Jacqueline Lamba (Saint Mandé, 17 de novembre de 1910 - Rochecorbon, 20 de juliol de 1993) va ser una pintora i artista surrealista francesa.
Biografia Lamba va néixer al suburbi parisenc de Saint-Mandé, el 17 de novembre de 1910. La seva mare, Jane Pinon, era una dona culta que havia intentat entrar a la facultat de medicina, però la van obligar a acceptar el paper d'esposa i mestressa de casa. Sempre parlava molt bé del seu pare, José Lamba, a qui mai va tenir l'oportunitat de conèixer gaire bé, ja que va morir en un accident de cotxe el 1914, quan ella només tenia tres anys. La seva mare va morir de tuberculosi el 1927.
L'amor de Jacqueline Lamba per l'art va començar quan era una nena que creixia a París i visitava sovint el Louvre amb la seva mare i la seva germana. A través de la seva amistat amb Marianne Clouzot, filla del curador del Palais Galliera, va tenir l'oportunitat de veure exposicions d'arts decoratives, teixits estampats i paper pintat, fet que va ser decisiu en la seva formació com a artista visual. També va entrar en contacte amb l'art oceànic i africà que conservava aquesta família.
Els pares de Lamba havien volgut un nen i aquest fet va propiciar que durant els primers anys de vida i fins a finals de l'adolescència, portés pantalons, es tallés els cabells i es fes dir "Jacko". Com la seva mare, Lamba era molt culta i tenia opinions molt ben formades. Tanmateix, també tenia un temperament que li va valer el sobrenom de " Dia de la Bastilla". Després d'assistir a l'École de L'Union Central des Arts Decoratifs del 1926 al 1929, va treballar com a dissenyadora tèxtil i de paper, així com en publicitat per a diverses empreses abans de convertir-se en pintora a causa de la seva inspiració en altres artistes, com ara Maurice Denis. Jacqueline Lamba finalment es faria coneguda per ser pintora i dibuixant.
Sota l'ombra de Breton El 1925, va ingressar a l'École des Arts Décoratifs, i mentre hi estudiava, es va afiliar al Partit Comunista Francès. En aquella època vivia precàriament i es guanyava la vida fent dissenys decoratius per a diversos grans magatzems, per a llibres i per a anuncis. A l'École des Arts Décoratifs va conèixer la fotògrafa surrealista Dora Maar, qui la va introduir a les noves idees surrealistes i la va ajudar a trobar un allotjament econòmic en una residència per a dones joves dirigida per monges, al carrer de l'Abbaye, després de la mort de la seva mare.
Després de graduar-se a l'École des Arts Décoratifs el 1929, un cosí li va suggerir que llegís un llibre d'André Breton, el líder del surrealisme. Després de llegir alguns dels seus llibres, va exclamar: "Em va sorprendre, no era el surrealisme el que m'interessava. Era el que deia Breton, perquè deia coses que m'afectaven, exactament el que jo pensava, i no tenia cap dubte que ens trobaríem d'una manera o altra". Com que tenia interès per conèixer els surrealistes famosos, Dora Maar li va parlar del Cafè de la Place Blanche, que Lamba va començar a freqüentar. El 29 de maig de 1934, hi va conèixer André Breton, qui retrobaria després d'una de les seves actuacions com a ballarina submarina nua a l'aquari del saló de ball del Coliséum del carrer Rochechouart de Montmartre. Breton va escriure més tard sobre aquesta trobada al seu llibre titulat L'Amour Fou, en què va descriure Lamba com una dona "escandalosament bella". Es van casar en una cerimònia conjunta amb Paul Éluard i Nusch Éluard, tres mesos després de la nit al Café de la Place Blanche, i l'escultor Alberto Giacometti va ser el seu padrí. Continuaria apareixent amb freqüència a la poesia bretona durant la resta de la seva relació.
Breton estava enamorat de Lamba, l'atenció innata de la qual a la llum el va fer sentir atret tant per ella com per les seves obres. Van col·laborar en algunes obres, com ara Le Petit Mimetique (1936), una peça que representa un aspecte del surrealisme que implica la imitació de la natura.
El 1935 va prendre part amb dues obres a l'Exposició Surrealista Internacional que es va fer a les Illes Canàries, al costat d'obres de Salvador Dalí i Joan Miró. Amb tot, la seva autoria no va aparèixer al catàleg de la mostra. Així mateix, va ser una de les tres úniques dones participants a l'Exposició Surrealista Internacional del 1936 a Londres, juntament amb la fotògrafa suïsa Meret Oppenheim i l'arquitecta i dissenyadora irlandesa Eileen Agar. Hi va aparèixer amb el cabell tenyit de verd, enfatitzant encara més la força de les dues instal·lacions i una pintura a l'oli que hi presentava. Aquesta darrera obra, titulada Les hores, l'havia pintada durant l'embaràs de la seva filla Aube, i mostrava una conquilla amb forma de vulva al fons de l'oceà amb petits peus amb sabates de taló.
El 6 de setembre de 1936, Lamba va deixar casa seva a París per anar a Ajaccio, França, deixant Breton i la seva filla de vuit mesos. També va marxar en altres moments del seu matrimoni, però sempre va tornar per treballar en la seva relació amb Breton. El 1939, durant una de les pauses de Jaqueline Lamba d'André Breton, es va aventurar a la platja del Midi a Cannes amb Pablo Picasso i Dora Maar. Picasso va dibuixar les dues dones a la seva obra Pesca nocturna a Antibes (1939).
