cognom del primer marit, de soltera Prospero, i Marchesini pel segon marit. Va ser una professora, partisana, periodista, pedagoga, escriptora i traductora italiana. Destacada, des d'abans de la Segona Guerra Mundial, pel seu activisme antifeixista i a favor de l'educació laica, els drets socials i l'emancipació femenina.
Biografia Ada Prospero va néixer a Torí, filla única d'Olimpia Bianchi i de Giacomo Prospero, un comerciant de fruita suís, originari del Districte de Blenio (al cantó de Ticino), que havia emigrat a Itàlia a la segona meitat del segle XIX.
Quan tenia 16 anys, mentre estudiava a l'institut clàssic Vincenzo Gioberti de Torí, va col·laborar a les revistes Energie Nove (1918-1920), fundades pel jove intel·lectual Piero Gobetti, un any més gran i veí seu. Va continuar escrivint a La Rivoluzione liberale (1922-1925) i Il Baretti (1924-1928), El 1923 es va casar amb Gobetti. En aquells anys, tots dos van ser testimonis de les revoltes obreres del Biennio Rosso a Torí, amb les quals es van solidaritzar fermament.
El 1925, Ada Gobetti es va graduar en filosofia i lletres amb una la tesi sobre el Pragmatisme angloamericà. El novembre del mateix any, la revista Rivoluzione liberale, declaradament antifeixista, va ser sospesa pel règim de Mussolini. Piero Gobetti, que diverses vegades havia estat arrestat i amenaçat, va ser durament apallissat pels escamots feixistes i es va veure forçat a emigrar a París. El 28 desembre 1925 va néixer el seu fill Paolo. El 15 febrer 1926 Piero Gobetti, que mai es va recuperar de les lesions, va morir en un hospital de Neuilly-sur-Seine, en agreujar-se la seva fràgil salut, malmesa després de la violenta agressió feixista que havia patit el 1924, quan sortia de la seva editorial.
Els anys del feixisme i la guerra partisana miniatura|Alguns dels missatgers partisans coordinats per Ada Gobetti posen davant de la Villa del Borello a Torí durant els dies de l'Alliberament. La vil·la era el centre organitzatiu del comandament del grup Giustizia e Libertà de Torí. Primera per l'esquerra: Maria Daviso. Cinquena per l'esquerra: Vera Marchesini (neboda d'Ettore Marchesini). El 1928, Ada va guanyar una càtedra de llengua i literatura angleses. Va ser professora durant uns anys a Bra i Savigliano (ambdues a la província de Cuneo). A partir del 1936 va impartir classes a l'institut Cesare Balbo de Torí. En aquells anys va estrènyer la seva amistat amb Benedetto Croce, el qual la va animar a continuar els seus estudis i a dur a terme les seves primeres traduccions de l'anglès, amb les quals va donar a conèixer a Itàlia els escrits de Benjamin Spock. En els anys anteriors a l'Armistíci del 8 de setembre de 1943, la llar d'Ada Gobetti va esdevenir un punt de referència per a l'antifeixisme intel·lectual i pels cercles vinculats al moviment GL(Giustizia e libertà). El 1937 s'havia tornat a casar amb Ettore Marchesini, un tècnic de l'EIAR i el 1942 va ser una de les fundadores del Partit d'Acció.
El 1943, durant la Resistència, va coordinar les brigades partisanes i va actuar com a missatgera a la Val Germanasca i la Val di Susa, on el seu fill Paolo mantenia l'enllaç, juntament amb Bianca Guidetti Serra, amb el comandament militar de les formacions GL, per a les quals va assumir el paper d'inspectora. En aquell període va col·laborar estretament amb Duccio Galimberti, Franco Venturi i Giorgio Agosti. El 1943, va fundar els Grups de Defensa de les Dones amb Maria Bronzo Negarville (PCI), Irma Zampini (PLI), Medea Molinari (PSI) i Anna Rosa Gallesio (DC). Va treballar de valent per establir el moviment femení de la GL. Posteriorment, va ser ascendida a comissària política de la IV divisió GL Stellina, fins a assolir el rang de major. Al final de la guerra, va ser guardonada amb la medalla de Medalla de plata al valor militar.
Postguerra El 1945, va participar en la fundació de la Federació Democràtica Internacional de Dones a París. Després de l'Alliberament, va ser la primera dona nomenada tinent d'alcalde de Torí, pel CLN per representar el PdA. Va ocupar el càrrec fins a les eleccions de 1946, tenint un interès i una implicació particulars en l'educació i el benestar. Entre 1946 i 1947, va esdevenir consultora nacional del PdA, membre del comitè honorari de la UDI i del consell nacional de l'ANPI com a representant de la UDI (Unione Done Italiane) de la qual va ser presidenta de la secció de Torí.
Dècada del 1950 A partir de la dècada de 1950 va ostentar càrrecs d'esquerra, escrivint per a molts diaris comunistes, com L'Unità, Paese Sera i Il Pioniere, dirigits per Dina Rinaldi i Gianni Rodari. A Il Pioniere, amb el nom d'Ada Gobetti, va escriure i publicar dues obres el 1961: Un'arma per Sergino n. 28/1961 i Il drago di Cracovia n. 30/1961 i amb el nom de Pròspero Ada va publicar cinc obres: l'any 1953 un conte Il più forte al n. 27, un conte de fades La capra dalle gambe peluda al n. 50 i una traducció La cattiva lado al n. 25. L'any 1954 dues traduccions dels contes Il riccone sciocco al n. 50 i Gianni e il violino al n. 16.
En aquells anys, juntament amb el seu constant compromís literari, va desenvolupar un gran interès per la pedagogia: entre 1953 i 1955, juntament amb Dina Bertoni Jovine, Gianni Rodari, Anna Maria Princigalli i Carlo Pagliarini, tots expartisans, va dirigir la revista Educazione Democratica i, el 1955, es va incorporar a l'equip editorial de Riforma della scuola.
El 1956, després de la publicació del llibre Diario Partigiano, es va unir al PCI, just quan esclatava la revolta antisoviètica a Hongria. El 1957, va formar part de la primera delegació femenina italiana a la República Popular de la Xina. El 1959, amb els beneficis del llibre Non lasciamoli soli, va fundar i dirigir la revista Il Giornale dei Genitori, a la qual col·laborarien Dina Bertoni Jovine, Angiola Massucco Costa, Luisa Levi i Gianni Rodari, entre d'altres.
Amb els nombrosos documents i testimonis de la cultura política italiana recollits entre 1920 i 1944, el 1961, juntament amb el seu fill Paolo, la seva nora Carla Nosenzo (1929-2018) i Norberto Bobbio, va fundar el Centre d'Estudis Piero Gobetti, situat a Torí, al número 6 de Via Fabro, antiga seu de l'editorial de Piero Gobetti. Va morir el 14 de març de 1968 a casa seva, al llogaret torinès de Reaglie, i està enterrada al cementiri di Sassi de Torí.
Obres Alessandro Pope. El poeta del racionalisme del segle XVIII, Bari, Laterza, 1943. De quatre a setze anys. A Guide to Children's Books, Torí, Edizioni del Giornale dei genitori, 1960. Cinc fills i tres mons, Torí, SAIE, 1953. No els deixem sols. Consells per als pares sobre la criança dels seus fills, Torí, La cittadella, 1958. Diari partisà, Torí, Einaudi, 1956, 1972 i 1996, ISBN 978-88-06-14230-8. La història de Sebastian el gall, o El tretzè ou, Torí, Einaudi, 1963. Conviure: Curs d'educació cívica, Torí, Loescher, 1967. Educar per emancipar. Escrits pedagògics 1953–1968, Manduria, Lacaita, 1982. Ada Prospero, Partisans a la frontera, Edicions ANPI - Sèrie infantil, 1954. Piero Gobetti, Ada Gobetti. En la teva breu existència. Cartes 1918–1926, Torí, Einaudi, 1991, ISBN 88-06-12536-2.
Traduccions Del rus: Alexander Ivanovich Kuprin, Allez!, trad. de Piero Gobetti i Ada Prospero, Roma, la Voce SD, Leonid Nikolaevich Andreev, Fill de l'home i altres històries, Milà, Sonzogno, 1920 Leonid N. Andreev, Savva (ignis sanat), drama en 4 actes, Ferrara, Taddei, 1921 (després Venècia, La Nuova Italia, 1926) Alexander Ivanovitx Kuprin, Cadets, amb il·lustracions de Nella Marchesini, Torí, Giani, 1927 Lev Tolstoi, La tempesta de neu; Polikuska; Cholstomjer (Història d'un cavall); La mort d'Ivan Ilitx; Albert, Torí, Slavia, 1927, «El geni rus», sèrie II, núm.
Premis A Torí, un institut professional estatal, un carrer del IX districte i un jardí del IV districte porten el seu nom. Les escoles bressol de Collegno, Sesto Fiorentino i Ferrara també li han estat dedicades; així com una escola secundària a None (Torí).
Referències
Bibliografia "Mezzosecolo. Materiali di ricerca storica", 7, Annali 1987-1989, editat pel Centro Studi Piero Gobetti - Institut Històric de la Resistència al Piemont - Arxiu Nacional de Films de la Resistència, Milà, F. Angeli, 1990, ISBN 88-204-6440-3. Número especial sobre la vida i l'obra d'Ada Prospero Marchesini Gobetti (p. 46-227, la correspondència amb Benedetto Croce, a cura de Sergio Caprioglio). Emmanuela Banfo i Piera Egidi Bouchard, Ada Gobetti i els seus cinc talents, Torí, Claudiana, 2014, ISBN 978-88-7016-976-8. Caroline Moorehead, La casa a la muntanya: Històries de quatre partisans, traducció de Bianca Bertola i Giuliana Olivero, Torí, Bollati Boringhieri, 2020, ISBN 978-88-339-3502-7.
Categoria:Professors a Itàlia Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Comunistes italians Categoria:Traductors italians Categoria:Traductors del rus Categoria:Alumnes de la Universitat de Torí Categoria:Morts a Torí Categoria:Nascuts el 1902 Categoria:Periodistes piemontesos Categoria:Escriptors torinesos Categoria:Polítics piemontesos Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX