Lev Vladimírovitx Kuleixov (en rus: Лев Влади́мирович Кулешо́в) va ser un influent director de cinema, teòric, inventor i professor soviètic. És considerat una de les figures principals dels inicis del cinema rus i precursor de l'Universitat Gueràssimov de cinematografia a Moscou. Aquesta escola de cinema, que més tard es convertiria en VGIK, seria on dirigiria el famós “Laboratori Kuleixov”. Va ser també mestre de diversos cineastes soviètics que van marcar el curs de la història del cinema com Serguei Eisenstein o Vsévolod Pudovkin.
El seu paper en el desenvolupament de les teories cinematogràfiques recau sobretot en la demostració experimental de l'Efecte Kuleixov, un principi fonamental que serà clau per al desenvolupament de les contribucions al muntatge cinematogràfic dut a terme en gran part per cineastes soviètics.
A més de les seves contribucions a la comprensió del muntatge i al llenguatge cinematogràfic, també va dirigir diverses produccions pròpies. D’entre elles destaquen: Les extraordinàries aventures de Mr. West en el país dels bolxevics (1924), Per la llei (1926) o El gran consolador (1933). A més, és conegut per la redacció dels “Fonaments de la direcció de cinema” l'any 1941, tot i que la majoria dels experiments que va fer són recollits en textos de Pudovkin.
Biografia Primers anys i formació Després de la mort del seu pare, l’any 1910, Kuleixov va mudar-se a Moscou amb la seva família –la seva mare i el seu germà Boris–. Allà van començar a treballar tots dos germans com a enginyer en una central elèctrica. Entre els anys 1913 i 1916 va dur a terme els estudis d’art en l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou i amb la intenció de dedicar-se a la pintura, Kuleixov acabà interessant-se per l'escenografia. La feina d’escenògraf als estudis Khanzhonkov serà el seu primer treball en la indústria cinematogràfica i l’any 1917 va estrenar-se com a director de la seva primera pel·lícula “El projecte de l’enginyer Prait” on ja va començar a experimentar amb les tècniques de muntatge i l’ús efectiu dels primers plans. En aquest film, així com en altres produccions anteriors en les quals havia treballat, però no dirigit, havia estat sota les ordres de Yevgueni Bauer –un realitzador conegut de l’època tzarista– i, després de la seva mort, Kuleixov va seguir treballant en produccions de forma autònoma.
A partir de la realització de “Per la felicitat” –el seu primer film autònom–, on Kuleixov apareixia, va observar trets naturalistes que no li agradaren, per això, va derivar el seu cinema cap a un vessant totalment contrari. Va ser aquest fet, sumat a la Revolució d’octubre de 1917 on es va posicionar a favor del règim bolxevic que va derivar el seu cinema cap a l’àmbit més experimental i minimalista, centrant-se en el desenvolupament de l’etapa de muntatge. L’escassetat de recursos durant el naixement de l'URSS va propiciar aquest desenvolupament cinematogràfic de la tècnica de Kuleixov.
Laboratori Kuleixov i època de docència Amb la Revolució Russa i la Guerra civil, el govern soviètic va veure el cinema com una eina de distribució i d'educació en el règim, però l'escassetat del material de pel·lícula per a poder dur a terme els enregistraments va limitar molt la producció soviètica d'aquells moments. Kuleixov va aprofitar aquestes limitacions per a poder desenvolupar el seu mètode d’ensenyament del cinema basat en dades teòriques. Va ser entre març i abril del 1920 que va començar a treballar com a professor adscrit a l'Institut nacional de cinematografia i, decebut pel món de la docència convencional, va decidir desenvolupar classes amb un grup reduït d'estudiants que finalment serien aquells que formarien part del primer alumnat de la primera escola Estatal de cinematografia a Moscou.
En aquell mateix any va formar el que es coneix ara com el Laboratori de Kuleixov, una secció que formava part de l'Institut de Cinematografia de Moscou en el qual Kuleixov treballava amb un grup reduït d’estudiants amb l’objectiu d’estudiar i codificar el llenguatge del cinema.A causa de l'escassetat de material de cel·luloide per a poder dur a terme els films, les seves classes es van convertir en una aproximació molt més teòrica, la qual sovint necessitava exercicis externs a la pràctica de cinema, explícitament parlant. Entre aquests exercicis de cinema coneguts com els films sense pel·lícula, va incloure exercicis d'actuació, la planificació de muntatges sobre paper o la reconstrucció i anàlisi de pel·lícules estrangeres, cosa que va fixar encara més el seu interès pel muntatge cinematogràfic. Entre els alumnes de Kuleixov podem trobar cineastes com Vsévolod Pudovkin, Boris Barnett, Porfiri Podobed, Serguéi Komarov, Vladímir Fogel, Leonid Obolenski o Aleksandra Jojlova. Entre ells veure els grans noms del cinema soviètic, però Kuleixov no va ser només mestre sinó que també realitzava i millorava teories cinematogràfiques gràcies a l'acció dels seus alumnes –com si es tractés d'una mena de comunitat o col·lectiu de teòrics i estudiosos del cinema i de les seves tècniques–.
