Rosalie de Constant o Constant de Rebecque, nascuda el 31 de juliol de 1758 a Saint-Jean. i morta a Ginebra el 27 de novembre de 1834, és una il·lustradora botànica i naturalista suïssa. Va deixar una important correspondència, sobretot amb el seu cosí Benjamin Constant, així com un herbari pintat que consta de 1245 làmines.
Biografia miniatura|Una de les làmines de l'herbari de Rosalie de Constant Rosalie de Constant neix a Ginebra, però és originària de Lausana Els seus pares són l'escriptor Samuel de Constant de Rebecque i Charlotte Pictet (el pare de la qual és professor de dret a l'Acadèmia de Ginebra), Rosalie prové dels cercles cultivats del ginebrí.
El matrimoni dels pares de Rosalie va ser molt encoratjat per Voltaire, la propietat del qual, les Délices, és adjacent a la dels Pictet. Els doctors Jean Baumgartner (†1790) i Théodore Tronchin (1709-1781) també es compten entre els seus veïns. Els Constant, terratinents, estan lligats a les grans famílies de la regió com els Saussure, els Chandieu, els Charrière, els Loys i estan molt integrats en la vida social, cultural i econòmica. Samuel i Charlotte tindran quatre fills: Rosalie, Lisette (1759-1837), Juste (1760-1793) i Charles (1762-1835), anomenat més tard «Charles el Xinès» a causa dels seus viatges i estades a la Xina entre 1779 i 1793. Després de la mort de Charlotte el 1766, la família va tenir dificultats financeres. En aquestes circumstàncies, Rosalie va complir el seu paper de germana gran, però es va fracturar l'espatlla en un accident el 1767, cosa que la deixaria discapacitada tota la seva vida. Rosalie tindrà un germanastre nascut del segon matrimoni del seu pare, Victor (1773-1853), que forma part de la Guàrdia Suïssa de Lluís XVI i que escapa per poc de la mort a les Teuleries durant la massacre del 10 d'agost de 1792.
Mostrant disposicions molt joves i encoratjada pel seu pare, Rosalie agafa ràpidament l'hàbit d'escriure en quaderns (anomenats Cahiers verts) amb un contingut molt variat: receptes de cuina, observacions personals, versos, diari de viatge...
Als anys 1770, la família es va acostar a la branca lausanesa dels Constant. Rosalie i el seu cosí, Benjamin Constant, es van unir molt aviat per afecte. Més tard, intercanviaran una important correspondència que només acabarà amb la mort de Benjamin el 1830.
A causa dels seus problemes financers, Samuel es va instal·lar el 1787 a Lausana a la propietat de La Chablière. Aquesta pertanyia al pare de Benjamin, Juste de Constant, que vivia en una propietat veïna, Désert. La vida social, cultural i intel·lectual de l'elit lausanesa es va fer llavors molt dinàmica per les presències d'Gibbon, Jacques-Georges Deyverdun, i Tissot. La ciutat es va convertir en un pol d'atracció internacional i, després de la Revolució, en un punt de trobada dels emigrats.
Rosalie també va compartir una forta amistat amb la seva cosina Constance d’Hermenches (1755-1825), que es convertiria en Constance de Cazenove d’Arlens després del seu matrimoni el 1787. Constance havia conegut la jove Germaine de Staël i, de fet, va ser a casa dels Cazenove d’Arlens on Benjamin Constant va conèixer Germaine de Staël el 18 de setembre de 1794. Rosalie admirava Germaine de Staël, però quan les relacions entre el seu cosí i la filla de Necker es van fer tumultuoses, ella es va mantenir al costat de Benjamin, el seu confident.
Durant aproximadament dos anys, entre 1791 i 1793, Rosalie va mantenir una idil·li epistolar amb Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre. Però l'autor de Paul et Virginie va posar fi als seus intercanvis quan va saber que Rosalie era pobra i infirme...
