Theresa Halsa (), coneguda pel nom de guerra d«Umm Salman» (Acre, 1954 - Amman, 28 de març de 2020) va ser una activista política i infermera palestina, militant de l'organització armada Setembre Negre. El 1972 va participar del segrest del vol Sabena 571 per exigir l'alliberament de 315 presos polítics palestins. De l'escamot de segrestadors, format per dos homes i dues dones, va ser l'única que va sobreviure, juntament amb Rima Tannous.
Trajectòria Halsa va néixer el 1954 o 1955 a la ciutat costanera d'Acre, ja com a part de l'estat d'Israel. La seva família era de confessió cristiana: el seu pare, Isaac, era originari de la ciutat jordana d'Al-Karak, i la seva mare, Nàdia Hanna, del poble d'Al-Ramah, al costat mateix d'Acre, els quals van tenir un mínim de tres fills. Segons va manifestar al diari Haaretz, la seva família tenia estretes relacions amb el veïnat jueu fins a la Guerra dels Sis Dies de 1967.
Va cursar els estudis de secundària en una escola privada de la seva població natal. En acabat, durant els seus estudis d'infermeria a Natzaret, es va interessar ràpidament pels afers polítics i va començar a militar al Partit Comunista Israelià (Maki). El novembre de 1971, arran de les hostilitats del nou estat d'Israel, va abandonar Acre i va viatjar fins el Líban, on es va unir a Fatah, i per extensió a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina. En terres libaneses es va entrenar en l'ús de pistoles, cinturons amb explosius i granades de mà en un camp d'entrenament a prop de Beirut.
Menys d'un any i mig després, amb disset anys, va ser assignada per realitzar el segrest del vol Sabena 571 com a primera acció armada de renom de l'organització Setembre Negre. El 8 de maig de 1972, Rima Tannous, Ali Taha Abu Snina, Abed al-Aziz Atrash i ella, es van fer passar per dues parelles joves i van embarcar a l'aeroport internacional de Viena amb passaports falsos. Els quatre integrants, que no es van conèixer fins al dia abans d'iniciar l'operació, van viatjar de Beirut a Roma amb passaports libanesos, en els quals ella constava amb el nom de «Teresa Samira». Després, van viatjar a Frankfurt del Main amb els mateixos passaports o amb passaports italians. A Alemanya van tornar a canviar d'identitat i va adoptar passaports israelians: aquesta vegada, «Miriam» va ser el seu nou nom. El vol feia escala a Viena i tenia per destinació l'aeroport internacional de Lod.
Els quatre segrestadors van fer aterrar l'avió a Lod, on tenien previst intercanviar els passatgers per 315 presos palestins, que Israel havia condemnat per terrorisme, amenaçant en fer explotar l'avió amb tots els seus ocupants si no es complien les seves demandes en les properes sis hores. Durant el segrest, Halsa es va situar al mig de l'aeronau i, gràcies al seu coneixement fluïd de l'hebreu, va anunciar als passatgers i a la torre de control que l'avió havia estat segrestat. No obstant això, setze combatents del Sayeret Matkal, liderats per Ehud Barak i amb Binyamín Netanyahu com a un dels seus integrants, van assaltar l'avió disfressats de personal de Creu Roja, van matar els dos homes i van capturar les dues dones. Durant l'atac, Halsa va ferir amb un tret de bala a l'espatlla al combatent Binyamín Netanyahu, que de la mateixa forma que Ehud Barak, va acabar esdevenint primer ministre d'Israel.
En el judici va rebre una sentència de presó d'un any per a cada passatger segrestat, resultant en més de 200 anys de condemna. Després de gairebé dotze anys, el novembre de 1983, va ser alliberada de forma anticipada després de formar part d'un intercanvi de presoners entre Israel i l'OAP durant la tercera fase de la Guerra civil libanesa. En un intercanvi similar, Tannous va ser alliberada el 1979. Des d'aleshores, Halsa va seguir manifestant-se en suport de la lluita armada palestina, des de la seva residència d'Amman. Va romandre la resta de la seva vida a la capital jordana, on s'hi va casar i va treballar com a infermera de pacients amb discapacitat.
El 2007 va aparèixer a la pel·lícula documental Tell Your Tale, Little Bird, dirigida per Arab Loutfi, explicant la seva experiència com a guerrillera palestina, juntament amb el testimoni d'altres dones revolucionàries del territori com Leila Khaled, Amina Dahbour o Widad Qamari. El 2015 va supervisar la creació de Sabena Hijacking - My Version, una pel·lícula documental sobre el segrest del vol Sabena 571, amb entrevistes a israelians i palestins.
El 28 de març de 2020 va morir de càncer de pulmó a Amman, Jordània, als 65 o 66 anys d'edat.
Notes
Referències
Categoria:Acre Categoria:Activistes palestins Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Comunistes palestins Categoria:Infermers Categoria:Morts a Amman Categoria:Morts de càncer de pulmó Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1954