Lamba i Breton estaven buscats pels nazis; a Marsella van conèixer Varian Fry. Portant la petita Aube en braços, van travessar els Pirineus per aconseguir un viatge segur cap a Amèrica. Una carta que va escriure a Maar el juny de 1940, després que ella i Breton fugissin de la França de Vichy durant l'ocupació nazi, revela molt sobre la seva vida. En ella escriu sobre haver de deixar la seva germana, Huguette, a París. Pregunta pels seus altres amics, Benjamin Péret i Remedios Varo, i diu que viuen en una petita barraca de pescadors "de gran bellesa empobrida" a la platja de Martigues.
La família va passar set mesos a Mèxic, amb Diego Rivera i Frida Kahlo. Lamba i Kahlo es van fer amigues. Totes dues lluitaven per les seves pròpies identitats artístiques enmig de matrimonis turbulents amb homes famosos. Kahlo va capturar la trepidació de la seva amiga a la pintura de 1943 La núvia espantada en veure la vida oberta: Lamba estava representada com una petita nina entre fruites més grans i obertes, escorxades, que fan ressò de les formes dels genitals masculins i femenins. Una cita de Jacqueline ens ofereix una petita mirada a la vida domèstica de la famosa parella Breton i Lamba amb la seva filla, Aube. "Breton guanyava poc i col·leccionava compulsivament". Recorda amb acritud "anys passats sense diners, envoltada d'una col·lecció inestimable".
Lamba va participar del moviment surrealista entre 1934 i 1947. El 1943, Lamba va ser inclosa a l'exposició de Peggy Guggenheim Exhibition by 31 Women a la galeria Art of This Century de Nova York. Jacqueline Lamba va fer la seva primera exposició individual a la ciutat de Nova York, a la Norlyst Gallery, l'abril de 1944. Hi va exposar onze pintures a l'oli, sis treballs i la seva encara surrealista obra curta "ars poetica".
Lamba i Breton es va separar el 1943. La relació amb Breton va esborrar la pròpia personalitat artística de Lamba, ja que tradicionalment va ser coneguda "Com a esposa de Breton", i la va perseguir al llarg de tota la seva trajectòria artística. En paraules de Salomon Grimberg, "va romandre anònima, i sempre es referia a ella com 'ella' o com 'la dona que va inspirar', o com 'l'esposa de Breton'."
La revista VVV A diferència d'André Breton, que era considerat sord, Jacqueline Lamba podia parlar anglès amb fluïdesa. Es va convertir en la traductora principal de VVV, la revista que Breton havia fundat, i intèrpret per a tots els que hi estaven relacionats. Va ser durant la seva feina a VVV que va conèixer l'escultor estatunidenc David Hare, que era l'editor de la revista. Deixaria André Breton per David Hare el 1942 i es traslladaria amb ell a Roxbury, Connecticut. Gràcies a una herència, tots dos podien viure còmodament. Van exposar conjuntament al Museu d'Art Modern de San Francisco, durant l'agost i el setembre de 1946, amb una mostra titulada "Pintura de Jacqueline Lamba i escultura de David Hare". Junts van tenir un fill, Meredith Merlin Hare.
La drogoaddicció de Hare i les seves relacions extramatrimonials van acabar amb el matrimoni el 1954. El 1955, Lamba es va divorciar oficialment de Hare i va tornar a París. Hare va continuar enviant diners a Jacqueline cada mes durant 42 anys.
Després de casar-se dues vegades, Jacqueline va compartir amb una amiga que "havia pintat surrealisme per complaure a Breton i paisatges expressionistes per complaure a Hare, i ara pintava per a ella mateixa". Les seves amigues van notar que els seus traços eren molt suaus, gens durs. Vivint sola per elecció, les seves pintures eren paisatges urbans complexos, detallats i transcendentals alhora, i trigarien mesos a completar-se.
La llum era molt important per a Jacqueline, com ella deia sovint: "L'objecte és només una part de l'espai creat per la llum. El color és la seva elecció no arbitrària en la transfiguració. La textura és la cristal·lització d'aquesta elecció. La línia no existeix, ja és forma. L'ombra no existeix, ja és llum". El surrealisme li va permetre connectar la seva mentalitat poètica i artística amb la consciència revolucionària.
Darrers anys Durant els darrers cinc anys de la seva vida, Lamba va patir la malaltia d'Alzheimer i un ictus. [ cal citació ]
Va demanar a la seva filla i al seu fill que la traslladessin al camp de Rochecorbon, on va passar els seus últims anys. Els seus fills, Aube i Merlin, van complir la seva petició de traslladar-la a una residència. Es va establir en un castell francès del segle XVIII, on "va fer art fins que ja no va poder agafar un llapis". El seu interès continu per la llum es fa evident a la seva làpida, "Jacqueline Lamba 1910–1993, La nit del gira-sol" (Svododa). La nuit du tournesol és el títol del poema amb què André Breton la va atraure. Descriu una nit en què el poeta passeja per Les Halles de París i es troba amb una bella dona prop d'una parada de gira-sols. La seva filla Aube, el va triar com a epitafi de la seva mare.[ cal citació ]
Vegeu també Transatlàntic (representació a la sèrie de televisió del 2023)
Referències
Enllaços externs Obres de Lamba @ ArtNet
Categoria:Artistes surrealistes Categoria:Morts a Indre i Loira Categoria:Persones de Saint-Mandé Categoria:Morts el 1993 Categoria:Pintors de l'Illa de França Categoria:Pintors francesos morts al segle XX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1910