Una cold open (també anomenada seqüència prèvia o teaser) és una tècnica narrativa utilitzada en televisió i cinema. Consisteix en començar una història al principi del programa abans que es mostri la seqüència del títol o els crèdits inicials. A la televisió nord-americana s'ha fet sovint seguint la teoria que involucrar el públic en la trama el més aviat possible pot reduir la probabilitat que canviïn de canal a un programa diferent durant la publicitat d'obertura. Una seqüència prèvia també es pot utilitzar cm a recordatori d'episodis anteriors d'una sèrie o línies argumentals que es reprendran durant l'episodi actual.
La tècnica de cold open s'utilitza de vegades en pel·lícules. Allà, "seqüència prèvia" encara es refereix als moments o escenes inicials, però no necessàriament a la seva durada completa abans de l'intertítol, ja que aquest pot aparèixer molt després del començament.
Desenvolupament A principis dels anys seixanta, poques sèries americanes utilitzaven les cold open, i les comèdies de situació de mitja hora gairebé mai les van fer servir abans de 1965. Pero moltes sèries americanes que es van emetre des de principis dels anys seixanta fins a mitjans de la dècada (fins i tot les sitcoms) van adoptar seqüències inicials en temporades posteriors. Tanmateix, a partir de finals dels anys cinquanta, diverses sèries dramàtiques, en particular sèries de Warner Bros. com ara 77 Sunset Strip, ja començaven en fred amb una escena que cridava l'atenció des del mig de l'episodi, que es repetia quan la història arribava en aquell punt.
Les cold open es van generalitzar a la televisió americana a mitjans dels anys seixanta. El seu ús era una manera econòmica de configurar una trama sense haver d'introduir els personatges habituals, o fins i tot la sinopsi de la sèrie, que normalment s'esbossaria a la mateixa seqüència de títols.
Els nombrosos intents del productor britànic Lew Grade per entrar al mercat americà van fer que diverses sèries en què va participar incorporessin el format "cold open". Més tard, moltes sèries d'acció i aventures britàniques van emprar aquest format, com ara The New Avengers (1976–1977) i The Professionals (1977–1981).
Durant les dècades del 1960 i el 1970, les telenovel·les diürnes es van convertir en les principals usuàries de les cold open, amb la majoria de les telenovel·les americanes utilitzant aquest format.
A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, alguns programes començaven amb moments destacats de l'episodi anterior. També al llarg dels anys setanta i vuitanta, moltes comèdies de situació tradicionals amb múltiples càmeres solien començar directament amb la música d'obertura, tot i que això ha canviat actualment. Avui dia, entre els anys 2000 i 2010, la majoria de comèdies de situació americanes rodades amb diverses càmeres o anb una sola càmera solen utilitzar seqüències prèvies per a cada episodi, que duren almenys 1 o 2 minuts (i 3 o 4 minuts com a màxim) abans de passar a la seqüència del títol d'obertura o la cançó temàtica del programa.
Els documentals no utilitzen seqüències prèvies tan sovint com les sèries de ficció. The World at War (1973–1974) és una famosa excepció, en què uns pocs minuts breus presenten un moment especialment commovedor; després de la seqüència del títol, els esdeveniments que expliquen l'episodi s'esbosen amb més detall.
Usos actuals en televisió Notícies La majoria de programes de notícies americans, inclosos els canals que ofereixen cobertura informativa les 24 hores, i amb ells la mahjoria de mitjans arreu del món, utilitzen seqüències prèvies per introduir un resum de les notícies tractades en aquella edició.
Drames Les obertures en fred són habituals en els drames de ciència-ficció i els drames criminals. Als Estats Units, els programes de televisió ocasionalment renuncien a una seqüència prèvia estàndard a la meitat d'un episodi de dues parts o durant un episodi "especial". Vince Gilligan ha estat declarat "Mestre indiscutible de l'obertura en fred" en diferents crítiques, detallant episodis particulars de Better Call Saul i Breaking Bad. La sèrie dramàtica australiana McLeod's Daughters va utilitzar seqüències prèvies al començament dels episodis durant la major part de la seva emissió, abans de ser eliminada per a la seva vuitena i última temporada.
Telenovel·les Mentre que diverses telenovel·les van experimentar amb obertures convencionals a principis dels anys 2000, actualment el més habitual és iniciar amb una cold open. Normalment, una telenovel·la comença amb una seqüència prèvia on va acabar l'última escena de l'episodi anterior, i de vegades es repeteix tota l'última escena. Després de diverses escenes (normalment per determinar quines trames narratives apareixeran a l'episodi), es mostren els crèdits inicials. En canvi, la majoria de telenovel·les britàniques solen començar amb cold open. A Austràlia, la telenovel·la Home and Away va utilitzar breument seqüències prèvies durant uns quants episodis el 2006.
