La diada castellera de Festa Major se celebra el quart dissabte d'agost a la tarda a la plaça de la Vila del Catllar, coneguda popularment com la Raval. En aquesta actuació castellera es reuneixen tres de les principals colles del país, i des del 2007 hi actuen la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca i la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
Fites i castells destacats 1877: primer castell de nou carregat a la plaça: 3d9f (c) per la Colla Nova dels Xiquets de Valls. 1879: primer castell de nou descarregat a la plaça: 3d9f de la Colla Nova dels Xiquets de Valls. 1881: primer 4d9n carregat de la història dels castells: 4d9n (c) per la Colla Nova dels Xiquets de Valls. 1994: primer 3d8 dels Xiquets de Reus. 1995: primera td8f descarregada pels Xiquets de Reus. 1996: primer pd7f descarregat pels Xiquets de Tarragona. 1997: primer castell de nou de la plaça en l'era moderna. 3d9f carregat per la Colla Jove. 1998: primer castell de nou descarregat de la plaça en l'era moderna. 3d9f de la Colla Jove. 2000: primers 4d9f vistos al Catllar. 4d9f descarregat pels Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls. 2008: primer 3d8a de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. 2010: primers castells de gamma extra la plaça. Td9fm i pd8fm descarregats pels Castellers de Vilafranca. 2014: primera vegada en la història dels castells que es descarreguen tres pd7f en una mateixa actuació: Colla Jove, Castellers de Vilafranca i Colla Vella. 2015: primera vegada en la història dels castells que es descarreguen tres pd8fm en una mateixa actuació: Colla Jove, Castellers de Vilafranca i Colla Vella. 2017: primera td9fm descarregada per la Colla Jove. 2018: primer 4d9fa de la Colla Jove. 2019: primer castell net descarregat a la plaça: 4d9n de la Colla Vella.
Història Antecedents (segle XVIII) La història castellera del Catllar comença al segle XVIII amb el ball de valencians local, que apareix en una única referència publicada a les Notes històriques de la parròquia i vila d’Arbós de Gaietà Viaplana. L'any 1770, amb motiu de la inauguració de la capella del Santíssim Sagrament, es contractaren quatre balls de valencians, entre ells el del Catllar. Aquesta única referència del ball del Catllar és, a més, el primer testimoni de la paraula castell i d'una construcció de sis pisos d'altura.Prèviament concertats, vingueren els balls dits valencians; el del Catllar, que féu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputà pel millor; el de la Riera, el del Vendrell i de Santa Margarida dels Monjos. Se’ls donà estatge en el quarter, llenya i palla par a les cambrades, corrent a son càrrec la manutenció, que la serviren els hostalers de la Gornal. Entre llevats de taula i balls a les cases, els quedaren 10 lliures a cada u d’ells.Si bé en aquesta primera època anterior als Xiquets de Valls no estan documentades actuacions al Catllar, cal suposar que l'existència d'un ball propi també havia propiciat actuacions a la vila. A banda de la referència de l'Arboç, el Catllar compta amb una prohibició recurrent a l'Arquebisbat de Tarragona, la persecució dels castells i dels balls a l'interior de les esglésies i a l'exterior en horari de missa. Als llibres de visites pastorals s'hi inclouen les ordres que l'arquebisbe Armanyà deixà al seu pas pel Catllar:Prohibim severament qualsevol especie de balls, castells, representacions, y jochs en la Iglesia, llochs sagrats, profesons, y funcions sagradas, aixi mateix devant de la Iglesia, especialment quant se celebran los divinos oficis. Lo que deuhen zelar per sa part los Pares de Republica, en cumpliment de sa obligacio, y dels superiors ordes donats per S. M. y serà molt propi de son zel, y de la pietat cristiana impedir semblants divercions en tota la Parròquia los dias de festa, mentras se celebra la misa y altres oficis en la Iglesia.
Segle XIX Durant la primera meitat del segle XIX es produeix la substitució dels balls de valencians locals pel monopoli que oferien els Xiquets de Valls, que havien perfeccionat la tècnica i podien aixecar castells de més alçada. Així doncs, la primera referència a una colla vallenca al Catllar és del 1844, quan la Colla de la Roser va ser contractada per actuar amb motiu de la festa major, a finals d'agost. El cap de colla, Josep Batet, reclamà a l'organitzador de la diada, Francesc Bertran, Doctor, el pagament de l'import pendent per l'actuació.
