El HMS Malaya (número de gallardet: 3A (1914); 84 (gener de 1918); 06 (abril de 1918); 01 (novembre de 1919) va ser un dels cinc cuirassats superdreadnought de la classe Queen Elizabeth construïts per a la Royal Navy durant la dècada del 1910. Poc després de la seva posada en servei a principis de 1916, va participar a la batalla de Jutlàndia de la Primera Guerra Mundial com a part de la Gran Flota.
El Malaya va passar el període d'entreguerres entre la Flota Mediterrània, la Flota Atlàntica i la Flota d'Aigües Nacionals. Va transportar el sultà otomà Mehmed VI a l'exili i va servir durant la revolta àrab de Palestina de 1936-1939. A part d'això, la seva carrera d'entreguerres va ser tranquil·la.
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el Malaya va servir a la Flota del Mediterrani, fent d'escorta de combois i lluitant a la batalla de Calàbria i a l'operació Grog. El març de 1941, va ser transferit a l'Atlàntic Nord per dur a terme tasques d'escorta de combois, durant les quals va impedir que el Scharnhorst i el Gneisenau ataquessin un comboi. Torpedinat aquell mes pel submarí alemany U-106, el Malaya va ser sotmès a reparacions a Nova York. El Malaya va ser retirat del servei a finals de 1944 i utilitzat com a vaixell d'allotjament per al centre d'entrenament HMS Vernon. Finalment va ser desballestat i venut com a ferralla el 1948.
Disseny i descripció Els cuirassats de la classe Queen Elizabeth van ser dissenyats per formar un esquadró ràpid per a la flota que havia d'operar contra els vaixells principals de la línia de batalla enemiga i evitar que els creuers de batalla alemanys fessin el mateix. Això requeria la màxima potència ofensiva i una velocitat diversos nusos més ràpida que qualsevol altre cuirassat per permetre'ls derrotar qualsevol tipus de vaixell.Burt 2012b, p. 277Parkes, p. 560–561 Com a resultat, es va adoptar el canó Mk 1 de 15 polzades (381 mm) de retrocàrrega (BL), una millora significativa respecte al canó Mk V de 13,5 polzades que es trobava a la classe Iron Duke precedent. Una decisió d'última hora de l'Almirallat va conduir a l'ús de calderes de petroli, augmentant la velocitat dels vaixells.
El Malaya tenia una eslora total de 195 m, una mànega de 27,6 m i un calat de 10,1 m. Tenia un desplaçament normal de 33.113 t i un desplaçament de 33.260 t a gran càrrega . Estava propulsat per dos conjunts de turbines de vapor Parsons, amb una potència nominal de 75.000 cavalls de vapor (56.000 kW) que accionaven dos eixos utilitzant vapor de 24 calderes Babcock & Wilcox. Tot i que les turbines estaven destinades a assolir una velocitat màxima de 25 nusos (46,3 km/h), a la pràctica, 23–24 nusos (42,6–44,4 km/h) era la velocitat més ràpida que es podia aconseguir. El vaixell tenia una autonomia de 5.000 milles nàutiques (9.260 km; 5.754 mi) a una velocitat de creuer de 12 nusos (22,2 km/h; 13,8 mph). La seva tripulació comptava amb 1.217 oficials i mariners el 1919.Burt 2012b, p. 284–285, 287 esquerra|miniatura| Canons de 15 polzades de les torretes 'A' i 'B' orientats a estribord, canons de 6 polzades en casamates a sota, c. 1920 La classe Queen Elizabeth estava equipada amb vuit canons Mk I de retrocàrrega (BL) de 15 polzades (381 mm) en quatre torretes de dos canons , en dos parells de superfocs a proa i popa de la superestructura, designats com a "A", "B", "X" i "Y" de davant a darrere. Dotze dels catorze canons BL de 6 polzades (152 mm) Mk XII estaven muntats en casamates al llarg del costat del vaixell a mig vaixell; el parell restant estava muntat a la coberta de proa, a prop de la xemeneia de popa, i estava protegit per escuts de canons. L'armament antiaeri (AA) estava compost per dos canons Mk I de foc ràpid (QF) de 3 polzades (76 mm) i 20 cwt."Cwt" is the abbreviation for hundredweight, 20 cwt referring to the weight of the gun. Els vaixells estaven equipats amb quatre tubs llançatorpedes submergits de 21 polzades (533 mm), dos a cada costat.Burt 2012b, p. 284–285, 288–289
El Malaya es va completar amb dos directors de control de foc equipats amb telèmetres de 4,6 m. Un estava muntat sobre la torre de comandament, protegit per un capó blindat, i l'altre estava a la part superior de l'observació , sobre el trípode del pal de proa. Cada torreta també estava equipada amb un telèmetre de 4,5 m. L'armament principal també es podia controlar mitjançant la torreta 'B'. L'armament secundari es controlava principalment mitjançant directors muntats a cada costat de la plataforma de la brúixola al pal de proa un cop van ser instal·lats l'abril de 1917.Raven & Roberts, p. 20–21, 30
