Ginkgo dissecta és una espècie extinta de ginkgo de la família de les ginkgoàcies (Ginkgoaceae) descrita a partir d'una sèrie de fulles fòssils aïllades. L'espècie es coneix a partir de sediments de l'Eocè inferior exposats a la província de la Colúmbia Britànica, Canadà, i Estat de Washington, Estats Units. És una de les dues espècies de Ginkgo que es troben als jaciments de les terres altes d'Okanagan de l'Eocè a Washington i la Columbia Britànica.
Morfologia L'amplada de les fulles de G. dissecta oscil·la entre els 50 i els 80 mm i els pecíols arriben fins als 40 mm de llargada. A diferència de l'estructura bilobada de les fulles actuals de Ginkgo biloba, la morfologia de G. dissecta és de quatre lòbuls. Aquests lòbuls estan separats per osques profundes que gairebé arriben a la base de la fulla, mentre que poden haver-hi osques més petites a les parts superiors dels lòbuls. L'estructura venosa de G. dissecta està composta per nombroses venes bifurcades que comencen a la base de la fulla. Aquesta bifurcació és diferent de l'estructura venosa de G. biloba, en què totes les venes es bifurquen a partir d'una sola vena al llarg de la vora de la làmina. La densitat venosa global de G. dissecta és de 12 a 14 venes per centímetre, que és inferior a la mitjana reportada de 16 a 17 venes per centímetre a G. biloba. G. dissecta és superficialment semblant a les espècies més antigues G. digitata i G. huttonii conegudes a partir de fòssils juràssics. Tanmateix, tant G. digitata com G. huttonii tenen fulles que normalment es parteixen en sis lòbuls en lloc de quatre i ambdues tenen tricomes, pèls, diferents a la part inferior de les fulles.
Història i classificació Ginkgo dissecta està representada per un grup d'espècimens fòssils de quatre formacions geològiques diferents. La localitat tipus de l'espècie es troba als jaciments fòssils de McAbee de l'Ypresià, prop de Cache Creek, a la Colúmbia Britànica, a la formació Tranquille, que pertany al grup Kamloops. G. dissecta també es coneix dels jaciments d'edat semblant de la formació Klondike Mountain, que afloren al voltant de la ciutat de Republic, al comtat de Ferry, Washington. S'ha recuperat almenys un exemplar dels jaciments fòssils al voltant de la ciutat de Princeton (Colúmbia Britànica) i es va informar d'una quarta presència de l'espècie al "jaciment Falkland" prop de la ciutat de Falkland, Colúmbia Britànica, que també forma part de la formació Tranquille.
Els espècimens tipus de G. dissecta inclouen dos fòssils de fulla, un holotip i un paratip, tots dos dels jaciments fòssils de McAbee. La fulla holotip està numerada amb el número WWU-GK-020 i el paratip és el número WWU-GK-008, i tots dos es conserven actualment a les col·leccions paleobotàniques de la Western Washington University a Bellingham, Washington. A més dels dos espècimens tipus, les col·leccions de la Western Washington University tenen 39 fòssils més del jaciment de McAbee i un dels jaciments fòssils de Princeton. Per a la descripció de l'espècie, es va demanar prestat un fòssil, l'SR 96-09-01, de l'Stonerose Interpretive Center de Republic, Washington. Els espècimens van ser estudiats pel paleobotànic George Mustoe del Departament de Geologia de la Western Washington University. Mustoe va publicar la seva descripció tipus de G. dissecta del 2002 al Canadian Journal of Botany. Mustoe no va identificar l'etimologia del nom específic escollit dissecta a la descripció del tipus, però va assenyalar que és una formalització del nom que s'havia utilitzat per primera vegada el 1974 en una tesi no publicada de Verschoor.
Referències
dissecta Categoria:Plantes de l'Eocè