Malgrat aquesta primera referència, no és fins passada la Tercera Guerra Carlina que les notícies castelleres al Catllar es tornen més habituals en el marc de la festa major. Gran part de les notícies castelleres de l'època es deuen a la presència del vallenc Ramon Roca i Vilà al municipi com a secretari de l'ajuntament. Roca exercia com a corresponsal del diari tarragoní La Opinión al Catllar i sovint hi publicava cròniques castelleres.
L'any 1877, el secretari publica la primera crònica, en què es descriu la gran quantitat de castells aixecats durant els dies de festa major a la vila:Una de quatre pilans de vuit; dos de tres pilans de vuit; dos de dos pilans de set; tres de cinc pilans de set; una de un pilá de set; cuatro de un pilá de sis; cuatro de quatre pilans de set ab agulla al mitg; veinticinco de tres pilans de set; una de un pilá de cinch bevent; una de un pilá de cinch, sense aguantar ningú, y veinticuatro de un pilá de cinch, aguantant; total: 68.
Hiciéronse además los tres pilans de nou, que no llegaron á deshacerse, por haber tenido la mala suerte de resbalársele al cuarto un pié, á causa del sudor; hiciéronse tambien una infinidad de torres de menos importancia y por último, se hizo’l pilá de mas mérito que pueden hacer las dos collas, el pilá de cinch, sin sostener ni ayudar nadie al primero ó sea al que va abajo, cosa que nunca había llegado á realizarse.En aquesta primera crònica es descriuen a bastament els castells aixecats, una tendència que es mantindria durant els anys de secretari de Roca. Dos anys després d'aquesta primera crònica, en què es detalla un 3d9f carregat que cau a causa de la suor, es descarrega finalment el castell de nou, sempre a càrrec de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, de qui el secretari era un fidel seguidor.Los xiquets de la colla nova levantaron la torre de á nueve con una seguridad, agilidad y equilibrio cual nunca haya hecho la vieja. Luego levantaron la de dos de á ocho, fuerte como una roca, arrojando el anchaneta una paloma en el acto de llegar á lo más alto, para hacer la aleta, como vulgarmente decimos los aficionados á esta clase de ejercicios. En seguida, un joven hizo el espadat de á siete muy bien.El castell més destacat al Catllar durant la primera època d'or va ser el Quatre de nou net que la Colla Nova va carregar l'any 1881. Com que en aquella època els castells carregats no tenien validesa, es va tornar a intentar sense èxit. Aquesta referència al quatre de nou net apareix poques setmanes abans que es descarregui per única vegada al segle XIX, a Tarragona per la diada de la Mercè, el 24 de setembre. En aquella ocasió, el castell va ser descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Amb els anys, però, la decadència castellera, la pèrdua d'interès dels aficionats i l'arribada de la fil·loxera van fer desaparèixer la presència castellera al Catllar durant els darrers anys del segle XIX i durant gran part del segle XX.
Segle XX El retorn dels castells per la festa major del Catllar va ser l'any 1975 amb una actuació dels Nois de la Torre, que havien aparegut el mes anterior, al camp de futbol del municipi. L'any següent es va comptar amb la presència dels Castellers d'Altafulla, que van ser la primera colla a actuar a la Raval durant el segle XX.
Durant els anys 80, diverses colles van actuar al Catllar durant la festa major, algunes d'elles amb pocs anys de vida: la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Minyons de Terrassa o els Xiquets de Reus van comptar amb oportunitats per actuar a una plaça tradicional pocs anys després del seu naixement. Amb els anys la diada va anar guanyant importància i fins i tot va comptar, l'any 1985, amb una colla pròpia: els Marrecs del Catllar. Si bé l'existència de la colla es va limitar tan sols a la festa major d'aquell any, va permetre que molts joves del poble tinguessin un primer contacte amb els castells.
Durant la dècada del 1990 les actuacions van anar guanyant importància i es va consolidar el cap de setmana casteller compost per l'actuació del dissabte a la tarda al Catllar i la del diumenge al migdia a l'Arboç. En aquella època el cartell canviava habitualment i es van veure castells importants de colles convidades com els Xiquets de Reus o els Xiquets de Tarragona. L'any 1997, la Colla Jove va convertir la Raval en plaça de 9 amb el 3d9f carregat, que es va aconseguir descarregar l'any següent.
