Delia Cecilia Giovanola (La Plata, 16 de febrer de 1926 - General San Martín, Buenos Aires, 18 de juliol de 2022) va ser una activista pels drets humans argentina, una de les dotze fundadores de l'Associació Àvies de la Plaza de Mayo, que busca els fills dels desapareguts durant l'última dictadura militar argentina (1976-1983) nascuts en captivitat. Delia Giovanola va trobar al seu net Martín al novembre de 2015, després de 39 anys de cerca.

Biografia Delia Giovanola, filla de Francisco Giovanola, nascut a Milà i escultor, i d'Angélica Viñales, oriünda de Lobos i mestressa de casa, es va fer mestra, igual que la seva germana. Va començar a exercir el 1945 en diferents escoles de La Plata i el 1946 es va casar amb Jorge Narciso Ogando, amb qui va tenir el seu únic fill, Jorge Oscar Ogando, el novembre de 1947.

Després d'enviudar, va estudiar bibliotecología i es va casar amb Pablo Califano el 1968. Va anar a viure a Villa Ballester, on va començar a exercir de bibliotecària en una escola, i després de vicedirectora de l'escola.

El seu fill Jorge es va casar i van tenir una filla. En la matinada del 16 d'octubre de 1976, durant el Procés de Reorganització Nacional, les Forces Armades van segrestar la parella, que va passar a formar part dels desapareguts per la dictadura, mentre avisaven que quedava una nena dormint al bressol. Delia es va fer càrrec de Virgínia i es dedicà a la criança de la seva neta. La parella esperava un altre fill, Martín, que se suposava que havia nascut els primers dies de novembre.

Activisme Delia Giovanola va buscar el seu fill tota sola durant mesos i a començaments de 1977 va integrar el primer grup de mares i familiars que es van començar a reunir a la Plaça de Mayo, on hi ha la seu del govern, formant part del grup que després va ser conegut com a Mares de la Plaza de Mayo. L'octubre de 1977 va rebre la invitació d'Alicia Zubasnabar de De la Cuadra, també participant de les rondes de les Mares, per a formar un grup especial d'àvies buscant els seus nets desapareguts. Ella i unes altres onze dones van fundar llavors l'Associació d'Àvies de la Plaza de Mayo, destinada a buscar els nets que havien desaparegut amb els seus pares i mares.miniatura|290x290px|Dèlia Giovanola en una editatona amb Wikimedia Argentina el 2015.

L'àvia suposà que alliberarien el seu fill i la seva dona per l'embaràs avançat d'ella, però això no va passar. Sobre la relació que tinguessin amb el Partit Revolucionari dels Treballadors, ella també la desconeixia. Giovanola havia començat a reclamar l'habeas corpus pel seu fill i nora, però després ho va començar a fer pel seu net, nascut en captivitat.

De petita, Virginia acompanyava tot sovint la seva àvia a les rondes de les Àvies al voltant de la Plaça de Mayo. Quan va fer divuit anys va començar a interessar-se per la història dels seus pares i, de gran, va treballar a la secretària de Drets Humans del Banco Província, ocupant en el banc la plaça vacant del seu pare, que figurava com a «cessant per abandó de càrrec» fins que l'empresa va assumir la «desaparició forçada». Al 2011 Virginia es va suïcidar, sumida en una depressió.

El 5 de novembre de 2015, Àvies de la Plaza de Mayo va trobar Martín, el net de Delia Giovanola. Té dues filles, viu fora de l'Argentina des de l'any 2000 aproximadament i al març de 2015 s'havia presentat a l'associació de les Àvies en cerca de la seva identitat. La sang de Virgínia dipositada al Banc Nacional de Dades Genètiques va servir per a determinar que Martín era el seu germà, i doncs el net de Delia Giovanola, amb un 99,99 % de probabilitat.

Homenatge i reconeixement El 2023 la regidora de General Sant Martí Carolina Pedelacq va presentar un projecte d'Ordenança en el Consell Deliberant local per dedicar l'actual carrer 63 (Pacífico Rodríguez), que travessa les localitats de Vila Ballester i José León Suárez, pel d'Abuela Delia Giovanola. En l'homenatge realitzat el 24 de març de 2023, a pocs metres d'on havia estat casa seva, ja es va fer de manera informal el canvi de cartelleria en un tram del carrer.

Quan morí, al juliol de 2022, Delia Giovanola era l'última àvia fundadora de l'associació encara en vida.

Una foto emblemàtica sense marc|362x362px Una fotografia en blanc i negre molt coneguda mostra una Mare de Plaça de Mayo en la ronda habitual dels dijous, que, mirant a càmera, mostra un cartell que du a la mà amb la consigna «Les Malvines són argentines, els desapareguts també». És Delia Giovanolaː «Quan estàvem en plena guerra de les Malvines hi havia molts fotògrafs estrangers que venien a documentar el conflicte i de passada s'apropaven a la Plaça de Mayo, però tot era en silenci. [...] tota la ciutat de Buenos Aires estava plena d'adhesius amb cartells que deien «Les Malvines són argentines» [...] Vaig arribar a casa i vaig buscar un cartó força gran i vaig fer el cartell per portar a la plaça la setmana següent». La imatge es va fer molt popular i ha esdevigut emblemàtica de la lluita que aquestes mares i àvies han dut a terme al llarg dels anys.

Referències

Categoria:Madres i Abuelas de Plaza de Mayo Categoria:Activistes argentins Categoria:Defensors dels drets humans Categoria:Persones de La Plata Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Morts el 2022 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts a La Plata (Argentina) Categoria:Nascuts el 1926