Els Plans Quinquennals són una sèrie d'iniciatives de desenvolupament social i desenvolupament econòmic emeses pel Partit Comunista Xinès (PCX) des del 1953 a la República Popular de la Xina. Des del 1949, el PCX ha configurat l'economia xinesa a través dels plenaris del seu Comitè Central i dels congressos nacionals del partit. Els plenaris segueixen un patró temàtic habitual; des del 14è Congrés del Partit (1992–1997), el cinquè plenari ha avaluat el pla quinquennal actual i ha esbossat el següent pla quinquennal.
La planificació és una característica clau de les economies nominalment socialistes, i un pla establert per a tot el país normalment conté directrius detallades de desenvolupament econòmic per a totes les seves regions. Per tal de reflectir amb més precisió la transició de la Xina d'una economia dirigida d'estil soviètic a una economia de mercat socialista (socialisme amb característiques xineses), els plans des de l'11è Pla Quinquennal per al període 2006 a 2010 han estat denominats en xinès com a "directrius" en lloc de "plans".
Estratègia La planificació a mitjà i llarg termini és fonamental per coordinar l'activitat estatal en moltes àrees polítiques a la Xina, i els Plans Quinquennals de la Xina són un dels exemples més destacats d'aquest enfocament. A través dels Plans Quinquennals, el PCX i el govern estableixen les seves prioritats polítiques. Els Plans Quinquennals continuen sent un mitjà central d'organització de la política a la Xina, especialment en les àrees de protecció ambiental, educació i política industrial.
La formulació d'un nou pla quinquennal generalment comença a meitat del pla actual. La formulació sol trigar de dos a tres anys i implica una sèrie de rondes com l'avaluació, la investigació preliminar, la redacció i les revisions, i la sol·licitud d'aportacions públiques. La formulació inicial d'un Pla Quinquennal comença amb directrius força curtes i generals preparades pel Comitè Central del PCX a la tardor abans de l'inici d'un període del Pla. Els plans més detallats són redactats pel Consell d'Estat i aprovats pel Congrés Nacional del Poble al març següent. Aquests plans estableixen les prioritats nacionals i esbocen com es compliran. Administrativament, els Plans donen lloc al desenvolupament de nombrosos plans d'acció específics en diferents nivells d'administració. Aquests programes evolucionen al llarg del període del pla. Com observa l'acadèmic Sebastian Heilmann, aquest procés es veu millor com un cicle de coordinació i avaluació de la planificació que no pas com un pla unificat.
Els Plans Quinquennals de la Xina han estat lloats per la seva eficiència, capacitats i la seva importància per al ràpid creixement econòmic, el desenvolupament, les finances corporatives i les polítiques industrials.
Primer Pla (1953–1957) miniatura|President Mao i diversos líders del Primer Pla Quinquennal - 1956 Després de restaurar una base econòmica viable, el lideratge sota el President del PCC Mao Zedong, el Primer Ministre Zhou Enlai, i altres veterans revolucionaris van buscar implementar el que van anomenar una transformació socialista de la Xina. El Primer Pla Quinquennal va estar profundament influenciat per les metodologies soviètiques i l'assistència de planificadors soviètics. El desenvolupament industrial va ser l'objectiu principal. Amb l'assistència soviètica en forma tant de fons com d'experts, la Xina va començar a desenvolupar indústries des de zero. Consistent amb l'èmfasi en el desenvolupament de la indústria, el Nord-est de la Xina va ser la regió que va rebre la major part dels fons estatals durant el Primer Pla.
El Primer Pla Quinquennal va expressar el seu focus de desenvolupament en la terminologia de la revolució. Va atribuir l'estat endarrerit de l'economia xinesa a contradiccions entre les forces productives en desenvolupament i les relacions de producció capitalistes. L'agricultura, la pesca i la silvicultura es col·lectivitzarien. Pel que fa a les indústries comercials i de serveis, l'enfocament del primer Pla Quinquennal va ser que el govern les comprés, fins i tot coaccionant els venedors reticents si calia.
El control governamental sobre la indústria es va augmentar durant aquest període aplicant pressions i incentius financers per convèncer els propietaris d'empreses privades i modernes que les venguessin a l'estat o les convertissin en empreses conjuntes público-privades sota control estatal. El Pla va tensar la producció agrícola. Pel que fa al creixement econòmic, el Primer Pla Quinquennal va tenir força èxit, especialment en aquelles àrees emfatitzades per l'estratègia de desenvolupament d'estil soviètic. Durant aquest període del Pla, la Xina va començar a desenvolupar una base d'indústria pesada i va augmentar la seva producció industrial per sobre del que havia estat abans de la guerra. La Xina també va augmentar la seva producció agrícola per sobre dels nivells d'abans de la guerra, resultant principalment dels guanys d'eficiència provocats per la reorganització i la cooperació aconseguides mitjançant l'agricultura cooperativa. Tot i que la urbanització no havia estat un objectiu específic del focus del pla en la industrialització, la industrialització també va provocar un extens creixement urbà. El 1956, la Xina havia completat la seva transformació socialista de l'economia domèstica.
Segon Pla (1958–1962)
Aquest pla es va crear per dur a terme diverses tasques, incloent:
Ampliar la Indústria pesant a la Xina. Avançar la causa del socialisme transferint més propietat a la propietat col·lectiva. Fomentar el creixement econòmic de la Xina a través de la indústria, l'agricultura, l'artesania, el transport i el comerç. Conrear el desenvolupament cultural i científic del poble xinès. Enfortir la defensa nacional i millorar els nivells de vida a la Xina.
