Economia de mercat socialista, , pinyin Shèhuì zhǔyì shìchǎng jīngjì, és el terme oficial utilitzat pel govern de la República Popular de la Xina per al sistema econòmic implementat al país: permetre que el mercat jugui un paper decisiu en l'assignació de recursos i donar un millor joc al paper del govern. El sistema és una economia de mercat amb predomini de la propietat pública i les empreses estatals.El terme "economia de mercat socialista" va ser introduït per Jiang Zemin, aleshores secretari general del Partit Comunista Xinès al seu informe durant el 14è Congrés Nacional del PCX el 1992, per descriure l'objectiu de les reformes econòmiques de la Xina.L'economia de mercat socialista és una política important de la reforma i obertura i forma part del socialisme amb característiques xineses. Aquesta mesura ha afectat països socialistes com el Vietnam i Laos.

L'economia de mercat socialista representa una etapa preliminar o "primària" del desenvolupament del socialisme.Alguns comentaristes descriuen el sistema com una forma de "capitalisme d'estat",mentre que altres el descriuen com una evolució original del marxisme, en línia amb el marxisme-leninisme similar a la "Nova Política Econòmica" de la Unió Soviètica, adaptada a la cohabitació amb un sistema capitalista globalitzat.

Història Bukharin va ser el primer a la Unió Soviètica a proposar preservar la producció i la circulació de mercaderies sota el socialisme, però va ser executat durant el govern de Stalin, i la proposició esmentada es va convertir en una acusació important contra ell. Després de la Segona Guerra Mundial, Stalin va haver de reconèixer la producció de mercaderies i la llei del valor sota el socialisme, però encara no va reconèixer els mitjans de producció com a mercaderies, no va permetre que la llei del valor jugués un paper regulador en els mitjans de subsistència importants i tampoc no va permetre que la producció es regulés segons els canvis de preus.

Després de la fundació de la República Popular de la Xina, es va implementar una economia planificada altament centralitzada durant un llarg període. Aquest sistema va tenir un paper important en els primers anys de la Xina, però els seus inconvenients es van fer cada cop més evidents després de l'establiment d'una base industrial.

El 1957, Gu Zhun va escriure l'article "Sobre la producció de mercaderies i la llei del valor sota el sistema socialista". Fou el primer a proposar i demostrar que una economia planificada no podia eliminar completament les relacions mercaderies-diners i la llei del valor. El 1958, Gu Zhun va ser titllat de "dretà" i expulsat del Partit Comunista de la Xina. El 1964, el vell amic de Gu Zhun, l'economista Sun Yefang, va ser criticat per defensar el paper de la llei del valor i va ser empresonat durant set anys durant la Revolució Cultural.

Després del Gran Salt Endavant (1958–1961) i l'expulsió de la Banda dels Quatre del poder el 1976, Deng Xiaoping (líder suprem de 1978 a 1989) va reorientar els esforços de la Xina cap al creixement econòmic i cap a la recerca d'un sistema econòmic compatible amb les condicions específiques de la Xina. Tanmateix, en fer-ho, va seguir compromès amb el model leninista de control polític centralitzat i un estat unipartidista.

El 16 de febrer de 1979 es va inaugurar el "Simposi Provincial de Sichuan sobre la Teoria de la Llei del Valor", iniciat conjuntament per la Comissió de Planificació Provincial de Sichuan, la Comissió de Preus Provincial de Sichuan i l'Acadèmia de Ciències Socials de Sichuan. Durant els 10 dies de simposi, més de 130 funcionaris i acadèmics de gestió econòmica van participar en els debats. Aquesta reunió es coneix històricament com la "Conferència de Chengdu". La raó directa per celebrar la Conferència de Chengdu va ser un discurs pronunciat anteriorment en una conferència per Hu Qiaomu, vicesecretari general del Comitè Central del PCX i president de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, qui va sol·licitar que les comissions de planificació, les comissions de preus i les acadèmies socials de tot el país organitzessin conjuntament una conferència per revisar i debatre les teories econòmiques que havien estat interrompudes durant la Revolució Cultural. A la Conferència de Chengdu, Yuan Wenping, subdirector del Departament d'Economia de la Universitat de Finances i Economia de Sichuan (ara Universitat de Finances i Economia del Sud-oest), va ser nominat pel seu grup per pronunciar un discurs titulat "Sobre el problema de combinar l'economia planificada socialista amb l'economia de mercat", on proposava el desenvolupament d'una economia de mercat socialista i la combinació de l'economia planificada socialista i l'economia de mercat socialista, cosa que va provocar discussions acalorades a la conferència. Yuan Wenping recordaria posteriorment: "Vaig parlar durant sis hores, cosa que va causar sensació. Després d'acabar de parlar, algú es va aixecar per objectar, tot dient que defensava la restauració del capitalisme". No només Yuan Wenping, sinó també Zhou Zhenhua, investigador de l'Acadèmia de Ciències Socials de Sichuan, i Tian Shangeng, professor de l'Escola del Partit del Comitè Provincial de Sichuan del Partit Comunista de la Xina, van esmentar l'economia de mercat en els seus discursos. Un cop finalitzada la discussió, Lin Ling, Liu Zhaofeng i altres organitzadors de la reunió van presentar les actes de la reunió a Zhao Ziyang, llavors primer secretari del Comitè Provincial de Sichuan del Partit Comunista de la Xina. Zhao Ziyang va animar tothom a tenir discussions audaces.