Aquesta etapa docent de Kuleixov va permetre que pogués assentar les bases que després permetrien l'aprofundiment de les teories que vindrien més endavant. La idea més essencial que establiria Kuleixov és que les pel·lícules no són l’enregistrament de la realitat sinó que són un conjunt d’imatges que només prenen sentit si s’interrelacionen amb altres a través del muntatge. D’aquesta premissa sortirien les següents idees:
Material brut: Els plans individuals són només maons per a poder construir una pel·lícula. El muntatge com a pas essencial: Serà en aquesta part de la postproducció que l’obra adoptarà un sentit i un significat concret. Donant pas a l’assentament de les bases de la seva teoria més cèlebre: l'efecte Kuleixov.
Desenvolupament de la teoria cinematogràfica Efecte Kuleixov (veure article original) miniatura|Representació esbossada del funcionament de l'efecte Kuleixov a partir de l'experiment. Durant aquestes primeres etapes de docència, va desenvolupar la teoria cinematogràfica, que el duria al seu reconeixement mundial. Aquesta teoria es va iniciar per la realització d’un experiment que es basava en la juxtaposició d’un primer pla de l’actor Ivan Mozzhujin, qui mostrava una presència neutral i inexpressiva intercalada amb tres altres plans: una sopa, una nena en un taüt i una dona en un divan. Aquest experiment, un cop reproduït davant del públic, va tenir la reacció esperada. Els espectadors afirmaven que el rostre de l'actor variava amb cada pla, cosa que va confirmar les teories de Kuleixov, afirmant que el context i el posicionament dels plans segons la forma en la qual es muntaven afectaven directament el missatge i la imatge.
Això el va portar a dues reflexions:
El pla no és autosuficient, no es basta de si mateix per a funcionar, sinó que només pren sentit si està disposat amb altres plans. Per tant, el muntatge és allò que dona sentit a la pel·lícula. La pel·lícula no acaba fins que no la veu l'espectador, l’espectador és qui dona sentit a la pel·lícula i qui l’interpreta.
Geografia creativa
Aquest concepte, unit a la continuïtat del film sobretot pel que respecta a les imatges, també va estar lligat a un experiment que va dur a terme Kuleixov al seu laboratori. A partir de la necessitat de filmar a una parella observant uns fanals de llum, va hipotetitzar que no calia que la parella i els fanals estiguessin en el mateix lloc geogràficament. Va enregistrar la parella, per una banda –en un pla on observaven el suposat fanal fora de camp– i els fanals, per una altra banda, en diferents localitzacions de Moscou. Després de muntar els dos plans, l'espectador no va ser capaç de discernir si la seqüència que estaven veient havia estat filmada en dues localitzacions o no, alimentant el principi de la continuïtat narrativa.
Mentre que altres directors de l’època com D.W Griffith intentaven explicar una història a través d’elements purament narratius, Kuleshov intentava explicar com es transmetia aquest missatge respecte al muntatge.
Reconeixement i llegat L’obra i les teories de Kuleshov van aportar un terreny on alumnes a qui va impartir classe i difondre coneixement com Eisenstein i Pudovkin poguessin seguir explorant per a desenvolupar les bases del cinema soviètic. Aquestes teories no només van ser rellevants per al cinema soviètic, sinó que després es van adoptar en les pràctiques comunes de Hollywood, experimentant també la forma en la qual funciona el muntatge de continuïtat.
Kuleixov va rebre diversos guardons, premis i honors, però els més rellevants per a la seva carrera van ser:
Artista del poble de la RSFS de Rússia (1969) Ordre de Lenin Ordre de la bandera vermella del treball
Filmografia bàsica +Any d'estrenaTítolTítol originalTipus de produccióPaís1917Per la felicitatЗа счастьеMigmetratgeRússia1918El projecte de l'enginyer PraitПроект инженера ПрайтаMigmetratgeRússia1924Les extraordinaries aventures de Mr.West al país dels bolxevicsНеобычайные приключения мистера Веста в стране большевиковLlargmetratgeURSS1925El llampec de la mortЛуч смертиLlargmetratgeURSS1926Per la lleiПо законуLlargmetratgeURSS1927La periodistaВаша знакомая (Журналистка)CurtmetratgeURSS1929Vesyolaya kanareykaВеселая канарейкаLlargmetratgeURSS1929Dos-Buldi-DosДва-бульди-дваLlargmetratgeURSS1930SashaСашаMigmetratgeURSS1931Quaranta corsСорок сердецMigmetratge, DocumentalURSS1932Horitzó: El jueu errantГоризонтLlargmetratgeURSS1933El gran consoladorВеликий утешительLlargmetratgeURSS1940Els siberiansСибирякиLlargmetratgeURSS1941Incident a un volcàСлучай в вулканеLlargmetratgeURSS1942El jurament de TimurКлятва ТимураMigmetratgeURSS1943Uchitelnitsa Kartashova (Yunye partisany)Учительница Карташова (Юные партизаны)MigmetratgeURSS1943Som dels UralsМы с УралаLlargmetratgeURSS
Referències
Bibliografia Kuleshov, L. V., & Kuleshov, L. (1974). Kuleshov on Film: Writings. University of California Press. Kulesov, L. (2016). L’art del cinema.
Categoria:Persones de Tambov Categoria:Directors de cinema soviètics Categoria:Directors de cinema russos Categoria:Alumnes de l'Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Orde de Lenin Categoria:Morts a Moscou Categoria:Morts el 1970 Categoria:Nascuts el 1899