El Buró Polític del PCX havia determinat que el valor brut dels productes agrícoles hauria d'augmentar un 270%; de fet, el guany va ser considerablement més modest, del 35%. El país va veure augments en la construcció de capital per sobre dels observats durant el primer Pla Quinquennal i també va veure augments significatius en la indústria (doblant el valor de la producció) i els ingressos (treballadors i agricultors, augmentant fins a un 30%).
No obstant això, el Gran Salt Endavant, que va desviar milions de treballadors agrícoles a la indústria, i la gran campanya dels pardals, que va provocar una infestació de llagostes, així com problemes naturals i meteorològics sense precedents, van causar una enorme disminució de la producció d'aliments. Simultàniament, els funcionaris rurals, sota una gran pressió per complir les seves quotes, van exagerar enormement la quantitat de gra disponible. Així, es va produir una fam massiva a tot el país.
Les polítiques del Gran Salt Endavant del Segon Pla es van apartar de l'enfocament del Primer Pla inspirat en la Unió Soviètica, que posava l'accent en el comandament central i la planificació extensiva. En canvi, l'enfocament implicava que les zones locals mobilitzessin tots els recursos disponibles per a grans projectes. El 1960–61, es van fer intents de redirigir vint milions de treballadors cap a la producció agrícola i de reassignar la inversió a aquells sectors industrials que poguessin donar suport addicional a l'agricultura. Aquest canvi també va contrastar fortament amb la ràpida industrialització vista en el Primer Pla Quinquennal.
Tercer Pla (1966–1970) El Tercer Pla estava inicialment previst per a principis de 1963, però en aquell moment l'economia de la Xina estava massa desorganitzada, com a resultat del fracàs del Gran Salt Endavant i quatre males collites, per permetre qualsevol operació planificada. Cap pla quinquennal va cobrir finalment el període 1963–1965.
Tal com es va concebre inicialment, el Tercer Pla Quinquennal posava l'accent en un major desenvolupament a les zones costaneres ja més desenvolupades de la Xina i un major focus en els béns de consum. Demanava millorar els articles de "menjar, roba i ús diari" (chi, chuan, yong). Durant les discussions del Tercer Pla Quinquennal, Mao va reconèixer que durant el Gran Salt Endavant, "Vam establir ingressos massa alts i vam estendre el front de batalla de la infraestructura massa temps", i que era "millor fer menys i bé".
El Pla finalment va demanar la priorització de la defensa nacional a la llum d'una possible gran guerra, preparant-se activament per als conflictes i accelerant la construcció en tres àrees clau: defensa nacional, ciència i tecnologia, i indústria i infraestructura de transport. El gir cap a un major èmfasi en el desenvolupament d'indústries pesants i indústries de defensa nacional va ser provocat per l'Incident del Golf de Tonquín, que va augmentar les pors entre el lideratge xinès que els Estats Units finalment envaïssin la Xina. El suport entre el lideratge per la proposada construcció del Tercer Front de Mao va augmentar com a resultat i va canviar la direcció del Tercer Pla Quinquennal.
Quart Pla (1971–1975) El Quart Pla Quinquennal va buscar la descentralització i va prioritzar projectes de desenvolupament "a petita escala, indígenes i intensius en mà d'obra" per sobre del desenvolupament "a gran escala, estranger i intensiu en capital".
Cinquè Pla (1976–1980) El govern central va estipular l'Esquema del Pla Decennal de Desenvolupament de l'Economia Nacional (Esborrany) per al període 1976–1985 el 1975, que incloïa el 5è Pla Quinquennal.
El març de 1978, l'Esquema de Desenvolupament Decennal es va modificar perquè la versió original de 1975 estipulava que el 1985, la producció d'acer i petroli hauria d'arribar a 60 i 250 milions de tones respectivament, i s'haurien de construir 120 grans projectes, incloent 10 bases de producció d'acer, nou bases de metalls no ferrosos, vuit bases de carbó i 10 camps de petroli i gas. Per assolir aquests objectius, el govern invertiria 70 mil milions de iuan en la construcció d'infraestructures, igualant la inversió nacional total durant els 28 anys anteriors. Aquests eren objectius impossibles i anaven en contra de les regles de desenvolupament econòmic. El Pla va presentar suggeriments per establir un sistema industrial independent i comparativament complet i un sistema econòmic nacional des del 1978 fins al 1980.
Amb la implementació del Pla, es va aconseguir un èxit considerable. El 1977, el valor de la producció bruta de la indústria i l'agricultura va arribar a 505.5 mil milions de iuans, un 4.4% per sobre de l'objectiu i representant un augment del 10.4% en comparació amb l'any anterior. El Producte Interior Brut per al 1978 va arribar a 301 mil milions de iuan, un augment del 12.3% en comparació amb el 1977, i un augment del 19.4% en comparació amb el 1976.
No obstant això, durant aquest període, l'economia xinesa es va desenvolupar massa ràpidament i els objectius molt alts van provocar l'inici d'una altra ronda d'errors. El desembre de 1978, la 3a Sessió Plenària de l'11è Comitè Central del Partit Comunista Xinès va canviar el focus de treball del PCX cap a la modernització. La Sessió va emfatitzar que el desenvolupament hauria de seguir les regles econòmiques i va proposar mesures de reajustament i reforma, cosa que indicava que el desenvolupament econòmic nacional havia entrat en una nova fase, una d'exploració i desenvolupament. L'abril de 1979, el govern central va presentar formalment nous principis de reajustament, reforma, rectificació i millora.
Sisè Pla (1981–1985)