A partir de 1797, Rosalie va viure amb de Charrière-Bavois, cosina germana del seu pare, i el saló de la qual era un dels més importants de Lausana. Edward Gibbon, Jacques-Georges Deyverdun, Joseph-Michel-Antoine Servan o fins i tot la futura Madame de Montolieu s'hi reunien, de fet. Aquest context va atiar encara més la passió de Rosalie per la botànica, el dibuix i la pintura. Des de 1795, aquests interessos s'havien conjugat: Rosalie havia començat un herbari pintat, que continuaria fins al final de la seva vida i que es pot inscriure en un corrent més ampli de l'època de la Il·lustració (Horace-Bénédict de Saussure, Linné, de Haller, de Jussieu, de Tournefort, de Candolle...). Va ser encoratjada en els seus treballs per Mathieu de Montmorency, durant un viatge a la muntanya. L'herbari va servir d'alguna manera a Rosalie com a lloc de refugi davant les inquietuds causades per la precarietat de la situació financera familiar. Per dues vegades almenys, va intentar vendre el seu herbari, sense èxit.
Des de 1804, Rosalie va mantenir una llarga amistat amb la novel·lista Claire de Duras, autora d'Ourika i, com ella, també apassionada de la botànica. Rosalie va dur una vida tranquil·la, però activa. El 1819, Rosalie va emprendre un viatge a la Suïssa central amb els seus amics anglesos Sir Francis i Lady Drake. En va donar compte a Un voyage en Suisse en 1819, una obra inèdita fins al 1964. Va ser allotjada pel botànic Nicolas Charles Seringe al llarg del seu periple.
De 1820 a la seva mort el 1834, va viure successivament a Lausana, prop de Saint-Jean, i a Ginebra. Durant els seus últims anys, amb el seu germà Charles, va freqüentar Albertine Necker de Saussure (cosina de Germaine de Staël), Sismondi, Charles Victor de Bonstetten, Édouard Diodati, així com Chateaubriand i la seva esposa, als quals va trobar un allotjament a Lausana.
Rosalie no es va casar, tot i que li van demanar matrimoni almenys dues vegades, la segona pel general de Montesquiou. Va deixar el record d'una dona tranquil·la, dedicada i una mica esborrada, però la notable correspondència que va intercanviar amb el seu germà Charles o amb Benjamin Constant testimonia la seva intel·ligència i la seva clarividència. Diversos dels seus talents (d'observadora, de dibuixant, de pintora, de botànica...) s'il·lustren en el treball realitzat per al seu herbari pintat.
L'herbari pintat El seu herbari va ocupar Rosalie durant prop de quaranta anys (primera làmina datada del 23 marc de 1795 – última làmina datada del 16 de juliol de 1832), i representa unes 1347 espècies en 1245 làmines. En els seus viatges, les seves trobades o els seus passejos, aprofitava cada ocasió per col·leccionar, admirar i pintar flors. A més dels dibuixos, l'herbari inclou textos descriptius de l'espècie representada. Les referències que Rosalie utilitza són les obres de Lamarck, de Linné, de Haller, de Jussieu, de Tournefort, de Candolle. De vegades ajudada pel seu germà Charles, hi afegeix de bon grat observacions, comentaris, informació addicional. Ella mateixa no considera que faci una obra de botànica; no obstant això, algunes de les seves precisions serveixen avui dia com a referència en la història de la flora local i constitueixen « un panorama bastant complet de les relacions que la gent del tombant del i del mantenien amb el seu entorn domèstic natural. » El dibuix és « acuradament esbossat a llapis, després aquarel·lat, amb realços de gouache ». Es realitza a partir de la natura, amb minuciositat i exactitud, i mostra les qualitats d'observadora de Rosalie. Les làmines de l'herbari indiquen el gust i l'habilitat de Rosalie, així com el seu rigor científic.
L'herbari va ser dipositat al museu botànic cantonal de Lausana el 1844 i restaurat als anys 1990; va ser objecte d'una publicació el 2008.
Notes i referències
Bibliografia .
. . Lucie Achard, Rosalie de Constant, sa famille et ses amis : 1758-1834 Genève : Ch. Eggimann, 1901-1902.
Enllaços externs
BCU Lausanne - Recherche par première lettre - Fichier général des grands fonds . .
Categoria:Il·lustradors suïssos Categoria:Artistes ginebrins Categoria:Morts a Ginebra Categoria:Nascuts el 1758