és un sociòleg i demògraf belga. Ha estat investigador al Centre dʼEstudis de Població i Família de Brussel·les i des del 1979 va exercir com a cap de recerca i desenvolupament de l'Oficina Internacional Catòlica de la Infància (BICE) a Ginebra fins a la seva jubilació el 2016. És reconegut internacionalment pel seu treball sobre la resiliència en la infantesa, en particular, ha desenvolupat diversos estudis sobre la relació entre la resiliència i els drets de la infància, l'espiritualitat i el sentit de l'humor. El resultat dels seus estudis s'ha divulgat a través de seminaris i cursos de formació en nombrosos països.

El seu model de la caseta va néixer de la reflexió de les diverses experiències recollides per treballadors socials i voluntaris que treballen en diferents contextos com ara escoles, carrer, centres d'atenció mèdica, comunitats i presons.

La caseta La resiliència és la capacitat d'un individu o d'un grup de superar dificultats greus i créixer a la vida. Pot ser un trauma, la pobresa, una malaltia greu, el dol o altres reptes. El diari d'Anne Frank o la vida de Nelson Mandela són exemples famosos de resiliència. No obstant això, la resiliència continua essent un tema difícil d'estudiar atès que no sempre és evident, però sí que podem observar els seus efectes.

El model de la caseta és una eina valuosa que, en representar una casa, mostra i organitza els diversos factors de resiliència. Per exemple, ens ajuda a entendre que sense una base, que representa la satisfacció de les necessitats materials bàsiques, és difícil construir els pisos de sobre, és a dir, desenvolupar factors de resiliència. Aquests també es simbolitzen amb habitacions, que poden ser més o menys elaborades segons el context. Les habitacions de la caseta proporcionen als professionals indicacions de possibles àrees d'intervenció per a fomentar la resiliència en el receptor.miniatura|Model de la casetaL'activitat es desenvolupa en dues fases. A la primera fase, es demana als participants que dibuixin les habitacions de la caseta per a identificar algunes àrees d'intervenció potencial per a donar suport a la resiliència. Les diverses habitacions s'analitzen individualment, si cal, per abordar concretament els diversos factors de resiliència que han sorgit. Metafòricament, això significa col·locar mobles a cada habitació. En aquesta segona fase, s'estableix la connexió entre les habitacions de la caseta i les situacions individuals específiques.

El model permet considerar diferents àrees de la vida en un ordre que es pot adaptar a les necessitats de l'individu i del context. En el model de la caseta, el terra representa les necessitats bàsiques, és a dir, les fisiològiques, com ara el menjar i les cures de salut. Els fonaments representen necessitats psicològiques com l'autoacceptació i les relacions socials com l'amistat i les xarxes de suport formal i informal. La planta baixa simbolitza la capacitat de donar sentit a l'experiència; la primera planta engloba aspectes socials i de personalitat més complexos com l'autoestima, l'humor i les habilitats socials. L'element final de la caseta és el sostre, que representa altres elements que contribueixen a la resiliència, com l'obertura al futur, els somnis, les expectatives i la recerca de sentit. A les golfes hi ha una habitació oberta per a les noves experiències per descobrir. La imatge de la casa crea una connexió emocional en moltes persones, més enllà de la comprensió purament intel·lectual, perquè la caseta és un model obert a la vida.

Referències

Categoria:Sociòlegs europeus Categoria:Demògrafs Categoria:Persones d'Utrecht Categoria:Nascuts el 1951