquell any es trobaren amb el grup comercial de John Work, un comerciant de la Companyia de la Badia de Hudson. Els snohomish van ser algunes de les tribus que més tard van comerciar amb la Companyia de la Badia de Hudson a Fort Nisqually, establert el 1833 a l'extrem sud de Puget Sound. També van conèixer missioners catòlics que arribaren a les seves terres a principis de la dècada del 1840. esquerra|miniatura|259x259px|Pilchuck Julia (c. 1915), una dona snohomish que visqué al la localitat de Snohomish, Washington. Assistí al Tractat de Point Elliot del 1855.
Tractat de Point Elliot El 1855 es celebrà un concili al que ara és Mukilteo (en ) perquè l'aleshores governador territorial Isaac Stevens redactés un tractat que cediria les terres dels habitants de la regió nord de Puget Sound als Estats Units. Els snohomish formaren part d'aquest tractat, i hi assistiren uns 350 snohomish. Durant l'elaboració del tractat Stevens va subordinar els snohomish als snoqualmie, i Patkanim va signar el tractat pels snohomish (), un líder snoqualmie. Això fou rebutjat pels snohomish. Patkanim, juntament amb nou "subcaps" snohomish, van autoritzar la cessió de totes les terres snohomish als Estats Units.
Durant la Guerra de Puget Sound (1855-56) els snohomish romangueren neutrals. Això va molestar les autoritats americanes, que consideraven que els snohomish "no feien res" pel govern americà, i un agent indi recomanà que la tribu es "dissolgués". Durant aquest període s'animà als snohomish a traslladar-se a una reserva temporal a l'illa Whidbey per tal d'evitar la influència de les tribus que lluitaven contra el govern americà. miniatura|esquerra|299x299px|William Shelton (c. 1913), un líder snohomish de En virtut de l'article 2 del tractat el destí dels snohomish era que fossin traslladats a una reserva temporal snohomish, juntament amb els pobles skykomish, snoqualmie i stillaguamish. Tanmateix, la comissió del tractat va subestimà enormement la quantitat de gent que vivia entorn als sistemes de drenatge dels rius snohomish i stillaguamish. El 1854 la comissió del tractat tenia la impressió que hi havia menys de 400 persones vivint al llarg de les dues conques. El 1856 els informes deien que fins a 1.800 persones vivien entorn aquests rius. Les dues seccions de terra (1.280 acres) reservades per als pobles snohomish, snoqualmie, skykomish i stillaguamish eren totalment inadequades segons l'antropòloga Barbara Lane, i les quatre tribus mai no haurien pogut mantenir-se en una reserva així.
Més tard, tal com s'esbossa en l'article 3, s'establí la Reserva Tulalip. En un principi es planejà que fos una parcel·la de terra de 36 seccions a la qual es traslladarien totes les persones que vivien a l'oest de Washington. La Reserva Tulalip abastava la reserva Snohomish i es va incorporar a la Reserva Tulalip. la Reserva Tulalip s'amplià mitjançant una ordre executiva el 3 de desembre de 1873, ampliant-se a 24.320 acres.
Era de les reserves