va ser l'amant i favorita d'Enric IV des del 1591 fins a la seva mort molt prematura.Arlette Jouanna (dir.), Histoire et dictionnaire des guerres de religion, 1559-1598, Robert Laffont, 1998 (coll. « Bouquins »), p. 898
Biografia Gabrielle d'Estrées, nascuda al castell de Cœuvres el 1573, era filla d'Antoine d'Estrées, baró de Boulonnois, vescomte de Soissons i Bersy, marquès de Cœuvres,Chevalier des ordres du roi en 1578, et chargé du gouvernement de La Fère en Picardie, de Paris et de l'Île-de-France pour sa belle défense de Noyon contre le duc de Mayenne, en 1593. governador de l'Illa de França (gran mestre d'artilleria durant un període molt curt el 1596), i de Françoise Babou de La Bourdaisière, que va donar a llum onze fills, entre ells set filles, que la marquesa de Sévigné immortalitzaria a les seves cartes com els "set pecats capitals".Rebaptisés les « sept péchés capitaux » par le duc de Saint-Simon.
El novembre de 1590, el setge de París es va allargar,El setge de París de 1590 fa referència a l'intent d'Enric IV, rei de França, de prendre la ciutat de París. Va enfrontar les tropes reials comandades pel rei contra la Lliga Catòlica comandada pel duc de Nemours. Roger de Bellegarde, Gran Escuder de França i antic favorit d'Enric III, va parlar molt bé de Gabrielle d'Estrées, la seva amant, al rei. La parella va anar llavors al Château de Cœuvres, on vivia Gabrielle. Enric IV va concebre un amor apassionat per ella. Segons la llegenda,Pierre de Vaissière, Henri IV, Frédérique Patat, 2013, p. 357. Gabrielle es va resistir a aquest monarca, que feia una forta olor d'"all i grotesc", durant més de sis mesos, però finalment es va rendir a ell.
El 8 de juny de 1592, Enric IV, per preocupació per les convencions, la va casar amb Nicolas d'Amerval (1558-1600); Senyor de Liancourt, Cerfontaines, Mézières i Amerval, després de Falvy-sur-Somme per adquisició amb l'ajuda del rei, Baró de Benais, Gentleman de la Cambra i Governador de Chauny, es va casar primerament el gener de 1591 amb Anna (1565-1591), filla de François el Jove Gouffier de Crèvecœur).Les noces de Nicolas d'Amerval baron de Benais avec Gabrielle d'Estrées, à Noyon, juin 1592 [archive] », sur Henri IV, par Jean-Pierre Babelon, chez Arthème-Fayard, 1982 et 2009, mis en ligne par Google Books Aleshores, Enric IV va sol·licitar que el matrimoni fos declarat nul perquè Gabrielle pogués recuperar la seva llibertat (l'anul·lació es va declarar el 7 de gener de 1595, al·legant la impotència de Nicolau d'Amerval, que tanmateix tenia descendència). La va convocar a la cort, va crear el Ducat de Beaufort per a ella el 1597 i va omplir d'honors tots els seus parents.
El març de 1596, va rebre el castell reial de Montceaux-lès-Meaux d'Enric IV, juntament amb el títol de marquesa de Montceaux, i després el de duquessa de Beaufort el juliol de 1597. La jove va quedar profundament marcada per l'odi de la gent comuna, que ja l'havia sobrenomenat "la duquessa de la Brutícia". Enric IV la visitava sovint al seu castell, on va continuar els treballs d'embelliment iniciats per Caterina de Mèdici, construint nous edificis, en particular els quatre pavellons de la cantonada.
El matrimoni previst de Gabrielle d'Estrées amb Enric IV va ser frustrat pel papa Climent VIII i el seu llegat, Alexandre de Mèdici (després, Papa Lleó XI), aquest últim desitjant que el rei es casés amb la seva cosina, Maria de Mèdici.Maxime Cormier, «Le mariage d'Henri IV et de Marie de Médicis vu par Clément VIII et ses agents», Dix-septième siècle, mars 2012 (lire en ligne [archive]). El papa va trigar a anul·lar el matrimoni d'Enric IV amb Margarida de Valois, la seva esposa des de 1572, de qui feia temps que estava separat. El 23 de febrer de 1599, durant una celebració al Palau del Louvre, el rei va anunciar públicament la seva intenció de casar-se amb Gabrielle, lliurant-li el seu anell de coronació.Georges Poisson, La Grande Histoire du Louvre, Perrin, 2013, p. 465. "La quasi reina" era detestada tant per la població parisenca, lleial a la família ultracatòlica dels Guise, com per l'aristocràcia a causa de les seves despeses extravagants (vestits, joies, l'Hôtel de Schomberg davant del Louvre). Va ser objecte de nombrosos pamflets.
