miniatura|La finestra de Tarragona La finestra de Tarragona. Aquest petit monument famós és una finestrella de marbre blanc amb arc de ferradura.

Ubicació Es trobà cap a les darreries del segle XIX, en fer obres en una dependència capitular de la catedral tarragonina, tal vegada en el lloc corresponent a una antiga església visigòtica convertida en mesquita.Emili Morera i Llauradó: Volum Tarragona de la Geografia general de Catalunya. Pàg. 220.- Emili Morera i Llauradó: La catedral de Tarragona. Tarragona, 1905. Pàg. 133. Les seves mides són 1'26 metres d'alçada i 0'75 d'amplada.

És l'únic objecte aràbic descobert a Tarragona. Alguns suposen que és un monument de mihrab o adoratori interior de la mesquita.Emili Morera i Llauradó: Lloc citat. Pàg. 229. D'altres creuen que que és una finestra pertanyent a algun edifici sarraí desaparegut.Emili Morera i Llauradó: Lloc citat. Volum I. Pàg. 401. F. Valls i Taberner i Ferrán Soldevila: Història de Catalunya. Volum I. Pàg. 94.

Rada y Delgado combaté l'opinió dels qui l'han qualificat de finestral i d'obra mudèixar, i el presenta com a obra de pur caràcter alarb.

Pròsper de Bofarull, seguint a José Antonio Conde, afirmà que és un mihrab de la mesquita de l'any 960.Pròsper de Bofarull: Los condes de Barcelona vindicados. Tom I. Pàg. 172

L'historiador Conde fou el primer que el presentà com a arc del mihrab,Historia de la dominación de los árabes en España. Edició de 1820. Tom I. Pàg. 451 i 452. i la quasi totalitat dels autors posteriores el seguiren. S'apartaren d'aquest corrent Puig i Cadafalch, Falguera i Goday, que en donar un fotogravat del dit monument hi posen, amb circumspecció que Amador de los Ríos qualifica de lloable, la llegenda següent:El darrer autor considera, en efecte que no es tracta de l'arc o nínxol de la mesquita-aljama de Tarragona. Al·lega, de primer, que pot pertànyer a un lloc diferent, essent carretejat allí com a material de construcció, en alçar-se el mur on es troba (hipòtesi que no es creu gens probable); i en segon lloc, que no se sap que els musulmans hispànics tinguessin, com els d'Orient, el costum d'assenyalar la direcció de La Meca mitjançant nínxols, ja que no se'n troben a les restes de temples sarraïns que es coneixen.Rodrigo Amador de los Ríos y Villalta; Reliquia de los musulmanes en Cataluña. Pàg. 181 i 182.

Segons Rodrigo Amador de los Ríos, avui es imposible el determinar a quin edifici va pertànyer. No hi ha res que s'oposi a la hipòtesi que aquesta finestra figurés a l'exterior en alguna de les portalades de la mesquita major de Tarragona, per bé que hom pot preguntar-se perquè no es féu constar a la dita destinació en la inscripció que porta; però tampoc hi ha res que autoritzi a creure fet el monument per al mihrab o adoratori, ni que privi de suposar que fos per a un altre edifici, potser pròxim al de l'aljama.R. Amador de los Rios: lloc citat. Pàg. 183 D'altra banda, no és pas absolutament segur que fos originari de Tarragona.R. Amador de los Rios: lloc citat. Pàg. 184 Dubtes És dubtòs que s'arribés a construir a Tarragona una mesquita. A despit de la intervenció fantàstica que J. A. Conde donà a aquesta ciutat durant l'època sarraïna,J. A. Cone: Historia de la dominación de los árabes en España sembla que no fou aleshores verament habitada,E. Morera Llauradó: Historia del Arzobispado de Tarragona. Volum I. Capítols VI, VII i VIII. i que només en temps del califat d'Abd-ar-Rahman III va fer-se un intent de repoblació per part dels sarraïns, intent que no reeixí. Els autor musulmans no fan cap al·lusió a Tarragona en tota la llarga sèrie d'esdeveniments relatius a la dominació sarraïna, com si la vella ciutat hagués desaparegut; i quan alguna crònica cristiana l'anomena, en narrar les expedicions de Lluís el Pietós, després de la conquesta de Barcelona (801), amb el propòsit de conquistar Tortosa, les referències són tant lleugeres que més aviat confirmen la hipòtesi de l'enrunament de la població, de la qual devien quedar les muralles ciclòpico-romanes i alguna altra obra dels temps de Roma.

