Josep Maria Cabayol i Serramià (Vilanova i la Geltrú, 22 de juliol de 1948) és un pintor figuratiu català.
Els temes de la seva obra estan especialment dedicats a l'arquitectura mediterrània, amb cases emblanquinades, i amb arrels en l'escola catalana, on el color i la delineació en són els trets principals.
Biografia Des de molt jove tingué inquietud per la pintura. Va fer l'aprenentatge amb el pintor vilanoví Salvador Masana i Mercadé. Entre 1964 i 1969, va freqüentar el taller d'en Salvador Masana amb qui va ampliar coneixements sobre la forma de fer anar l'espàtula i els pinzells, de captar la llum, de tractar els colors i d'observar-ne les masses en el paisatge natural i, principalment, l'energia, l'impuls i l'ànim per a seguir el camí pel qual mostrava predisposició i voluntat. De 1969 a 1971, continuà els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca.
Va ser un dels membres fundadors del Cercle Artístic de Vilanova (1969). El 1966, presentà per primera vegada la seva obra en públic. La primera exposició individual fou al Foment Vilanoví el 1969. A partir d'aquesta data, va realitzar exposicions freqüents i regulars a Vilanova, notablement a la Galeria Prisma des del 1972, a Barcelona, a Palma de Mallorca i a altres ciutats i poblacions principalment de Catalunya. També ha participat en nombroses exposicions col·lectives. A l'entrada del , va decidir de mostrar la seva obra per les xarxes socials en les quals es manté actiu.
Obra, estil i trajectòria En Josep Ma Cabayol és un pintor figuratiu i les seves obres estan especialment dedicades a l'arquitectura mediterrània. S'autodefineix dins d'un estil de pintura asserenada, constant, molt elaborada, fresca de colors i formes. Una pintura que sovint ha estat etiquetada dins el corrent realista o, fins i tot, hiperrealista.
Els primers anys, la temàtica fou el paisatge, dins de la tradició de la millor pintura catalana. Va pintar els camps del seu entorn, sovint en plena natura, on hi predominen les tonalitats verdes, ocres i grogues; carrers i pobles, amb un estil en el qual el traç i les coloracions vives adquireixen un paper preponderant.Les pintures de Vilanova, Masarbonès i Castellet són algunes de les més representatives dels anys 60 i 70.
A finals dels 70, començà a Eivissa. El descobriment de l'illa li serví de tema preferent per a la seva pintura.L'obra d'aquest període té com a motiu la senzillesa i la bellesa de l'arquitectura tradicional eivissenca, en tons blancs o molt clars, amb uns fons de blau i amb jocs de llums i ombres que posen en relleu els volums.
En la dècada dels 90, començà les estades pictòriques a Xauen al Marroc, que el seduí per la seva arquitectura i estil popular mediterrani, amb tonalitats blaves en les parets centenàries cobertes de capes i més capes de cal. En el procés d'emblanquinat, les zones altes de les cases queden lliures de la pintura blanca o blavosa i mantenen els colors ocres. A Xauen, també pinten el terra dels carrers -molts amb escales de forma irregular. Aquesta descripció dels carrers de Xauen que en fa el pintor, és la temàtica principal d'aquella època i per la qual ha estat més àmpliament conegut.
En els darrers anys, l'altra temàtica que l'ha captivat són les natures mortes. Tot i aprofundint en l'observació, ha pintat objectes quotidians de vidre o metall; fruites com codonys, magranes i carbasses; elements marins com corns de brular, cargols de mar, còdols, petxines o altres que troba també en la natura com ara troncs, canyes i pedres erosionades. Objectes que des del seu taller li han inspirat un bon conjunt de realitzacions, per com s'hi reflexa la llum, per llur textura i per la riquesa de formes, de textures i de colors.
Josep Maria Cabayol pinta amb dedicació, per amor i amb passió i cerca l'harmonia en les seves pintures.
El llibre Vilanovins amb llustre o sense de Xavier Garcia li dedicà un capítol.
Referències
Categoria:Pintors vilanovins Categoria:Pintors catalans del segle XXI Categoria:Pintors catalans nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1948