Domicià (en llatí: Domitianus; mort el 354) va ser un polític romà del segle IV dC, implicat en la caiguda i mort del Cèsar Constanci Gal.

Biografia El pare de Domicià era un artesà; va tenir una filla que es va casar amb Apol·linar. Va exercir de notari i més tard va esdevenir senador. miniatura|Missori de Kerch, que representa Constanci II El 353 era comes sacrarum largitionum, quan, en morir el prefecte del pretoriu d'Orient, Talasi, l'emperador Constanci II el va nomenar successor seu, enviant-lo a la cort del seu cosí, el Cèsar oriental Constanci Gal, de la fidelitat del qual sospitava.

L'ordre de Domicià era controlar Gal,Zonara, xiii.9. tasca que ja feia Talasi. Va rebre l'ordre de fer anar al Cèsar a la cort imperial a Mil·là. En arribar a Antioquia amb algunes unitats de la guàrdia, Domicià va travessar la ciutat sense aturar-se a saludar Gal, un acte amb el qual deixava clar que no reconeixia la seva autoritat. Més tard va ordenar al Cèsar, lliurant-li les cartes de Constanci, que anés immediatament a la cort imperial de Milà, amenaçant de tallar-li els subministraments a la cort antioquiana. En una ràpida successió d'esdeveniments cada cop més turbulents, Gal va ordenar l'arrest de Domicià, que va ser defensat pel qüestor sacri palatii Monci Magne, però tots dos homes van ser apallissats i assassinats, per ordre de Gal i a instàncies del curador urbis Luscus, pels soldats. Una segona versió dels fets diu que Domicià va ser enviat per evitar que Gal celebrés un triomf a Antioquia per la seva victòria contra els sassànides. Gal va ordenar a Monci arrestar l'enviat imperial, aquest s'hi va negar adduint a la limitació del poder de Gal, i Constança, l'esposa de Gal i germana de Constanci, va llançar a Monci de la cadira cap als soldats que el van matar juntament amb Domicià, amb el consentiment de Gall.Filostorgi, iii.28. Gal, al·legant que Monci abans de morir va rebel·lar els noms dels membres d'un intent d'usurpació va reprimir durament als seus opositors. Entre les víctimes hi trobem el gendre de Domicià, Apol·linar i el pare d'aquest, també dit Apol·linar.

Va ser succeït al càrrec per Etrateg Musonià.

Referències

Bibliografia Ammianus Marcellinus, Res gestae, xiv.7.9, xiv.11.7, xv.13.1 Filostorgi, Epítom de la història eclesiàstica Libanius, Oracions, xlii.24—25. Zonara, epítom de les històries Morris, John, Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, "Domitianus 3", The Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press, 1992, ISBN 0521072336, p. 262. Potter, David Stone, The Roman Empire at Bay: Ad 180-395, Routledge, 2004, ISBN 0415100577, p. 476.

Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle IV