miniatura|307x307px|La rèplica d'un balangai en el port de Manila després d'una expedició pel sud-est asiàtic. El balangai és un barca de taulons de fusta units a un tauló tallat mitjançant clavilles de fusta i metall. Va ser esmentat per la primera vegada en el en les cròniques de Pigafetta, i és conegut com l'embarcació més antiga a Filipines. El balangai més antic conegut va ser datat amb carboni cap al 320 d. C.
Els balangais van ser la primera embarcació de fusta tallada al Sud-est Asiàtic i evidencia les habilitats marineres i artesanals dels antics pobladors filipins durant l'època precolonial filipina. El Festival de Balanghai també és una celebració en Butuan (Agusan del Nord), per a commemorar l'arribada dels primers immigrants que es van establir a les Filipines, a bord de barques Balangai.
Quan van arribar els primers espanyols en el , van trobar els filipins en llogarets independents ben organitzats anomenats barangayes. El nom barangai es va originar de balangai, la paraula austronèsica per a «veler» citing Plasencia, Fray Juan de (1589). Customs of the Tagalogs. Nagcarlin, Laguna.
Terminologia Balangay primer espanyolitzat com a barangay, va ser una de les primeres paraules autòctones que els espanyols van aprendre a les Filipines. Quan Antonio Pigafetta va desembarcar per a parlar amb el governant de Mazua, es van asseure junts en una barca a la riba, que Pigafetta va anomenar balangai. Aquest mot apareix com balangay o baranggay amb el mateix significat en tots els idiomes principals de Filipines, i els primers diccionaris espanyols fan clar que es va pronunciar «ba-la-ngay».
Quan els espanyols van conquistar Luzon, van trobar que el terme feia referència tant a l'embarcació com a la unitat política més petita de la societat tagala.
L'ús del balangai miniatura|Ipanitika, un tipus de balangai utilitzat pels tao, un poble austronèsic d'Illa de les Orquídies, a Taiwan miniatura|Il·lustració d'un mercader armat biroko per Rafael Monleón (1890) Tal com en el nord de Luzón, particularment a la província de Cagayán, el balangai s'utilitza com a mitjà per a obtenir aliments per als Ibanag. El sistema del riu Gran de Cagayán i el Canal Babuyan van proporcionar als Ibanags peixos i avingudes comercials fins a la costa de Ilocos, per la qual cosa els vaixells eren una part ordinària de la vida quotidiana. La paraula comuna per a vaixell era barangai, un terme que a vegades s'estenia als embarcats. Els grans vasos es deien Biray o Biwong.
Els pobles de les Visayas i Mindanao tenien una forma diferent d'usar balangai en comparació amb la de la gent del nord de Luzon. Els grans s'usaven per a transportar càrrega i es deien bidok, biroko, balutu, baroto, biray o lapid.
El balangai es va utilitzar per a finalitats de càrrega i assalt, la qual cosa demostra que Butuan va exercir un paper central en el comerç en tota la regió de les illes Filipines i amb l'àrea veïna. Avui, el Festival Balanghai és una celebració en Butuan, Agusan del Nord, és per a commemorar l'arribada dels primers migrants que es van establir a Filipines, a bord dels vaixells Balangai.
També se sosté que el balangai també va ajudar a difondre l'assentament del poble austronèsic al voltant de lesFilipines i les regions veïnes del Sud-est Marítim d'Àsia. El poble tao de Taiwan ha estat tradicionalment expert en l'elaboració de balangais, una tradició que encara continua en els temps moderns (vegeu: Aborígens de Taiwan). Els balangais es duen a terme com un símbol de la seva gent. Són considerats com un vestigi de les embarcacions utilitzades pels avantpassats del poble Tao, quan es van assentar a l'illa de les Orquídies des de Batanes aproximadament a 1200 d. C.
Tradició i procés El balangai va ser la primera embarcació de fusta excavada en el sud-est asiàtic. Es tracta d'un vaixell construït amb taulons i amb clavilles de vora construïda sobre una quilla.
Les taules es tallen i s'assemblen unint-les de vora a vora, utilitzant clavilles o tacs. Els taulons, que estaven fets d'una fusta dura anomenada dungún a Filipines (Heritiera littoralis), s'unien cada 12 cm, també mitjançant un passador de fusta dura d'uns 19 cm de llarg, que s'introduïen en forats en la vora de cada tauló. En el costat intern del pot, les taules estaven proveïdes, a intervals regulars, de orejetas rectangulars elevades, tallades en la mateixa taula, a través de les quals es perforaven forats en diagonal des dels costats fins a la superfície.
Les estructures amb forma de nervadura fetes de llargs de fusta van ser lligades contra aquestes orejetas per a proporcionar un mamparo flexible, per a reforçar i literalment cosir el pot. Per a això es va utilitzar el cordatge conegut com a cap negre (Arenga pinnata). El casc, que mesurava uns 15 metres de llarg i 4 metres d'ample, era generalment de secció transversal semicircular i sense quilla marcada. Proveït d'enormes estabilitzadors, el vaixell va ser propulsat per una vela o per remar.
Els pots es fabricaven finament sense plans i s'ensenyava a fabricar-los d'una generació a una altra, i utilitza una tècnica que encara usen els fabricants de pots de l'illa Sibutu en el sud de Filipines.
Els balangais de Butuan Del ençà, Butuan semblava haver mantingut bones relacions amb l'Imperi Srivijaya. En ésser situats en la costa de Mindanao, els balangais sovint atracaven en la badia de Butuan mantenint bons llaços comercials entre la població local de Butuan i els comerciants de l'imperi veí i les illes veïnes. Diversos béns, com una estàtua de Avalokiteshvara i la Tara Daurada de Butuan, van ser comercialitzats a través del Sud-est d'Àsia.
