Larquebisbat de Seattle (anglès: Archdiocese of Seattle; llatí: Archidioecesis Seattlensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica als Estats Units. Al 2023 comptava amb 899.600 batejats d'un total de 6.053.656 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Paul Dennis Etienne.
Territori L'arxidiòcesi comprèn la part occidental de l'estat de Washington, estenent-se des de la frontera del Canadà fins al llindar amb l'estat d'Oregon, i de la Serralada de les Cascades, a la part oriental de l'estat, fins a l'oceà Pacífic.
La seu episcopal és la ciutat de Seattle, on es troba la catedral de Sant Jaume
El territori s'estén sobre 64.269 km² i està dividit en 143 parròquies.
Diòcesis sufragànies La província eclesiàstica de Seattle, instituïda el 1951, conté dues diòcesis sufragànies: Spokane, Yakima.
Història 1830 a 1850 La presència catòlica en el que aleshores era el territori d'Oregon es remunta a l'arribada durant la dècada del 1830 dels sacerdots missioners François Blanchet i Modeste Demers de la colònia britànica del Baix Canadà.
El 1843, el Vaticà va establir el Vicariat Apostòlic del Territori d'Oregon i va nomenar François Blanchet com a vicari apostòlic. El 1846, el papa Gregori XVI va dividir el vicariat en tres diòcesis: Diòcesi d'Oregon City a l'actual Oregon Diòcesi de l'illa de Vancouver a la Columbia Britànica Diòcesi de Walla Walla a Washington
Aquell mateix any, Gregori XVI va nomenar Augustin-Magloire Blanchet, germà de François Blanchet, bisbe de Walla Walla. Segons els relats contemporanis, Augustin-Magloire Blanchet no estava content en descobrir que Walla Walla no era més que un lloc comercial. Immediatament va entrar en conflicte amb els sacerdots de l'ordre oblata de la diòcesi que realitzaven tasques missioneres. Aquests van rebutjar els esforços de Blanchet per assignar-los a parròquies. Blanchet també va intentar reclamar una propietat missionera oblata per a la diòcesi que els oblates havien rebut d'una tribu nativa americana.
El novembre de 1847, els conflictes entre els missioners protestants i els Cayuse van escalar en violència. Diversos membres de tribus van assassinar deu nord-americans, inclosos dos missioners protestants, prop de Walla Walla en el que es va anomenar la massacre de Whitman (Whitman era el líder dels missioners). Malgrat els intents de la tribu Cayuse per desactivar el conflicte, els colons americans van aixecar milícies per castigar-los pels assassinats. Els protestants locals van acusar el clergat catòlic d'estar aliat amb els Cayuse. Aquesta animositat, la guerra entre l'exèrcit dels Estats Units i els Cayuse i el fracàs de la diòcesi per créixer van impulsar el Vaticà a traslladar Blanchet a un lloc segur a St. Paul, a la vall de Willamette d'Oregon.
1850 a 1903 El 31 de maig de 1850, el papa Pius IX va suprimir oficialment la difunta diòcesi de Walla Walla i va erigir la diòcesi de Nesqually en el seu lloc mitjançant el breu Cum in catholicae, i prenent territori de l'arquebisbat d'Oregon Citty (avui l'arquebisbat de Portland. Donald Cornelius Shearer, Pontificia americana. A documentary history of the Catholic Church in the United States, 1784-1884, Franciscan Studies, no. 11, 1933, p. 254-255 (nº 86). El papa va nomenar Augustin Blanchet bisbe de la nova diòcesi. Originàriament, la diòcesi era sufragània de l'arxidiòcesi d'Oregon City, i tenia la seu a la ciutat de Vancouver.
El gener de 1851, Blanchet va dedicar l'església de Sant Jaume, prop de Fort Vancouver, com a catedral de la diòcesi.
El 1868, Francis X. Prefontaine va sol·licitar permís a Blanchet per construir una església prop de Pioneer Square a Seattle per donar suport a la primera parròquia catòlica de la ciutat , Our Lady of Good Help. Blanchet va donar permís a Prefontaine per construir-hi una església, amb la condició que Prefontaine recaptés tots els diners necessaris. Prefontaine va obrir el 1869 la primera església catòlica de Seattle.
