miniatura|Interior del Jardí del Silenci, al Barri de Gràcia de Barcelona El Jardí del Silenci és un espai verd urbà de gran valor ecològic i social, situat en un solar públic de titularitat municipal al mig de la Vila de Gràcia, i obert a l'ús veïnal.
Aquest espai protegit, ubicat al carrer Encarnació 62-64, està format per un pati d'aproximadament 800 m on hi ha palmeres, arbres fruiters i una pèrgola de glicines. L'Associació Salvem el Jardí 2014, en conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, és la responsable de gestionar i mantenir el seu projecte "Jardí del Silenci", tenint cura del jardí, la logística de funcionament, la gestió cultural i l'organització dels voluntaris. El Jardí del Silenci funciona com un centre cívic a l'aire lliure amb un objectiu: preservar el jardí i millorar-lo. Durant tot l'any es duen a terme projectes amb 12 associacions que tenen convenis amb l'entitat i que promouen tallers culturals, xerrades, exposicions, espectacles escènics i activitats de manteniment d'un hort comunitari.
Història El 1885, un any abans de la seva mort, Joan Sanz Carbonell, un il·lustre veí de Gràcia que s'havia enriquit a Cuba i posseïa finques en aquesta zona, havia disposat en testament que, que les finques s'havien de dedicar a la creació d'una escola cristiana per noies desfavorides del barri amb un ampli jardí perquè els veïns de la zona en poguessin gaudir. El Jardí del silenci s'assentava sobre un antic convent custodiat per les Missioneres del Santíssim Sacrament fins a l'any 2000. El convent va tenir activitat durant més d'un segle i en els seus últims anys es dedicava a assistir a persones sense mitjans fins que va tancar. En quant a l'escola, poc abans d'entrar al segle XXI va haver de tancar també. Els tancaments van ser deguts a la manca de monges, i davant la impossibilitat de donar-hi una sortida, el bisbat va cancel·lar la clàusula testamentària i ho va vendre a una immobiliària, i per aquesta raó ja possible construir pisos en aquella finca. Això va permetre que una immobiliària comprar el terreny amb la intenció de convertir-lo en un pàrquing de sis plantes.
Les excavadores van entrar a netejar el terreny el 2012, i un cop enderrocat el convent i l'edifici del costat que tenia la funció d'escola, la mobilització veïnal va frenar el projecte, els veïns van paralitzar la desaparició total del jardí i pocs mesos després l'Ajuntament adquiria la finca. El 2014, es va crear l'Associació Salvem el Jardí, es van fer activitats reivindicatives i es van recollir 7.000 signatures. Així van aconseguir convèncer l'ajuntament perquè frenés les obres, comprés el terreny i el convertís en un centre cívic.
El procés d'enderrocament s'havia endut l'edifici del convent, d'estil racionalista, i va deixar al descobert un enorme jardí de 800 metres quadrats amb palmeres centenàries i arbres fruiters, que funcionava com a claustre de recolliment espiritual per a les pregàries i processons de les religioses, amb un espai de parterres, la glorieta de les glicínies centenàries i la font amb sortidor de les monges.
Referències
Categoria:Jardins de Catalunya Categoria:Parcs del districte de Gràcia