El 13 de març de 1979, el diari Sichuan Ribao va publicar un extens informe sobre la Conferència de Chengdu. Entre ells hi havia un informe de Cheng Peichuan titulat "Una nota al marge sobre la reunió de debat provincial sobre la combinació de l'economia planificada amb l'economia de mercat". Cheng Peichuan recordaria més endavant: "Després de la discussió i la decisió dels camarades del departament, el nou terme 'economia de mercat socialista' també es va adoptar al Sichuan Ribao, la qual cosa era una novetat entre els diaris del país".

L'abril del 1979 es va celebrar la Conferència de Wuxi, d'una escala superior a la de Chengdu, i molts economistes van adoptar el terme "economia de mercat socialista" en els seus debats.

El 26 de novembre de 1979, el viceprimer ministre Deng Xiaoping, durant una reunió amb convidats estrangers, entre els quals F. Gibney i Paul Armstrong, vicepresidents del consell editorial de l'Enciclopèdia Britànica, el professor Paul Lin Ta-kuang, director de l'Institut de l'Àsia Oriental de la Universitat McGill, i la seva dona, van dir: "No volem capitalisme, però tampoc volem un socialisme empobrit. Volem un socialisme desenvolupat, amb forces productives desenvolupades, que faci que el país sigui pròsper i fort". "La nostra economia és principalment planificada, però també es combina amb una economia de mercat, però aquesta és una economia de mercat socialista". "Una economia de mercat no es pot anomenar capitalista... El socialisme també pot tenir una economia de mercat". El 1979 va marcar l'inici de l'era de l'economia planificada.

De 1983 a 1984, enmig del debat sobre si adoptar una "economia planificada com a pilar, complementada per la regulació del mercat" o una "economia socialista de mercaderies", Deng Xiaoping i Hu Yaobang van donar suport fermament al primer ministre Zhao Ziyang. Finalment, el 1984, la Tercera Sessió Plenària del 12è Congrés Nacional del Partit Comunista Xinès va adoptar la "Decisió sobre la Reforma del Sistema Econòmic", que per primera vegada proposava que "l'economia socialista és una economia de mercaderies planificada basada en la propietat pública", i establia, com a objectiu de la reforma del sistema econòmic de la Xina, "establir un sistema d'economia de mercaderies planificada socialista", , pinyin yǒu jìhuà de shāngpǐn jīngjì. Deng Xiaoping va elogiar la decisió, dient que "semblava com escriure un primer esborrany d'economia política". Aquesta decisió va establir les bases del model objectiu de la reforma del sistema econòmic de la Xina: una economia socialista de mercaderies.

El 1988, en una reunió del Comitè Permanent del Buró Polític del Comitè Central del PCX, Ma Hong, director del Centre de Recerca per al Desenvolupament del Consell d'Estat, va preguntar al secretari general Zhao Ziyang: "Sempre hem dit que estem construint una economia de mercaderies socialista. Quina és la relació entre l'economia de mercaderies i l'economia de mercat?". Zhao Ziyang va respondre: "És el mateix. És només que algunes persones no poden acceptar el terme 'economia de mercat', així que hem de prendre un camí indirecte i esmentar l'economia de mercaderies".

Després de les protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989, amb la dimissió de Zhao Ziyang, la reforma del sistema econòmic xinès va quedar en suspens. El 1992, Deng Xiaoping va proposar, durant la seva gira pel sud, que "l'economia planificada no és igual al socialisme i l'economia de mercat no és igual al capitalisme. El socialisme també pot tenir mecanismes de mercat, i la planificació governamental i el mercat són tots dos mitjans econòmics".Aquesta afirmació trencava la vella comprensió teòrica que unia el socialisme i l'economia planificada. El 12 d'octubre de 1992, Jiang Zemin, secretari general del Comitè Central del PCX, va anunciar al 14è Congrés Nacional del PCX que l'objectiu de la reforma del sistema econòmic xinès era establir un "sistema d'economia de mercat socialista", , pinyin shèhuì zhǔyì shìchǎng jīngjì.

El 1992, Liu Guoguang, representant del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina i vicepresident de l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, va afirmar que l'economia de mercat i l'economia de mercaderies estan relacionades però són diferents. L'economia de mercat és producte d'una economia de mercaderies altament desenvolupada. Tanmateix, això no vol dir que totes les etapes de l'economia de mercaderies constitueixin una economia de mercat. L'economia de mercaderies fa referència a l'intercanvi de productes, mentre que l'economia de mercat es refereix a l'assignació de recursos. Substituir "economia de mercaderies planificada" per "economia de mercat" emfatitza el desenvolupament posterior de l'economia de mercaderies i el canvi en l'assignació de recursos de la planificació principalment administrativa a l'assignació principalment basada en el mercat. Aquesta és l'essència de les reformes econòmiques de la Xina.

El 29 de març de 1993, l'economia de mercat socialista va ser consagrada a la Constitució de la República Popular de la Xina a la Primera Sessió de la Vuitena Assemblea Popular Nacional.El novembre del mateix any, la Tercera Sessió Plenària del 14è Comitè Central del PCX va deliberar i adoptar la "Decisió del Comitè Central del PCX sobre diverses qüestions relatives a l'establiment d'un sistema d'economia de mercat socialista".El Đổi Mới de la República Socialista del Vietnam va adoptar més tard el concepte.

Contingut L'economia de mercat socialista és descrita oficialment com un "sistema econòmic en què el mercat juga un paper decisiu en l'assignació de recursos sota el macrocontrol de l'estat socialista".És descrita com una etapa inicial en el desenvolupament del socialisme (aquesta etapa s'anomena de diverses maneres l'etapa "primària" o "preliminar" del socialisme), on la propietat pública coexisteix amb una àmplia gamma de formes de propietat no públiques.