La colorimetria al cinema és un ampli tema del qual l'espectador no sol adonar-se'n, però que afecta directament les sensacions, sentiments i contextos que vol expressar el director al públic. Segons quina mena de colorimetria triï per a la seva pel·lícula, transmetrà diferents sensacions, i és que fins i tot dins d'un concepte tan subtil i estètic com el color, s'amaga certa política i psicologia, en molts casos explícita. El color s'ocupa de la informació visual en la pantalla gran, codificant significats en elements tan senzills com unes cortines, una camisa o altres discrets detritus del quotidià. El color és l'amagatall perfecte per a la importància.
Neuropsicologia de la colorimetria La colorimetria mantén una connexió amb la neuropsicologia ja que el color es considera com una qualia. Aquest fet defineix el color com una experiència captada per cada individu de manera subjectiva i personal, la qual depèn de les circumstàncies per les quals hagi passat cadascú. Així, depenent de les vivències de cada persona captarà el color de maneres totalment diferents, amb sentiments, sensacions i experiències diverses.
Malgrat la subjectivitat demostrada del color, la majoria tenim una concepció i sentiments ja adherits a certs colors (que solen relacionar-se culturalment), sent per exemple el rosa a l'amor, el vermell a la passió i el verd a la naturalesa en la cultura occidental.
Tipus de colorimetria al cinema Color històric Color pictòric Color simbòlic Color psicològic Perspectiva i color
Color històric El color històric és aquell que el director fa servir tal de transmetre la sensació d'estar en una època concreta. Un exemple és el to sépia, típic en una escena dels anys 20.
Cada moment històric té un seguit de colors establerts que el defineixen, que depenen de la informació que tenim de cada època i els estereotips que s'han seguit de la mateixa fins a l'actualitat.
Color pictòric El color pictòric vol imitar els colors de les pintures que representa, i en alguns casos s'intenta imitar la mateixa estètica i enquadrament.
Color simbòlic El color simbòlic és el que es pot trepitjar i en alguns casos confondre amb el color psicològic: la principal diferència és que mentre el color simbòlic sol situar-se en la vestimenta d'algun personatge o algun objecte, volent simbolitzar coses com la mort, la luxúria, o a algun personatge, el color psicològic a vegades pot simbolitzar sentiments com la tristesa, l'amor o la ràbia en un ambient.
Color psicològic Pel que fa al color psicològic, la seva principal diferència amb el color simbòlic és que busca expressar emocions i generalment és un color ambiental a l'escena. Per exemple, una escena molt freda podria transmetre solitud o tristesa, mentre que una escena amb un ambient càlid podria fer la sensació de ser acollidor, alegre i familiar. Tot això també depèn de l'estudi realitzat pel director i de la impressió que voleu transmetre a l'espectador.
Perspectiva i color Segons els colors que fem servir, la perspectiva del color ens pot transmetre una sensació de llunyania o proximitat; a més, pot fer una impressió de calidesa o fredor. Per exemple, quan es fa servir el color fred, l'escena sembla tenir més perspectiva i els escenaris semblen ser més grans i deserts. Tot i això, els colors càlids generen la impressió de calidesa, mida reduïda, escassa perspectiva i una imatge "completa".
Referències
Bibliografia
Enllaços externs https://www.ugr.es/~setchift/docs/cualia/neuropsicologia_de el_color.pdf
Categoria:Tècniques de cinema Categoria:Color