Després que Blanchet es jubilés el 1879, Egidius Junger el va succeir. La diòcesi va experimentar un creixement considerable sota l'administració de Junger, incloent-hi un augment del nombre de sacerdots i parròquies i un augment del nombre de monges de 60 a 286. Sant Lleó el Gran, establerta el 1879, va ser la primera església catòlica de Tacoma. Junger va construir una gran catedral a Vancouver el 1888. El deute de 50.000 dòlars incorregut pel projecte es va convertir en una càrrega per a la diòcesi.
El 1891, els jesuïtes van obrir una escola parroquial per a nois a la parròquia de la Immaculada Concepció. Es va convertir en el Seattle College el 1898. Avui és la Universitat de Seattle. Nostra Senyora de l'Esperança, la primera església catòlica d'Everett , va ser dedicada el 1892. Junger va morir el 1895.
Edward O'Dea va substituir Junger el 1896. Quan va assumir el càrrec, O'Dea es va enfrontar a dificultats financeres, inclòs un deute de 25.000 dòlars per la construcció de la catedral.
1903 a 1951 El 1903, O'Dea va sol·licitar al Vaticà que traslladés la seu episcopal de Vancouver a Seattle, a causa de l'augment de la població i l'economia de Seattle. Va començar la construcció d'una nova catedral a Seattle el 1905. El 1907, el Vaticà va suprimir la diòcesi de Nesqually i va erigir la diòcesi de Seattle, en virtut del breu Quar rei sacrae del papa Pius X, assumint conseqüentment el nom de diòcesi de Seattle, amb O'Dea com a primer bisbe. Va dedicar la catedral de Sant Jaume a Seattle aquell mateix any. El 1913, el Vaticà va erigir la diòcesi de Spokane, prenent el seu territori de la diòcesi de Seattle. O'Dea va guiar la diòcesi durant la Primera Guerra Mundial i el sentiment anticatòlic engendrat per la Iniciativa 49, un esforç patrocinat pel Ku Klux Klan a l'estat de Washington per prohibir les escoles parroquials. El seu darrer assoliment va ser l'establiment del Seminari de Sant Eduard a Kenmore el 1930. O'Dea va morir el 1932.
El segon bisbe de Seattle va ser Gerald Shaughnessy. Shaughnessy va assumir el càrrec el 1933 i va mantenir la diòcesi financerament estable durant la Gran Depressió. Va encoratjar la formació de Serra International i va ser el seu primer capellà. També va donar suport a la Societat de Sant Vicenç de Paül i als capítols de Caritats Catòliques de la diòcesi. El 1948, el papa Pius XII va nomenar el bisbe auxiliar Thomas Connolly de l'arxidiòcesi de San Francisco com a bisbe coadjutor per ajudar Shaughnessy, que no s'havia recuperat completament d'un ictus tres anys abans. Quan Shaughnessy va morir el 1950, Connolly el va succeir automàticament com a bisbe de Seattle.
1951 a 1991 miniatura| El Cardenal Wuerl (2015) Pius XII va elevar la diòcesi de Seattle al rang d'arxidiòcesi el 23 de juny de 1951, mentre prenia part del seu territori per erigir la diòcesi de Yakima. El papa va nomenar Connolly com el primer arquebisbe de Seattle. Durant el seu mandat, Connolly va ser conegut com un "bisbe de maó i morter" per la seva construcció de centenars d'instal·lacions catòliques per adaptar-se al creixement demogràfic de l'arxidiòcesi després de la Segona Guerra Mundial. Va renovar la catedral de Sant Jaume; va establir 43 noves parròquies; i va supervisar la construcció de més de 350 esglésies, escoles, rectòries, convents, sales parroquials i centres d'educació religiosa. Connolly va ser un ferm defensor del moviment pels drets civils i l'ecumenisme. Quan Connolly es va jubilar el 1975, el papa Pau VI va nomenar el bisbe Raymond Hunthausen de la diòcesi d'Helena com el seu successor.
