De subventione pauperum. Sive de humanis necessitatibus, libri II (Del socors als pobres o sobre els humans necessitats, llibre II), és una obra de l'humanista valencià Joan Lluís Vives, publicada a Bruges el 1526.Blanchard, Francis, et al., El trabajo en la Historia, página 161. Salamanca: Universidad de Salamanca, 1996. ISBN 84-7481-834-6.
L'obra es divideix en dos llibres, dedicats respectivament a l'Origen de la necessitat i misèria humana (I) i Quant convé als governadors de la república cuidar els pobres (II).
Proposa un complet conjunt de mesures per a prevenir i evitar la mendicitat, i per a regular l'actuació de les institucions cíviques encarregades d'açò. Des d'una perspectiva cristiana, insisteix que el que Déu dona a cadascú no li ho dona a ell o ella només, i que no pot haver-hi veritable pietat sense el socors o beneficència recíproca. També assenyala la necessitat del treball i la formació i educació com a principals remeis per a solucionar la pobresa de la ciutat. S'ha de tractar d'identificar els veritables pobres dels falsos, i tots aquells capacitats per a treballar han de fer-ho en benefici propi i del grup.
L'obra es va divulgar molt i fou molt influent, perquè la traduïren a diferents llengües.
Referències
Categoria:Literatura del Renaixement Categoria:Assaigs Categoria:Humanisme