Comèdia Un dels usos d'aquesta tècnica més coneguts és al programa magazín Saturday Night Live, que ha utilitzat regularment un esquetx en cold open des dels seus inicis el 1975. Moltes comèdies de situació americanes modernes utilitzen o van utilitzar seqüències prèvies, com ara Friends, Malcolm in the Middle, The Office, Home Improvement, The Big Bang Theory, Two and a Half Men, Modern Family, Cheers, Parks and Recreation i Brooklyn Nine-Nine . Molts altres formats de comèdia també utilitzen cold open, inclosos els programes d'entrevistes nocturns i els programes de notícies satírics. La sèrie britànica You've Been Framed! va utilitzar-la sobretot a les èpoques de Jeremy Beadle, Lisa Riley i Harry Hill. Els cold open de les comèdies de situació sovint presenten un acudit que no té cap relació amb la trama de l'episodi.
Programació infantil Diversos programes de televisió infantils utilitzen seqüències prèvies, com ara Pokémon (anime), que utilitza aquesta tècnica per configurar el conflicte principal o la trama de l'episodi.
Esports L'UFC fa un joc en fred abans d'una cartelera principal de PPV, per generar expectació pels combats que seguiran.
En altres mitjans Pel·lícules En la producció cinematogràfica, la secció de la pel·lícula anterior als crèdits inicials s'anomena precrèdits, i de vegades es creen com una seqüència prèvia. Un exemple clàssic és la sèrie de pel·lícules de James Bond, que tradicionalment comencen amb una cold open que mostra una escena de conflicte dramàtic o persecució després de la seqüència habitual del canó de la pistola i abans de la seqüència del títol.
En algunes pel·lícules, l'intertítol o títol del film no apareix fins al final. En aquests casos, no es pot referir a tota la pel·lícula com a "obertura", i el terme "cold open" en aquests casos es refereix als moments o escenes inicials.
De la mateixa manera, en pel·lícules amb seqüències de precrèdits excessivament llargues, '"seqüència prèvia" no es refereix necessàriament a tota la seqüència de precrèdits.
Podcasts Les cold open s'utilitzen ocasionalment al principi dels podcasts i el motiu del seu ús pot canviar segons el gènere o el tema de cada podcast respectiu, i la seva freqüència pot variar. Alguns podcasts com ara TrueAnon utilitzen una cold open al principi de cada episodi, que pot incloure un sketch o una conversa fora de tema entre els seus dos presentadors principals i el productor abans d'entrar a la introducció del podcast. Des de principis del 2022, el setmanari Nobody Listens to Paula Poundstone utilitza regularment seqüències prèvies, que sovint inclouen el repartiment discutint de manera autoreflexiva l'ús i l'eficàcia de les cold open i els "captadors".
Ràdio Les cold open també han estat un recurs ocasional a la ràdio. El programa setmanal de Jack Benny solia començar amb Don Wilson llegint el text estàndard, anunciant el nom del programa i presentant les estrelles. De vegades, però, sobretot per a un programa a l'inici d'una nova temporada, els actors es llançaven al material sense cap anunci i interpretaven un esquetx escrit per donar al públic la impressió que estaven xafardejant les vides de les estrelles fora de micròfon. A continuació, es feien les presentacions més estàndard de Don Wilson i, després d'això, el programa continuava com de costum.
Videojocs Molts videojocs han inclòs obertures en fred. Aquestes comencen amb una llarga seqüència d'obertura o inclouen un nivell sencer abans dels títols. És habitual en els jocs de rol japonesos, i el Final Fantasy original n'és un exemple primerenc.
Nomenclatura Les seqüències prèvies de vegades utilitzen un segment conegut com a "teaser" o "tease". Gene Roddenberry va escriure un memoràndum el 2 de maig de 1966 com a suplement de la Guia d'informació per a guionistes i directors de la sèrie original de Star Trek, descrivint el format d'un episodi típic. Aquesta cita fa referència a una cold open, comunament coneguda com a teaser o tràiler: a. Teaser, preferably three pages or less. Captain Kirk's voice-over opens the show, briefly setting where we are and what's going on. This is usually followed by a short playing scene which ends with the Teaser "hook". (a. Tràiler, preferiblement de tres pàgines o menys. La veu en off del capità Kirk obre la sèrie, establint breument on som i què està passant. Normalment, això va seguit d'una breu escena de joc que acaba amb el "ganxo" del tràiler.)
El "ganxo" del tràiler era algun element argumental inexplicable al qual s'al·ludia al tràiler, o cold open, que tenia com a objectiu mantenir el públic prou interessat en el programa com per dissuadir-lo de canviar d'emissora mentre apareixien els títols i la publicitat d'obertura.
A les sèries de televisió sovint s'utilitza una tècnica similar anomenada cliffhanger abans dels anuncis, per evitar que el públic canviï de canal durant la pausa.
Una escena final al final d'un espectacle, després dels crèdits finals, es coneix com a tag
Vegeu també Hot switch In media res
Referències
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar