Nancy Maria Donaldson Johnson (28 de desembre de 1794-Washington D. C., 22 d'abril de 1890) va ser una inventora estatunidenca que va desenvolupar una màquina per a fer gelats d'accionament manual. Va obtenir la primera patent als Estats Units en 1843.
Trajectòria Va néixer el 1794, era filla de Mary "Polly" Rider i del metge Lothario Donaldson. Poc més se sap del seu passat, però se suposa que va néixer a Nova York, Maryland o Pennsilvània. Juntament amb la seva germana Mary, va ser voluntària de l'Associació Missionera Estatunidenca. Es va casar a Medfield (Massachusetts) el 1823 amb Walter Rogers Johnson (1794-1852) que era científic i el primer secretari de l'Associació Estatunidenca per a l'Avanç de la Ciència. La parella va adoptar dos fills, Walter W. Johnson (1836-1879) i Mary Maria Stroud (1834-1921).
Vivia a Filadèlfia el 1843, quan va sol·licitar la patent de la primera batedora de gelats d'accionament manual (US3254A). El seu senzill invent va llançar una "tecnologia disruptiva" que va fer possible que tothom pogués fer gelats de qualitat sense electricitat.
A partir de 1862, va participar al costat de la seva germana Mary Johnson en l'Experiment de Port Royal, que va ser un programa iniciat durant la Guerra de Secessió en el qual es van assignar terres que havien estat abandonades per residents blancs a Carolina del Sud a antics esclaus perquè les treballessin i repoblessin. El programa comptava també amb una comissió especial d'educació per a instruir-los. Està enterrada al costat de la seva família en el cementiri de Oak Hill a Washington, D. C.
Invenció de la glaçadora Johnson va inventar una batedora de gelat manual per a resoldre el problema de la gran quantitat de temps que s'emprava per a fer-ho. La glaçadora va reduir significativament els temps i va aconseguir que l'elaboració fos més senzilla que a mà.
El número de patent del congelador artificial és US3254A. Es va patentar el 9 de setembre de 1843 i es va anul·lar el 29 de juliol de 1848. Contenia una manovella que en ser accionada, feia girar i girar dues pissarres amples i planes adjacents que contenien una sèrie d'orificis que ajudaven a batre el gelat fent-lo més homogeni, al mateix temps que facilitava l'eliminació dels cristalls de gel en les parets interiors del recipient cilíndric en el qual s'encaixaven les espàtules. Aquestes espàtules metàl·liques estaven unides a aquest tub anomenat "dasher", que estava unit a la manovella que sobresortia del congelador artificial. L'aparell va ser tan efectiu per a fer gelat perquè aprofitant els principis de la termodinàmica i les reaccions endotèrmiques, disposava d'un recipient extern dins de la tina de fusta, que contenia una mescla de sal i gel triturat de manera que fonia el gel però baixava la temperatura de la solució per sota del punt de congelació. Això, juntament amb la solució de gelat, extreia energia tèrmica del gelat i, al seu torn, el congelava. L'aparell també permetia, si s'usava alguna cosa per a dividir l'interior del recipient, posar en marxa dos sabors diferents i fer-los al mateix temps.
En el "congelador artificial", que era el nom de la patent original, es podien fer gelats o sorbets que duraven uns 30 minuts, ja que no hi havia solucions elèctriques per a mantenir les coses fredes, perquè no s'havia inventat el refrigerador i no tothom tenia una nevera.
La combinació d'aquests elements va fer que les gelateries produïssin gelats de forma molt més fàcil, eficient i amb menys mà d'obra. Aquesta solució en ser més eficient va abaratir la producció, la qual cosa al seu torn va fer que el gelat fos més barat. Això va permetre l'accés a aquestes postres a tota la població, perquè originalment resultava massa car per a les classes mitjanes i baixes. El setembre de 1846, va presentar una patent per a aquesta glaçadora i va revolucionar la seva fabricació, facilitant que es convertís en un producte bàsic que es podia fer i vendre fàcilment. La innovació de Johnson va revolucionar la indústria del gelat que ara és una de les postres més populars a tot el món, i no seria tan popular avui dia si no fos per la batedora. Abans d'aquest invent, el gelat era un capritx poc freqüent que gaudien sobretot les persones de classe alta i que no podia prendre's cada dia. Amb la finalitat d'eliminar l'intens treball que requeria fabricar gelats, Johnson havia creat un sistema que permetia agitar els ingredients sense intervenció humana. Ja no calia que algú passés hores removent manualment la mescla.
Més de 150 anys després, l'invent de Johnson es continua utilitzant, ja que un model molt similar s'usa àmpliament a Guadalupe i Martinica, on es denomina "West Indian Hissi Cream Maker".
La tecnologia aparentment senzilla que hi havia darrere de la seva idea s'ha anat millorant al llarg de dècades fins a convertir-se en el que és avui. Amb totes les millores i la creixent popularitat, la del gelat s'ha convertit en una gran indústria. És una delícia que es consumeix en tota Amèrica i a tot el món. Sense la batedora manual de Johnson, no seria unes postres comunes gaudides per molts, sinó més aviat unes postres d'elit. Johnson va rebre un total de 1.500 dòlars al llarg de la seva vida per la seva patent. Malgrat l'èxit i de l'impacte que va tenir, va vendre per 200 dòlars els drets de la patent a William G. Young, un nadiu de Baltimore, que la va millorar el 30 de maig de 1848. Algunes de les millores incloïen una espàtula interna similar coberta amb orificis, no obstant això, es va canviar la mecànica del mànec per a fer el gelat molt més fred, també es va accelerar simultàniament el procés de congelació.
Referències
Categoria:Morts a Washington DC Categoria:Nascuts el 1794 Categoria:Inventors de l'estat de Nova York