La Segona República Brasilera, va ser el període de la història brasilera comprès entre 1930 i 1937, durant l'⁣era Vargas. Va començar amb la Revolució de 1930, liderada per Getúlio Vargas, i es va dividir en tres fases: el govern de transició, el govern provisional i el govern constitucional. Va acabar amb un autocop d'estat dut a terme per Vargas el 1937, que va donar lloc a l'Estado Novo.

El govern de transició va ser el període durant el qual una Junta de Govern Provisional va governar el país durant un curt període després de la deposició de Washington Luís. El govern provisional va ser el període durant el qual Vargas va governar per decret com a cap d'estat fins a la promulgació de la Constitució de 1934. El govern constitucional va començar quan Vargas va ser elegit president el 1934, juntament amb una legislatura elegida democràticament.

Revolució de 1930

El 7 de setembre de 1930, el moviment revolucionari va guanyar un nou impuls. Aquell dia, Antônio Carlos va lliurar el govern de Minas Gerais a Olegário Maciel, que estava molt més decidit a liderar una revolució que el seu predecessor. El president Olegário va ser l'únic president de l'estat que va romandre en el càrrec després de la revolució de 1930.

Aquesta vegada, no hi va haver retards. La tarda del 3 d'octubre de 1930, a Porto Alegre, la Revolució va començar amb la presa del quarter de la 3a Regió Militar. L'atac va ser liderat per Oswaldo Aranha i Flores da Cunha. Aquest assalt va marcar les primeres morts de la revolució.

Govern provisional (1930–1934) A les 15:00 h del 3 de novembre de 1930, la Junta Militar Provisional va transferir el poder a Getúlio Vargas al Palau de Catete, marcant el final de la Primera República. En el seu discurs inaugural, Vargas va esbossar 17 objectius que havia de perseguir el Govern Provisional. Al mateix temps, al centre de Rio de Janeiro, els soldats del Rio Grande do Sul van complir la seva promesa simbòlica de lligar els seus cavalls a l'obelisc de l'Avinguda Rio Branco, marcant el triomf de la revolució. Entre els principals líders tenentistes de 1930, João Cabanas va ser l'únic present a la cerimònia.

Vargas va esdevenir cap del Govern Provisional amb amplis poders. Els revolucionaris no van acceptar el títol de "President de la República". El seu govern provisional va ser el segon en la història del Brasil republicà, el primer va ser el que encapçalà Deodoro da Fonseca, des de la caiguda de l'imperi fins a la seva investidura com a president. Vargas governava per decrets, que tenien força de llei, sense amparar-se en la constitució vigent des del 1891, que havia revocat. L'11 de novembre de 1930 es va publicar el Decret núm. 19.398, que establia i regulava les operacions del Govern Provisional.

Les administracions i els polítics de la Primera República van ser investigats a fons a través d'una anomenada "Justícia Revolucionària" i un "Tribunal Especial", tots dos creats el 1930 pel decret que establia el Govern Provisional, i organitzats pel Decret núm. 19.440, de data 28 de novembre de 1930, la finalitat del qual era el "perseguiment i judici dels delictes polítics, administratius i d'altra índole que s'especificarien a la seva llei orgànica".

La societat brasilera va exigir a Getúlio la convocatòria d'una assemblea constituent i la promulgació d'una nova constitució. A l'estat de São Paulo hi va haver un alçament contra el varguisme, conegut com Revolució Constitucionalista de 1932. Encara que va ser esclafat en pocs mesos, va aconseguir el propòsit de forçar a Vargas a retornar a la via constitucionalista.

Govern constitucional (1934–1937) El nou mandat presidencial de Vargas va començar el 20 de juliol de 1934, quan va prendre possessió del càrrec al Congrés Nacional, jurant lleialtat a la nova constitució. Vargas havia de governar fins al 3 de maig de 1938. La Constitució de 1934 no preveia el càrrec de vicepresident. Posteriorment, els estats van adoptar les seves pròpies constitucions, i molts interventors federals es van convertir en governadors, elegits per les legislatures estatals; això va representar una àmplia victòria als estats per als partidaris de Vargas.

Durant aquest període, la radicalització ideològica al Brasil es va intensificar, especialment entre l'⁣Acció Integralista Brasilera (AIB) d'inspiració feixista, liderada per Plínio Salgado, i l'Aliança d'Alliberament Nacional (ANL) prosoviètica, dominada pel Partit Comunista Brasiler (PCB). El tancament de l'ANL mitjançant el Decret núm. 229, emès l'11 de juliol de 1935, i la detenció d'alguns dels seus membres, van accelerar les conspiracions que van conduir a l'Aixecament Comunista el 24 de novembre de 1935, al nord-est del Brasil, i el 27 de novembre a la capital federal.

El 17 de gener de 1936 es va promulgar la Llei núm. 192, que tenia com a objectiu limitar el poder militar dels estats, subordinant les forces policials militars estatals a l'⁣exèrcit brasiler, restringint la seva mida i prohibint-los posseir artilleria, aviació o tancs. L'armament pesant que anteriorment posseïen les forces policials estatals va ser lliurat a l'exèrcit.

A partir de finals de 1936, l'escena política va estar cada cop més dominada per la qüestió de la successió presidencial (la constitució no permetia la reelecció del poder executiu). El maig de 1937, Vargas sovint va registrar al seu diari intents de mediar entre els dos principals candidats presidencials, Armando Sales i José Américo de Almeida.

Fi de la Segona República Entre mitjans de 1937 i el 10 de novembre d’aquell any, el Brasil va viure una creixent tensió política que va desembocar en l'autocop de Getúlio Vargas. El govern va fomentar un clima de por entre la població, davant una suposada amenaça comunista, tàctica coronada per la difusió de l'anomenat Pla Cohen, un document fals que plasmava els preparatius per a una imminent insurrecció al país.

Aprofitant aquesta alarma, a l’octubre de 1937 el Congrés Nacional va decretar l'estat de guerra, fet que va permetre suspendre garanties constitucionals i reforçar el control governamental. Paral·lelament, Vargas va assegurar el suport de sectors clau de les Forces Armades. Finalment, el 10 de novembre de 1937, amb suport militar, va dissoldre el Congrés, va suspendre la Constitució de 1934 i va anunciar per ràdio l’inici de l’Estado Novo, un règim dictatorial que concentrava el poder a la presidència, eliminava els partits polítics i restringia les llibertats civils.

Referències

Categoria:Segle XX al Brasil Categoria:Articles que contenen text en portuguès Categoria:Articles amb traduccions sense revisar