La mort inesperada de la favorita del rei va posar fi al problema. Embarassada de quatre mesos del quart fill d'Enric IV, va patir convulsions doloroses el 8 d'abril després de sopar el 7 d'abril a casa del financer Sébastien Zamet, que li va oferir una llimona glaçada com a refresc. Aquests dolors es van tornar insuportables el 9 i el 10 d'abril de 1599 (el dia de la seva mort).La mort de Gabrielle d'Estrées, 10 avril 1599 [archive] », sur Envie d'Histoire sur CanalBlog Els testimonis van relatar que la seva cara contorsionada es va tornar tan negra que era completament irreconeixible (el seu aspecte era tal que el seguici del rei la va aturar a Villejuif quan corria a veure-la des de Fontainebleau, on s'allotjava, per estalviar-li una visió tan horrible) i que patia dolors epigàstrics (signe de Chaussier que suggereix hipertensió arterial?), cosa que va fer sospitar d'intoxicació per la llimona, en la qual es podria haver introduït la substància nociva.Janine Garrisson, Gabrielle d'Estrées. Aux marches du palais, Éditions Tallandier, 2006, p. 115. Però la hipòtesi més probable és que va ser víctima d'eclàmpsia,Enfant mort-né — un garçon — qu'ils arrachent « à pièces et lopins ». Source : Raymond Ritter, La Vie de Gabrielle d'Estrées, Le Cercle Historia, 1964, p. 157.La durée de l'affection, près de 72 heures, « vient contredire l'hypothèse d'un empoisonnement aigu dont l'issue avec les substances connues de l'époque eût été plus rapide ». Cf. Jacques Delbauwe, De quoi sont-ils vraiment morts ?, Pygmalion, 2013, p. 147. una eclàmpsia tòxica (intoxicació causada per un alt nivell d'albúmina a l'orina, una afecció que afecta les dones embarassades caracteritzada per hipertensió greu, que de vegades provoca convulsions) amb tots els símptomes d'una intoxicació.Jean-Pierre Babelon, op. cit., p. 665. El fill mort que portava al ventre va ser expulsat del seu úter. El seu funeral es va celebrar a l'església de Saint-Germain-l'Auxerrois amb els honors que corresponien al seu rang. Va ser enterrada al cor de l'església de l'abadia de Maubuisson, encapçalat per la seva germana Angélique d'Estrées.Philippe Erlanger, Gabrielle d'Estrées. Femme fatale, J. Dullis, 1975, p. 257
Després de la seva mort, Enric IV va recomprar la finca als seus hereus i la va donar a Maria de Mèdici amb motiu del naixement del futur Lluís XIII.
Descendents Enric IV i Gabrielle d'Estrées tenien:
César (7 de juny de 1594 a Coucy – 1665), duc de Vendôme, casat el 1609 amb Françoise de Lorraine-Mercœur; Catherine-Henriette (11 de novembre de 1596 a Rouen – 1663), coneguda com a "Mademoiselle de Vendôme", casada amb Carles II de Lorena, duc d'Elbeuf i comte d'Harcourt; Alexandre (19 d'abril de 1598 a Nantes - 8 de febrer de 1629), conegut com el "Chevalier de Vendôme".
Retrat Gabrielle d’Estrées, la «quasi reina», «rossa, daurada, d'una estatura admirable, amb una tez radiantment blanca» (Mademoiselle de Guise), «rossa amb ulls blaus, celles admirablement dibuixades, encantadora i grassoneta» (François Bluche), «una coseta bonica, una mica insípida i poc enginyosa» (Jean-Pierre Babelon), ha fascinat, en virtut del seu tràgic destí —en el qual alguns han vist enverinament o fins i tot la mà del diable— tant els seus contemporanis com la posteritat. Així, Agrippa d’Aubigné, tot i que generalment escatimava en elogis, la va aclamar com la que va impulsar el rei a redactar i signar l'Edicte de Nantes:Jules Michelet, que va examinar el seu retrat a llapis fet per Daniel Dumonstier al Departament d'Estampats de la Biblioteca Nacional de França, la va descriure així: «És sorprenentment blanca i delicada, imperceptiblement rosada. Els seus ulls tenen una indecisió, una vaguetat que deu haver encantat i, tanmateix, no tranquil·litza».Jean-Pierre Babelon, Henri IV, Fayard, 1982, p. 628-629.
Observacions contemporànies L'endemà de la seva mort, Enric IV va escriure: A la bella Gabrielle se li va concedir un funeral reial. El rei va plorar vestint-se completament de negre, cosa que no estava permesa als reis de França, que portaven porpra de dol.
Literatura Auguste Maquet, La belle Gabrielle, 1854-1855.
Representacions al cinema i la televisió 2010: A la pel·lícula Henri IV de Jo Baier, és interpretada per l'actriu francesa Chloé Stefani. 2019: A la tercera temporada de La Guerre des trons, la véritable histoire de l'Europe (La Guerra dels Trons, la veritable història d'Europa), és interpretada per l'actriu francesa Valentine Caille.(en) « La Guerre des trônes, la véritable histoire de l'Europe (TV Mini Series 2017– ) -Full Cast & Crew [archive] », sur Internet movie database
Ascendència
</center>
Referències
Bibliografia
Eudes de Mézeray, "Història cronològica abreujada de França", 3 volums, Claude Robustel, París, 1717. Maximilien de Béthune Sully, "Memòries del duc de Sully", Étienne Ledoux, París, 1828. Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang (eds.), “Gabrielle d’Estrées” a Dictionnaire universel d’histoire et de géographie, 1878 (llegiu a Viquifont) Michel de Decker, "Gabrielle d'Estrées - El gran amor d'Enric IV", Edicions Pygmalion, 2003 Wolfram Fleischhauer, "The Purple Line", Stuttgart, 1996. (Traducció al francès: "The Purple Line", París, JC Lattès, 2005). Una obra semiacadèmica en forma de novel·la sobre la vida de Gabrielle d'Estrées. Isaure de Saint Pierre, Gabrielle d'Estrées ou les belles amours, 2017, Albin Michel.
Categoria:Nascuts el 1573 Categoria:Concubines Categoria:Nobles de França Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 1599 Categoria:Persones de l'Aisne Categoria:Persones d'Indre i Loira