Reforça aquesta opinió el fet que, en l'itinerari del monjo Joan de Gorza, ambaixador tramès per Otó I al califa de Còrdova Abd-ar-Rahman III,Acta sanctorum Ordinis sancti Benedicti, de Mabillon, Volum, Pàg. 404. s'estableix la primera jornada de Barcelona a Tortosa, sense fer cap al·lusió a Tarragona. Hi ha indicis que durant el regnat del dit califa s'establi dins el recinte tarragoní un petit nucli d'alarbs; però aquesta estada allí devia ésser tan curta, que poc després apareixen dades que indiquen la total desaparició dels dits habitants i el desempar de les ruines.Emili Morera i Llauradó: Volum Tarragona de la Geografia general de Catalunya., de F. Carreras i Candi Pàg. 229. hi encara cal dir que la hipòtesi d'aquesta passatgera repoblació no es fonamenta en cap document ni en cap data històrica, sinó tan sols en la troballa de la finestra que tractem en aquest arxiu. La llegenda cúfica que porta diu, en efecte, segons la traducció de Pascual de Gayangos: Amador de los Rios, coincidint en aquest punt amb la transcripció d'arabistes anteriors, dóna la data del 349.Rodrigo Amador de los Ríos y Villalta; Reliquia de los musulmanes en Cataluña. Pàg. 182. Aquest any de l'hègira correspon al 60 de l'era cristiana, i aleshores regnava a Còrdova el califa Abd-ar-Rahman III.

Una sola troballa miniatura|180px|Manuscrit del segle xi de l'Alcorà escrit en cal·ligrafia cúfica. Tanmateix, el fet de no haver-se trobat d'altres objectes sarraïns a Tarragona no és prou per a basar-hi conclusions massa arriscades. En altres poblacions que tingueren una gran importància en l'època musulmana, com Tortosa, són també molt escasses les restes trobades. En general les restes sarraïnes a Catalunya són en menor proporció que les d'altres èpoques. Al Rosselló, on els alarbs hi va estar uns quaranta anys, no es coneix avui cap deixalla sarraïna en arquitectura, ja que l'única resta que es citava, l'església de les Planes --"misteriosa església triangular, com escriuen Calmette i Vidal-- no és d'aquest temps."J. Calmette i P. Vidal: Histoire du Roussillon. Pàg. 39. Una tal escassetat, que pot comprendre's a la Catalunya vella, és més estranya a la Catalunya nova. Amador de los Rios, remarcant aquest fet, diu que semblava natural que en les comarques lleidatanes i tarragonines, on els alarbs van viure més de quatre segles, haguessin aparegut sovint restes artístiques i industrials dels muslims. Una part de les restes deu haver-se perdut per no haver excitat l'interès de la gent en ésser descobertes, i una altra part deu estar colgada sota el pis de les cases, i la seva descoberta només pot esperar-se fruit de la casualitat.Rodrigo Amador de los Ríos y Villalta; Reliquia de los musulmanes en Cataluña. Pàg. 173 i 180.

Referències

Bibliografia Rodrigo Amador de los Ríos, Reliquias de los musulmanes en España, Volum I, diverses pàgines. Emili Morera i Llauradó, Volum Tarragona de la Geografia general de Catalunya, Pàg. 220; La catedral de Tarragona, pàg. 133 i 230. Tarragona, 1905; Historia del Arzobispado de Tarragona, tom I, capítols VI, VII i VIII; Juan de Dios de la Rada y Delgado. Museo español de antigüedades, Tom III, pàg. 474. Josep Puig i Cadafalch, L'arquitectura romànica a Catalunya, junt amb Antoni de Falguera i Josep Goday i Casals, volum I, pàg. 401, (1909-18) Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila i Zubiburu, Història de Catalunya, volum I, pàg. 94 Pròsper de Bofarull i Mascaró, Los Condes de Barcelona Vindicados, tom I, pàg. 172- Historia de la dominación de los árabes en España. Edició de 1820, tom I, pàg. 451 i 452. José Antonio Conde Historia de la Dominacion de los Arabes en España Sacada de Vario s Manuscritos y Memorias Arabigas Jean Mabillon, Acta sanctorum Ordinis sancti Benedeti, volum V, pàg. 404. Josep Calmette i Pere Vidal, Histoire du Roussillon'',pàg. 39.

Categoria:Monuments de Catalunya Categoria:Cultura de Tarragona