Els balangai de Butuan van ser descoberts a la fi de la dècada de 1970 a la ciutat de Butuan, Agusan del Nord. Els vilatans van trobar accidentalment un total de nou vaixells de fusta a la recerca d'or al·luvial en terra prop del riu Masao. El lloc estava en Ambangan, Barri Llibertat, dins d'un antic canal de riu sec, potser un antic afluent del riu Masao.
Tres dels nou balangais descoberts han estat excavats pel Museu Nacional i actualment es conserven. El primer balangai o Butuan Boat One, va ser descobert en 1976 i ara s'exhibeix en el Museu del Santuari Balangai en Llibertat, ciutat de Butuan. Va ser provat amb radiocarbono i datat en 320 d. C. El Butuan Boat Two data de 1250 d. C. i ara es troba en el Saló Marítim del Museu Nacional de Manila. El Butuan Boat Five, excavat en Bancasi, Llibertat en 1986, data de 1215 d. C. i va ser transferit al Museu Regional de Butuan i es troba en procés de conservació. Els altres sis vaixells, que encara no s'han excavat, romanen en el seu estat original negat, la qual cosa ha demostrat ser la millor manera de preservar aquests artefactes.
En 2012, els arqueòlegs del Museu Nacional van descobrir el que sembla ser una "embarcació mare" de balangai massiva, que s'estima que mesura 25 metres de llarg, en comparació amb la longitud mitjana de 15 metres dels altres balangais en el lloc d'excavació. La líder de l'equip de recerca, la Dra. Mary Jane Louise A. Bolunia, va informar que les veles de trinxera o les clavilles de fusta que es van usar en la construcció de l'embarcació mare tenien al voltant de 5 centímetres de diàmetre. A partir de juny de 2013, les excavacions de la troballa encara estan en curs.
La primera embarcació de fusta excavada en el sud-est asiàtic, el balangai sols es troba a Filipines, on existeix una flotilla de tals vaixells de fusta prehistòrics. Nou espècimens van ser descoberts en 1976 en Butuan, Agusan del Nord, Mindanao, i 3 ja han estat excavats.
Bot, abreviatura de robot, dispositiu dissenyat per a efectuar automàticament certes tasques Bot (embarcació), embarcació, propulsada amb rem o motor Bot (recipient), recipient de cuir per contenir líquids, especialment vi Bot (Internet), programa informàtic que efectua automàticament tasques repetitives a través d'Internet
Declaracions Tesoro cultural nacional de Filipines Els balangais de Butuan van ser declarats pel president Cor Aquino com a Tresors culturals nacionals en virtut de la Proclamació Presidencial núm. 86 el 9 de març de 1987 i la proximitat de l'excavació com a reserves arqueològiques.
Embarcació nacional de Filipines Al novembre de 2015, el Balangai va ser declarat Barco Nacional de Filipines pel Comitè de Revisió de Lleis de la Cambra. El Balangai va ser triat perquè «les futures generacions de filipins reconeguin la valuosa contribució dels seus avantpassats en la formació de la tradició marítima del país i en la transmissió dels valors de solidaritat, harmonia, determinació, coratge i valentia».
El projecte de llei 6366 de la Cambra va declarar al balangai com el Vaixell Nacional de Filipines.
El viatge de balangais (2009) En 2009, el Kaya ng Pinoy Inc. que va conquistar la muntanya Everest en 2006 va anunciar plans per a reconstruir el vaixell Balangai, amb l'ajuda de Bajau i altres membres tribals. El Balangai es navegarà, traçant les rutes dels avantpassats filipins durant les ones de l'assentament austronesio a través del sud-est marítim d'Àsia i el Pacífic. La fusta especial per a la construcció va provenir de la font tradicional establerta en el sud de Filipines, específicament Tawi-Tawi. L'equip va identificar als constructors de pots mestres de Bajau, els predecessors dels quals van construir tals pots i van utilitzar eines tradicionals durant la construcció. El balangai va ser construït en la Badia de Manila, en el Centre Cultural del Complex de Filipines.
Els balangais, anomenats Diwata ng Lahi, Masawa Hong Butuan i Sama Tawi-Tawi, van navegar sense l'ús d'instruments moderns, i només a través de les habilitats i mètodes tradicionals del poble filipí de Bajau. Van viatjar des de la badia de Manila fins a l'extrem sud de Joló, detenint-se en nombroses ciutats filipines en el camí per a promoure el projecte. El viatge al voltant de les illes filipines va cobrir una distància de 2.108 milles nàutiques (3.908 km).
En el segon tram, el balangai va navegar per tot el sud-est asiàtic fins a 2010, després Micronèsia i Madagascar a l'any següent. El Balangai després es va aventurar a través del Pacífic cap a l'Atlàntic i a tot el món i de retorn a Filipines en 2012 a 2013.
El balangai va ser navegat amb el mètode utilitzat pels antics mariners: la direcció del sol, les estrelles, el vent, les formacions de núvols, els patrons d'ones i les migracions d'ocells. Valdez i el seu equip van confiar en els instints naturals de navegació del Bajau. A més de Bajau, Ivatan també són experts en l'ús del vaixell. Els organitzadors diuen que el viatge «té com a objectiu portar-nos de tornada a la grandesa dels nostres avantpassats i com el colonialisme ens va robar i va produir el filipí avui». La seva embarcació, anomenada Ngandahig, també es pot comparar amb els viatges de Hokulea i els viatges de la Societat Polinèsia de Viatges.
Vegeu també Construcció naval Filipines prehispànica
Referències
Enllaços externs
Sitio web oficial del viaje de balangays Fotos de Balangay Categoria:Història de les Filipines Categoria:Història de la República de la Xina Categoria:Vaixells per tipus