Valeri Clitòlies Màxim o Valeri Clitòlias Màxim (mort el 364) va ser un polític romà actiu durant el .

Biografia Màxim era membre de la classe senatorial romana. S'especula que era fill de Valeri MàximPLRE I, p. 148–149, 582, 1142, 1145, 1147 i la seva segona esposa, possiblement Vulcàcia, suposadament filla de Nerati Juni Flavià. S'ha proposat que van tenir dos fills, un fill, Màxim, i una filla, Valèria, que podria haver-se convertit al cristianisme a través del seu possible matrimoni amb Rufi Maeci Plàcid.Settipani, Christian, Continuité gentilice et continuité sénatoriale dans les familles sénatoriales romaines à l'époque impériale, (2000) p. 229

Va exercir com a proconsul d'Acaia i, posteriorment, va ser enviat per l'usurpador Magnenci com a ambaixador a l'emperador Constanci II (r. 337-361) i al també emperador Vetranió (r. 350) l'any 350.«Maximus 12», PLRE I, p. 581.

A finals del 361, Màxim i Luci Aureli Aviani Símmac, ambdós enviats pel Senat romà a l'emperador Constanci II per refermar la fidelitat d'aquest a l'emperador, en el marc de la proclamació de Julià com a emperador per les seves tropes. De tornada, i un cop mort Constanci II (novembre del 361), es van trobar amb Julià a Naissus. Allà el nou emperador els va rebre amb tots els honors.Corsini, Edoardo. Series praefectorum urbis ab urbe condita ad annum mcccliii (en anglès), 1763. Va nomenar Màxim com a praefectus urbi de Roma en substitució de Tèrtul; la seva elecció estava motivada pel desig, de Julià, de complaure a Vulcaci Rufí, oncle de Màxim.Ammià Marcel·lí, XXI.12.24. Màxim encara estava al càrrec el 28 de gener del 362, tal com testifica una inscripció. I va ocupar el càrrec fins al febrer del 363.Symmachus X ep. 54

Durant el seu mandat, l'annona va ser àmpliament proveïda, cosa que va aplacar els habitants de Roma.

Ammià Marcel·lí el va nomenar Màxim, l'orador Quint Aureli Símmac es refereix a ell com Clytholias MaximusSymmachus X ep. 47 i finalment el trobem com Artorius Clithlias Maximus.

Clitòlies Màxim era nebot de Vulcaci Rufí i de Neratius Cerealis i, per tant, cosí germà de Constanci Gal (fill de Gal·la i germanastre de l'emperador Julià).

Es va casar amb Melània la Vella, una rica hispanoromana.PLRE I, p. 1142, 1145, 1147 Va morir el 364 victima d'una malaltia que també va matar a dos dels seus tres fills, quedant només Valeri Publícola. Arran d'aquest fet la seva dona Melània, es va convertir al cristianisme i fou una figura important del moviment de les Mares del Desert i santificada posteriorment.Paladi de Galàcia. Historia Lausiaca

Referències

Bibliografia «Màxim 13», PLRE I, pàg. 582. Henry M. Gwatkin, Estudis sobre l'arianisme: principalment referint-se al caràcter i la cronologia de la reacció que va seguir el Concili de Nicea. Wipf and Stock Publishers.. Louis Sébastien Le Nain de Tillemon, Histoire des empereurs et des autres princes qui ont régné durant les six premiers siecles de l'Eglise

Categoria:Gens Valèria Categoria:Romans del segle IV