El 1983, el Vaticà presumptament rebia queixes que Hunthausen s'estava desviant de la doctrina catòlica en assumptes com el subministrament d'anticonceptius artificials als hospitals catòlics i les polítiques de l'església sobre els catòlics homosexuals i divorciats. El cardenal Joseph Ratzinger, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va investigar Hunthausen. Ratzinger va nomenar l'arquebisbe James Hickey de la diòcesi de Washington com a visitador apostòlic per dur a terme la investigació. Després de reunir-se amb Hunthausen i examinar les polítiques arxidiocesanes, Hickey va concloure que Hunthausen havia exercit un "lideratge doctrinal feble" en diverses àrees. Aquestes incloïen permetre que els nens rebessin el sagrament de la comunió sense haver rebut primer el sagrament de la penitència.
En resposta a la investigació de Hickey, Joan Pau II va nomenar Donald Wuerl el gener de 1986 bisbe auxiliar a Seattle. El maig de 1986, Hunthausen i Wuerl es van trobar en oposició a la legislació estatal proposada per prohibir la discriminació per motius d'orientació sexual en l'ocupació. En aquell moment, Hunthausen va saber per primera vegada que Wuerl havia rebut autoritat sobre ell en molts temes. Hunthausen va revelar públicament les accions del Vaticà el setembre de 1986, qualificant l'acord d'inviable. Mentre que alguns funcionaris de la cancelleria van expressar el seu suport a Wuerl, alguns van qüestionar el seu paper i van veure poc impacte a l'arxidiòcesi un any després del seu nomenament. El novembre de 1986, Hunthausen va portar les seves queixes a la reunió de la Conferència de Bisbes Catòlics dels Estats Units, que es va posicionar a favor seu.
El febrer de 1987, després de nomenar una comissió per estudiar la controvèrsia a Seattle, Joan Pau II es va reunir amb Hunthausen a Roma.El 1987, el bisbe Thomas Murphy de la diòcesi de Great Falls-Billings va ser nomenat arquebisbe coadjutor a Seattle per ajudar Hunthausen. El març de 1988, Joan Pau II va nomenar Wuerl bisbe de la diòcesi de Pittsburgh. Quan Hunthausen es va jubilar el 1991, Murphy el va substituir com a arquebisbe de Seattle.
1991 a 2010 miniatura|La Universitat de Seattle (2004) Murphy va supervisar una extensa renovació de la catedral de Sant Jaume , completada el 1994. Sota l'administració de Murphy, l'arxidiòcesi va veure un augment de catòlics registrats i un augment de l'acció i els ministeris per a dones, diversos grups ètnics i persones LGBT.
El 1992, Murphy va obrir Elizabeth House a Seattle, que proporcionava atenció mèdica i formació laboral a adolescents embarassades. Per a les petites ciutats de Washington que patien retallades en la indústria de la fusta, Murphy va proporcionar 500.000 dòlars per ajudar a iniciar petites empreses. Per ajudar a compensar la disminució del nombre de sacerdots, va proporcionar suport financer a un programa de la Universitat de Seattle per formar laics per ajudar en algunes tasques parroquials. Murphy va morir el 1997.
Per substituir Murphy, Joan Pau II va nomenar el bisbe Alexander Brunett d'Helena com a arquebisbe de Seattle el 1997. Malgrat la recessió econòmica, les contribucions anuals dels catòlics de l'oest de Washington es van duplicar durant el mandat de Brunett com a arquebisbe, proporcionant finançament per a la construcció de l'institut catòlic St. Elizabeth Ann Seton, que va obrir les portes el 2009 a Vancouver, i de l'institut Papa Joan Pau II, que va obrir les portes el 2010 a Lacey. Brunett també va ajudar a llançar la Fundació Fulcrum, que ofereix beques a famílies pobres per enviar els seus fills a escoles catòliques , i va supervisar la compra, renovació i ampliació per 7 milions de dòlars del Palisades Retreat Center a Federal Way. Brunett es va jubilar el 2009.
2010 fins a l'actualitat miniatura|285x285px|L'arquebisbe Etienne (2016) El següent arquebisbe de Seattle va ser el bisbe J. Peter Sartain de la diòcesi de Joliet, nomenat pel papa Benet XVI el 2010. El juny de 2019, Sartain va instal·lar l'arquebisbe Paul D. Etienne de l'arxidiòcesi d'Anchorage com a arquebisbe coadjutor per assistir-lo. L'agost de 2019, Sartain va ordenar la demolició de l'església del Sant Rosari de Tacoma. L'església havia quedat estructuralment deficient i el cost estimat de la seva reparació era de 18 milions de dòlars. Sartain es va jubilar el setembre de 2019.