Segle XXI Els primers anys del segle XXI van servir per configurar el cartell de colles que ha actuat al Catllar en més ocasions: la Jove, la Vella i els Castellers de Vilafranca. La primera ocasió amb les tres colles a plaça va ser el 2003 i des d'aleshores ha estat el cartell en totes les edicions a excepció del 2005 i del 2006, en què hi van participar els Minyons de Terrassa. Amb el cartell habitual s'han assolit diades històriques al Catllar, que es va convertir en la primera plaça on es veien descarregats tres pilars de set en una mateixa actuació, l'any 2014, i el 2015 en la primera en què es descarregaven tres pilars de vuit, una particularitat que va tindre en solitari fins a l'any 2024.
Edicions de la diada Dècada del 2000 Any 2006 23 d'agost del 2008 1a ronda Repetició 2a ronda 3a ronda Ronda de pilars Colla Jove Xiquets de Tarragona 3d9f (i) 4d8 3d8 td8f 2pd5 Castellers de Vilafranca 4d8a — 3d9f 5d8 pd7f Minyons de Terrassa td8f — 5d8 3d8 pd6
Any 2007 23 d'agost del 2008 1a ronda 2a ronda Repetició 3a ronda Ronda de pilars Colla Vella dels Xiquets de Valls 3d9f 5d8 (i) td7 4d8 pd5 Colla Jove Xiquets de Tarragona td8f 3d8 — 4d8 2pd5 Castellers de Vilafranca 3d9f 4d9f — 5d8 pd7f
Any 2008 23 d'agost del 2008 1a ronda 2a ronda 3a ronda Ronda de pilars Colla Vella dels Xiquets de Valls 3d9f td8f 3d8a pd6 Colla Jove Xiquets de Tarragona td8f (c) 3d8 4d8 2pd5 Castellers de Vilafranca 4d8a 3d9f 3d8a pd7f Any 2009 22 d'agost del 2009 1a ronda 2a ronda 3a ronda Ronda de pilars Colla Vella dels Xiquets de Valls td8f 3d9f 4d8a pd6 Colla Jove Xiquets de Tarragona 5d8 3d9f (c) 4d8 pd5 Castellers de Vilafranca 3d8a 3d9f 4d8a pd7f Dècada del 2010 Any 2010 1a ronda 2a ronda Repetició 3a ronda Ronda de pilars Castellers de Vilafranca 3d9f td9fm — 4d9f pd8fm Colla Vella dels Xiquets de Valls td8f 3d9f — 4d8a pd6 Colla Jove Xiquets de Tarragona 5d8 3d9f (id) 3d9f td8f pd5
Any 2011 27 d'agost del 2011 1a ronda Repetició 2a ronda 3a ronda Ronda de pilars Colla Jove Xiquets de Tarragona 5d8 — 3d9f 4d9f 3pd5 Colla Vella dels Xiquets de Valls 5d8 (i) 5d8 3d9f 4d9f (c) pd6 Castellers de Vilafranca 3d9f — 4d9f 4d8a pd7f
Any 2012 25 d'agost del 2012 1a ronda 2a ronda 3a ronda Repetició Ronda de pilars Colla Vella dels Xiquets de Valls 3d9f 4d9f 5d8 — pd6 Colla Jove Xiquets de Tarragona 5d8 3d9f 4d9f (id) 4d9f (id) 2pd5 Castellers de Vilafranca 3d9f 4d9f 4d8a — pd7f
Any 2013 24 d'agost del 2013 1a ronda Repetició 2a ronda 3a ronda Ronda de pilars Castellers de Vilafranca 3d9fa — td9fm 4d9f pd7f Colla Jove Xiquets de Tarragona 9d8 (id) 9d8 5d9f 3d9f pd7f (c) Colla Vella dels Xiquets de Valls 3d9f — td9fm (c) 4d9f pd7f
Any 2014 23 d'agost del 2014 1a ronda 2a ronda Repetició 3a ronda Repetició Ronda de pilars Colla Jove Xiquets de Tarragona 3d9f 5d9f — 4d9f — pd7f Colla Vella dels Xiquets de Valls 3d9f 5d9f (i) 4d8a 4d9f (id) 4d9f pd7f Castellers de Vilafranca 9d8 3d9fa — 3d9f — pd7f
Any 2015