Belshazzar's Feast és una cantata del compositor anglès William Walton. Es va estrenar al Festival de Leeds el 8 d'octubre de 1931, amb el baríton Dennis Noble, l'⁣Orquestra Simfònica de Londres i el Cor del Festival de Leeds, dirigits per Malcolm Sargent. L'obra ha estat una de les composicions més celebrades de Walton. Osbert Sitwell va seleccionar el text de la Bíblia, principalment del Llibre de Daniel i del Salm 137. L'obra està dedicada a l'amic i benefactor de Walton, Lord Berners.

Trama A la història del festí de Baltasar, els jueus estan exiliats a Babilònia. Després d'un festí en què Baltasar, el rei de Babilònia, comet un sacrilegi utilitzant els vasos sagrats dels jueus per lloar els déus pagans, és miraculosament assassinat, el regne cau i els jueus recuperen la seva llibertat.

Llista de moviments Tot i que no s'especifiquen a la partitura publicada, hi ha una clara delimitació entre les seccions, de la manera següent:

[Introducció] Així va parlar Isaïes Per les aigües de Babilònia / Si t'oblido, Jerusalem [Transició] Babilònia era una gran ciutat A Babilònia, el rei Baltasar va fer un gran banquet Lloat siguis Així a Babilònia, la ciutat poderosa [Transició] I en aquella mateixa hora Aleshores canteu en veu alta a Déu, la nostra força Els trompetistes i els flautistes van callar Aleshores canteu en veu alta a Déu, la nostra força

Estructura musical La música, al llarg de tota l’obra, és fortament rítmica i d’una orquestració molt rica. Els ritmes i les harmonies reflecteixen l’interès de Walton pel jazz i altres músiques populars posades al servei d’un relat de temàtica religiosa. Malgrat els ritmes tallants i els efectes orquestrals estridents, l’obra és essencialment convencional pel que fa a la tonalitat. El biògraf de Walton, Michael Kennedy, escriu: "el diatonicisme és l'arrel de la qüestió... els tremolandi de corda, les fanfares de metall i l'ús magistral de les declaracions sense acompanyament funcionen el seu encanteri habitual".Kennedy, p. 60 Kennedy afegeix que els sons orquestrals esgarrifosos que introdueixen l'escriptura a la paret deriven de la Salomé de Richard Strauss.Kennedy, p. 60

Història i comentaris Walton va lluitar amb l'ambientació durant diversos anys, i va créixer des de la seva concepció original com una obra curta per a petites forces, encarregada per la BBC, fins a la seva forma final. La invitació havia arribat en una carta de 21 d'agost de 1929 del planificador de programes de la BBC Edward Clark, que va demanar a Walton una obra adequada per a la radiodifusió, escrita per a un petit cor, solista i una orquestra de no més de 15 músics.Lloyd, p. 99 Walton i Clark es coneixien, ja que havien tingut tractes relacionats amb l'estrena del Concert per a viola del compositor, que es va estrenar el mateix any amb Paul Hindemith com a solista.Kennedy, p. 49 Walton va dedicar l'obra al seu amic i benefactor Lord Berners.Kennedy, p. 61

Aquesta va ser una època de cors amateurs talentosos, i directors i institucions dedicats a donar a conèixer nova música, i el Festival de Leeds va assumir la primera actuació.

Al principi, l'obra semblava avantguardista per la seva escriptura extravertida i la seva complexitat musical; tanmateix, és sempre fermament tonal, tot i que està escrita sense cap armadura de tonalitat i passa per moltes tonalitats. L'addició de les bandes de metall va ser suggerida pel director del festival, el director d'orquestra Sir Thomas Beecham; les bandes eren presents de totes maneres per a una interpretació del Rèquiem de Berlioz, i Beecham va dir al jove Walton: "Com que no tornaràs a sentir mai més això, noi meu, per què no hi afegeixes un parell de bandes de metall?".Kennedy, p. 58 Sota la direcció de Malcolm Sargent, un destacat director de cor, va ser un èxit immediat, malgrat els seus severs reptes al cor.Aldous, p. 97 L'obra ha estat una de les composicions més celebrades de Walton.

L'estrena a Londres va ser dirigida per Adrian Boult el 25 de novembre de 1931. El jove Benjamin Britten era entre el públic.Kennedy, p. 61 L'obra es va interpretar al Festival ISCM d'Amsterdam el 1933. Leopold Stokowski va dirigir dues actuacions amb l'⁣Orquestra de Filadèlfia el gener de 1934.Lloyd, p. 109 Sargent la va programar regularment durant la resta de la seva carrera i la va portar a llocs tan llunyans com Austràlia, Brussel·les, Viena i Boston. No només directors britànics, des de Sargent fins a Simon Rattle, sinó també Eugene Ormandy, Maurice Abravanel, André Previn, Robert Shaw, Leonard Slatkin i Andrew Litton, han enregistrat l'obra. El 1947, Herbert von Karajan la va qualificar de "la millor música coral que s'ha escrit en els darrers 50 anys".Osborne, p. 225 Karajan només va interpretar l'obra una vegada, el 1948 a Viena, però va ser una interpretació que va commoure Walton fins a les llàgrimes i va expressar la seva sorpresa per haver pogut escriure una obra tan meravellosa.Lloyd, p. 109

D'altra banda, el Sínode de l'⁣Església d'Anglaterra va considerar que el seu text no era apropiat per a la seva interpretació a les catedrals, per la qual cosa el Festival dels Tres Cors no en va permetre la representació fins al 1957. El Festival de Música de Worcester ho va prohibir fins al 1975.Vincent Plush, "Feast for the ears", Limelight, November 2017, p. 44John Bawden. Programme notes on Belshazzar's Feast. http://www.choirs.org.uk/prognotes/Walton%20Belshazzars%20Feast.htm

Referències

Bibliografia

Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Obres de William Walton Categoria:Cantates del segle XX Categoria:Composicions musicals del 1931