miniatura|Les galiotes (dreta) eren velers de cabotatge utilitzades a Europa a partir del XVI XVI. miniatura|Nau de cabotatge modern al dic de Duguay-Trouin (Sant Maloú). miniatura|295x295px|Balanguay filipí. Una nau de cabotatge és un vaixell que es dedica al cabotatge a curta distància, al llarg de les costes (per al transport de mercaderies o passatgers).
Aquest terme es contrasta amb un vaixell dedicat a la navegació de llarga distància, lluny de la costa i a travessies intercontinentals. La navegació costanera pot ser nacional o internacional, sense límits de distància, mentre que un vaixell mercant de menys de 100 tones que fa viatges de menys de 65 milles (aproximadament 105 km) és un vaixell de navegació costanera (vegeu cabotatge).
Etimologia L'origen de les paraules cabotatge és incert:
pres del francès cabotage , d’etimologia controvertida, però de tota manera derivat en francès de caboter ‘dedicar-se al comerç i navegació de cabotatge’ , ço que fa el caboteur ‘vaixell de cabotatge’ : d’aquell es manllevaren també l’it. cabotaggio i el cast. cabotaje [c. 1800]: sembla que caboter es va derivar en francès d’un antiquat cabo (1614, 1638), que en aquell temps s’usava, manllevat del port. i cast. cabo ‘cap en una costa’, en el significat de ‘costejar al llarg dels caps d’una costa’.
Descripció Marina de vela En els vaixells de vela tradicionals, els vaixells de cabotatge eren embarcacions de mida modesta (entre 25 i 130 tones brutes), aparellats com a balandres, lugres, bergantins, goletes o goletes de gàbia. En altres llocs del món, altres formes de vaixells de cabotatge derivaven de tècniques de construcció locals, com ara juncs, balanguais o daus.
Els vaixells de fusta, de vegades subjectes a les marees, havien de ser molt robustos per suportar els freqüents encallaments als ports de marea on es deixaven en dic sec durant la marea baixa amb càrregues pesades a bord, mentre que els vaixells de navegació d'altura que sempre romanien surant no tenien aquesta restricció.
Els vaixells de cabotatge tradicionals i, per extensió, els seus capitans rebien en francès el sobrenom de écraseurs de crabes (esclafadors de crancs) perquè tendien a prendre "dreceres" prop de la costa per aprofitar la marea.
Marina moderna miniatura|El vaixell de cabotatge costaner Jan-Dirk al Canal de Kiel. El terme encara s'utilitza per referir-se a un vaixell o mariner dedicat a la navegació de cabotatge. Hi ha diverses menes de cabotatge segons la durada dels viatges. :
navegació costanera : navegació de menys de 65 milles (aproximadament 105 km) per a vaixells de menys de 100 tones ,; petit cabotatge: navegació entre ports dins del mateix país i al llarg del mateix front marítim ; gran cabotatge: navegació d'una mar a una altra dins el mateix país ; cabotatge internacional : navegació entre ports de diferents països pertanyents a la mateixa façana marítima continental .
Vaixell de cabotatge fluvial-marítim Una nau de cabotatge fluvial-marítim és un tipus de vaixell petit les característiques de calat i de guinda del qual li permeten tant d'afrontar els oceans com endinsar-se terra endins a través de grans rius i canals amb calats relativament febles.
Les estrictes restriccions de la navegació fluvial fan necessari un doble buc. Generalment són del tipus caixa (box shape, una sola bodega en forma de paral·lelepípede). Les escotilles (panells de coberta), de l'amplada de la bodega, compostes per 4 trapes que es pleguen cap avall mitjançant cilindres hidràulics, o 8 trapes, que en aquest cas s'obren aixecant-se i lliscant.
esquerra|miniatura|La passarel·la telescòpica.
La passarel·la sol anar muntada en una base telescòpica per permetre el pas per sota de ponts d'alçada clàssica. Els diferents pals i antenes van muntats en eixos que permeten d'inclinar-los mitjançant crics. Així, ciutats com París o Lió són accessibles per a vaixells de càrrega amb una càrrega de 2.000 tones.
Durant les manobres, la passarel·la és en una posició alta que ofereix una molt bona visibilitat. Quan es navega, és en una posició baixa i la visió que permet és molt menor.
A mar, aquestes petites embarcacions, sovint amb una potència de motor limitada, pateixen molt i cansen el personal. Fan cabotatge al llarg de les costes europees, però sovint emprenen viatges de diversos dies en mars molt agitades. Aleshores es veuen sotmeses a greus dificultats.
El personal de bord és formada per 6 (el mínim absolut, però sovint la norma) a , incloent-hi la direcció:
1 capità, 1 segon capità, 1 cap mecànic, els homes de bord.
EN la zona europea, el prsonal de bord solen ser polonesos, ucraïnesos o russos, de vegades una barreja de nacionalitats. Poques persones parlen anglès (a part de la direcció). Les jornades de feina són molt llargues, i alguns dies poden durar fins a 18 hores per a la direcció. L'oficial de guàrdia sovint està sol al pont en mar agitada, i el poc temps que es passa al port no permet cap descans real. Els viatges per mar poden durar sis mesos sense tornar a casa amb les famílies.
Aquestes condicions de treball creen riscos d'accidents, La mésaventure du Rms Ratingen L'abordage du Drawa sovint relacionats amb una manca de vigilància a causa de la fatiga o l'absorció per tasques administratives durant els torns.
Els vaixells fluvio-marítims que operen a la zona europea sovint estan registrats al Carib, però també a països del nord d'Europa i fins i tot a Luxemburg . Es caracteritzen per canviar freqüentment de nom i tripulació. Els seus propietaris exigeixen la màxima rendibilitat, cosa que és incompatible amb les pràctiques de gestió. honorable » del personal.
Aquests vaixells són al transport marítim el que els semiremolcs llogats són al transport terrestre. Sovint operen en tramping (noliejament de càrrega completa per compte dels carregadors), carregant qualsevol tipus de mercaderia, al detall sòlid o càrrega general, a la bodega però de vegades també a coberta, durant trajectes relativament curts. center|miniatura|Vaixell de cabotatge fluvial-marítim acostant a Gennevilliers.
Notes i referències
Categoria:Transport marítim Categoria:Vaixells per tipus