Esmail Qaani, també transcrit Ismail Qaani (; Mashad, 8 d'agost de 1957) és un general de brigada iranià del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica que serveix com a comandant de la Força Quds del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, una força d'operacions especials d'elit responsable de les operacions extraterritorials. Qaani va succeir Qasem Soleimani com a comandant de la Força Quds després que Soleimani fos assassinat el gener de 2020.
Primers anys de vida Qaani va néixer a Mashhad, una ciutat de pelegrinatge i la segona més poblada de l'Iran. Es va unir a l'Exèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica el 1980.
Carrera militar Durant la Guerra Iran-Iraq, Qaani va dirigir la 5a Brigada Nasr i la 21a Brigada Blindada Imam Reza. El 1981, va rebre formació militar a l'Acadèmia d'oficials de l'imam Alí de Teheran. La guerra va ser on va conèixer per primera vegada el difunt general de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica, Qasem Soleimani, que era el comandant de la 41a Divisió Tharallah en aquell moment.
Després de la guerra, es va unir a la Força Quds de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i va començar les seves activitats a la província de Khorasan, que limita amb l'Afganistan i el Turkmenistan i Pakistan. Mentre Soleimani estava destinat a l'oest, Qaani es va centrar en les prioritats iranianes a l'est, com ara la lluita contra el contraban de drogues i el suport a l'Aliança del Nord de l'Afganistan en les seves batalles contra els talibans durant la Tercera guerra civil afganesa.
Va abordar la qüestió del Pakistan amb armament nuclear sense provocar un enfrontament directe.
El 1997, Qaani va ser nomenat comandant adjunt de la Força Quds pel comandant en cap Rahim Safavi, amb Qasem Soleimani com a comandant. Com a diputat, Qaani va supervisar els desemborsaments financers a grups paramilitars, incloent-hi Hezbol·là. Un enviament d'armes destinat a Gàmbia va ser interceptat a Nigèria a l'octubre de 2010.
Guerra contra els talibans a l'Afganistan Després d'unir-se a la Força Quds, Qaani va iniciar operacions militars a l'est de l'Iran que van ajudar a facilitar el suport a l'Aliança del Nord.
A la dècada dels 90 del segle XX, va lluitar contra els càrtels de la droga afganesos a la frontera entre l'Iran i l'Afganistan. El 9 de gener de 2018, Qaani va visitar un hospital que s'estava construint amb fons iranians a l'Afganistan com a enviat de l'Iran.
Guerra civil siriana El 25 de maig de 2012, dos pobles de la regió de Houla, a Síria, van ser atacats, cosa que va provocar la mort de 108 persones, entre elles 49 nens. Investigadors de les Nacions Unides van concloure que les víctimes havien mort en "dos execucions sumaríssimes" per Xabikha, partidària d'Assad. La portaveu del Departament d'Estat dels Estats Units, Victoria Nuland, va afirmar el 29 de maig que Qaani havia al·legat en una entrevista dos dies abans que la força Quds havia ajudat a entrenar les forces de Shabiha responsables de l'atac de Houla.
El 27 de maig, Qaani va concedir una entrevista a l'Agència de Notícies d'Estudiants Iranians (ISNA) en què afirmava: "Gràcies a la presència de l'Iran a Síria —física i no física— es van evitar grans massacres... si la república islàmica no hagués estat present a Síria, la massacre del seu poble s'hauria multiplicat". L'entrevista va ser eliminada del lloc web d'ISNA en qüestió d'hores, però en van quedar còpies en altres mitjans de comunicació.
Segons Meir Javedanfar, un expert iranià-israelià sobre l'Orient Mitjà, la declaració de Qaani va ser "la primera vegada que un oficial superior de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica va admetre que la força Quds opera a Síria". El president de l'Estat Major Conjunt, Hassan Firouzabadi, va expressar a Press TV que "no interferim en els afers interns de Síria, però donem suport a Síria com a front de resistència contra Israel perquè un dels nostres principis és la qüestió de Palestina.... Hem animat el govern del país a implementar reformes i escoltar les demandes del seu poble".
Abans del seu nomenament com a comandant de la Força Quds, Qaani era més famós per reclutar els combatents xiïtes Liwa Fatemiyoun i Liwa Zainebiyoun que operaven a Síria.
Escalada de les tensions entre l'Iran i els Estats Units Ja el 2017, es va citar Qaani per haver expressat una retòrica bel·licosa cap al President Donald Trump, que probablement va ser motivat per l'implicació dels EUA a la regió.
En una cerimònia en commemoració dels màrtirs el 5 de juliol de 2017, va sostenir que els EUA havien gastat inútilment 6 bilions de dòlars a l'Iraq i l'Afganistan en intents d'atacar l'Iran. Va acabar dient: "Amèrica ha patit més pèrdues de nosaltres que nosaltres d'ells".
El 13 d'octubre de 2017, el president Trump va rebutjar recertificar l'Acord nuclear iranià, menys conegut formalment com l'acord nuclear amb l'Iran.
El 22 de gener de 2020, els EUA van amenaçar de mort Qaani "si seguia un camí similar matant nord-americans". Abbas Mousavi, portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de l'Iran, va dir: "Aquestes paraules són un anunci oficial i una clara revelació del terrorisme dirigit i governamental dels Estats Units".