El cinturó de flotació de la classe Queen Elizabeth consistia en un blindatge cimentat Krupp (KC) de 330 mm de gruix sobre els punts vitals dels vaixells. Les torretes estaven protegides per entre 279 i 330 mm de blindatge KC i estaven suportades per barbetes de 178 a 254 mm de gruix. Els vaixells tenien múltiples cobertes blindades que variaven entre 25 i 76 mm de gruix. La torre de comandament principal estava protegida per 33 cm de blindatge. Després de la batalla de Jutlàndia, es va afegir 2,5 cm d'acer d'alta resistència a la coberta principal sobre les santabàrbares i es va afegir equip antiflames addicional als carregadors.Raven & Roberts, p. 21, 26
El vaixell va ser equipat amb plataformes de vol muntades als sostres de les torretes 'B' i 'X' el 1918, des de les quals podien llançar-se caces i avions de reconeixement. Es desconeix exactament quan es van retirar les plataformes, però no va ser més tard de la reconstrucció de Malaya entre 1934 i 1936.Raven & Roberts, p. 30, 217, 219
Reforma de 1924 Durant la seva primera reforma de la postguerra el 1924, el Malaya va veure com es retiraven els seus canons de 3 polzades i les plataformes de reflectors del pal principal i s'hi afegien canons d'angle alt de 4 polzades. Una reforma el 1926 va afegir un altre parell de canons de 4 polzades, el sistema de control de foc antiaeri HACS, una nova gavia, un pal de gavia de proa i va moure el director d'artilleria de 15 polzades. Es va afegir un transmissor sense fil de curt abast durant aquesta reforma o abans.Raven & Roberts, p. 132–134
Durant la seva primera gran reforma de 1927 a 1929, el Malaya va rebre protuberàncies antitorpedes modificades, protecció col·lectiva i protecció contra l'aigua. Es va afegir una posició de control de torpedes i un director HACS Mk I. Va rebre noves instal·lacions d'emmagatzematge de combustible d'aviació i un emmagatzematge millorat per a municions de 6 polzades. Es va modificar el pont del vaixell, se li va treure el pal de proa i es van fusionar o "truncar" els seus embuts.Burt 2012b, p. 85 Aquestes modificacions el van portar a compartir una aparença similar amb el . Els dos tubs llançatorpedes submergits de popa es van retirar el 1931.
El Malaya va ser sotmès a una reforma més extensa entre 1934 i 1936. Es va millorar la protecció del blindatge sobre la coberta, els magatzems i els espais de maquinària, i la torre de comandament blindada va ser substituïda per una de més petita. Els canons d'angle alt de 4 polzades van ser substituïts per quatre suports dobles per a canons Mk XIX de 4 polzades i es van afegir dos suports "pom-pom" Mk VIII de 2 lliures (40 mm (1,6 polzades)) i quatre metralladores antiaèries Vickers de 0,5 polzades (12,7 mm). La instal·lació del director pom-pom va obligar a moure el director de 6 polzades. Es van retirar els tubs de torpedes de proa i es van instal·lar una catapulta i un hangar d'avions. Una cursa després d'aquesta reforma va aconseguir la velocitat màxima del Malaya de 23,7 nusos (43,9 km/h; 27,3 mph).Burt 2012b, p. 90–96
Després de ser torpedinat pel U-106 el març de 1941, una reparació de danys a la drassana naval de Brooklyn va afegir oficines i posicions de muntatge per a un parell de radars d'alerta primerenca Tipus 281, un parell de radars antiaeris Tipus 285, un radar de telemetria Tipus 284 i diversos directors pom-pom Tipus 282. Els radars es van afegir en una reparació al juliol de 1941 al Regne Unit, que també va eliminar els suports de metralladora de 0,5 polzades i va afegir onze canons antiaeris Oerlikon de 20 mm .Raven & Roberts, p. 225
Una reforma del 1942 va eliminar la catapulta de l'avió i va afegir un parell de canons bessons de 4 polzades, un parell d'Oerlikons de 20 mm i un parell de suports de pompons de vuit canons, així com un radar de recerca de superfície Tipus 273. Per estalviar espai per a l'equip afegit, així com el personal necessari per a la seva gestió, els canons de 6 polzades del Malaya es van retirar el 1943 i es van recobrir amb plaques, afegint-hi vint-i-dos Oerlikons més de 20 mm. Una reforma final del 1944 va afegir vuit Oerlikons de 20 mm, va actualitzar els radars i va afegir un dispositiu d'interferència de míssils Tipus 650.
Construcció i carrera professional Primera Guerra Mundial El Malaya va ser construït per Sir WG Armstrong Whitworth and Company a High Walker, Newcastle upon Tyne, i botat el març de 1915. Va rebre el nom en honor dels Estats Malais Federats de la Malàisia Britànica, el govern dels quals va pagar la seva construcció.Raven & Roberts, p. 17
El Malaya va servir al 5è Esquadró de Batalla de la Gran Flota del contraalmirall Hugh Evan-Thomas. Va participar a la batalla de Jutlàndia, el 31 de maig de 1916. Primer va enfrontar-se als creuers de batalla alemanys i va atacar el creuer de batalla SMS Seydlitz, aconseguint nombrosos impactes amb els seus canons principals de 15 polzades (381 mm). Quan la línia de batalla alemanya va interceptar el 5è Esquadró de Batalla, el Malaya va ser impactat per set projectils de 12 polzades (305 mm) de diversos cuirassats alemanys. Quan el 5è Esquadró de Batalla es va retirar per unir-se a la resta de la Gran Flota, va ser impactat per un projectil addicional de la mida d'un cuirassat amb un total de vuit impactes, patint danys importants i nombroses baixes de la tripulació. Un total de 65 homes van morir, ja fos a la batalla o més tard a causa de les seves ferides. Tanmateix, el seu blindatge va resistir, sobrevivent en estat crític. Entre els ferits hi havia el mariner qualificat Willie Vicarage, notable per ser un dels primers homes a rebre una reconstrucció facial mitjançant cirurgia plàstica i el primer a rebre una reconstrucció radical mitjançant la tècnica del "pedicle entubat" iniciada per Sir Harold Gillies. De manera única entre els vaixells presents a la batalla, el HMS Malaya va enarborar la bandera vermella, blanca, negra i groga dels Estats Malais Federats.
A part de Jutlàndia i l'acció inconcloent del 19 d'agost, el seu servei durant la Primera Guerra Mundial va consistir principalment en patrulles rutinàries i entrenament al Mar del Nord.
Període d'entreguerres El 17 de novembre de 1922, la Malaya va portar l'últim sultà de l'Imperi Otomà, Mehmed VI, des d'Istanbul a l'exili a Malta. A l'agost i setembre de 1938 va servir al port de Haifa durant la revolta àrab de Palestina de 1936-1939.
Segona Guerra Mundial miniatura|esquerra|El Malaya sortint de Nova York després de les reparacions, el 9 de juliol de 1941 El Malaya va servir a la Mediterrània el 1940, escortant combois i operant contra la flota italiana. La segona gran acció de la Malaya a la seva carrera, i la primera de la Segona Guerra Mundial, va ser la batalla de Calàbria, el 9 de juny de 1940. Les forces britàniques es van enfrontar a una flota italiana, incloent-hi els cuirassats Conte di Cavour i Giulio Cesare. El Malaya va disparar diversos trets de bateria principal contra els italians mentre estava sota el foc del Conte di Cavour. Amb les seves accions, el Malaya va ajudar a expulsar els vaixells de guerra italians sense patir danys ni impactes, tot i que la major part de l'enfrontament va ser dut a terme pel .