El gener de 2020, arran de l'atac amb drons que va matar el seu predecessor Soleimani, Qaani va declarar a Al-Jazeera: "Diem a tothom que sigui pacient i vegi els cadàvers dels nord-americans per tot l'Orient Mitjà".[
Comandament de la Força Quds El gener de 2020, el líder suprem iranià Ali Khamenei va nomenar Qaani com a comandant de la Força Quds després de l'assassinat del general Qasem Soleimani, que va morir en un atac de drons nord-americans prop de l'aeroport internacional de Bagdad. Khamenei el va descriure com "un dels comandants militars més destacats durant la Defensa Sagrada".
Saeid Golkar, professor de ciències polítiques a la Universitat de Tennessee als EUA i investigador visitant de política iraniana al Chicago Council on Global Affairs, creia que per a Khamenei era important que el nou comandant tingués qualitats com ara "lleial" i "compromès" amb si mateix i amb la Guàrdia Revolucionària. A més, estava familiaritzat amb la Força Quds i la gestió de les forces i els representants de l'Iran. Qaani encaixava en aquest perfil.
L'expatriat iranià i expert polític, el Dr. Karim Abdian Bani Saeed, va expressar l'opinió que el nomenament del subjecte va ser precipitat i que l'experiència de Qaani no era a l'altura de Soleimani assassinat. Va assenyalar que, malgrat la seva figura relativament desconeguda, Qaani era un veterà amb dècades d'experiència militar a l'estranger, i va assenyalar que era poc probable que el seu nomenament reduís la influència de la Força Quds en la política exterior iraniana ni canviés la influència iraniana a la regió.
Acusacions i retirada de la vida pública A principis d'octubre de 2024, van sorgir preocupacions sobre el parador de Qaani. L'especulació va créixer després de la seva absència dels principals esdeveniments públics, inclòs un servei d'oració dirigit per l'aiatol·là Ali Khamenei en honor del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah. Va ser vist per última vegada ajudant Hezbol·là a Beirut, però l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica no ha emès cap declaració oficial sobre el seu estat. Els mitjans israelians i àrabs van informar que Qaani podria haver estat ferit o mort en un atac aeri israelià a Beirut, i els funcionaris iranians no han confirmat el seu estat. Un informe d'octubre de Middle East Eye va afirmar que estava sent interrogat per violacions de seguretat. Es rumorejava que Qaani havia estat sota sospita per una possible filtració d'intel·ligència que va permetre a Israel devastar Hezbol·là el 2024. Després de l'assassinat israelià del líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah, membres de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica van preguntar sobre Qaani per la preocupació que pogués haver estat vinculat a activitats d'intel·ligència israelianes. Segons The Sun, Qaani va ser presumptament posat sota arrest domiciliari i interrogat per acusacions de ser un espia israelià.
Renovades tensions amb Israel i els EUA En el període previ a la guerra entre l'Iran i Israel, Qaani va criticar durament Trump i els EUA, assegurant que l'Iran està preparat per a qualsevol agressió militar.
Mort reportada El juny de 2025, The New York Times va informar a través dels mitjans de comunicació i funcionaris estatals iranians que Esmail Qaani, entre d'altres, havia mort en atacs aeris israelians duts a terme durant les primeres etapes de la guerra entre Iran i Israel de 2025. Les Forces de Defensa d'Israel no es van atribuir la responsabilitat d'haver-lo atacat, i les autoritats iranianes no van confirmar el seu estat.
Aquest no va ser el primer cas d'informes no verificats sobre la mort de Qaani. A l'octubre de 2024, després d'un atac aeri israelià a Beirut que va matar l'alt funcionari de Hezbol·là, Hashem Safieddine, van sorgir especulacions als mitjans de comunicació regionals que suggerien que Qaani també havia mort o havia estat ferit, tot i que no es va proporcionar cap confirmació oficial. Informes posteriors van suggerir que Qaani havia estat interrogat per les autoritats iranianes sobre llacunes de seguretat després de la mort de Safieddine.
El 24 de juny de 2025, va aparèixer un vídeo a les xarxes socials que mostrava Qaani participant en una manifestació pública a Teheran, refutant així les informacions sobre la seva mort i confirmant que continuava actiu en la vida pública a partir d'aquella data.
Sancions El març de 2012, l'Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC) del Departament del Tresor dels Estats Units va afegir Qaani a la Llista de Nacionals Especialment Designats i Persones Bloquejades, congelant els seus presumptes actius i prohibint les transaccions amb entitats nord-americanes. Els Estats Units van imposar sancions a Qaani per supervisar la distribució de fons de la Força Quds a aliats regionals.
A l'octubre de 2017, l'administració Trump va anunciar noves sancions contra la Guàrdia Revolucionària per donar suport a grups terroristes. Qaani va respondre: "No som un país bel·licista. Però qualsevol acció militar contra l'Iran serà lamentada... Les amenaces de Trump contra l'Iran perjudicaran els Estats Units... Hem enterrat molts... com Trump i sabem com lluitar contra els Estats Units".
A l'octubre de 2022, Qaani va ser inclosa en una llista de sancions canadenques que incloïa 9 entitats iranianes i 25 alts funcionaris. Les sancions van ser una reacció a l'assassinat de Mahsa Amini i a la persecució dels manifestants en les protestes a gran escala que van seguir.
El 31 de maig de 2024, el Consell de la UE va imposar sancions personals contra Qaani, al·legant la seva responsabilitat com a comandant de les Forces Quds per proporcionar armament iranià a una àmplia xarxa de milícies recolzades per l'Iran i altres intermediaris que operen a tot l'Orient Mitjà, inclòs el Moviment Houthi iemenita.
Referències
Categoria:Militars iranians Categoria:Persones de Mashad Categoria:Militars perses Categoria:Nascuts el 1957