Ann Cole Lowe (Clayton, Alabama, 14 de desembre de 1898 – Nova York, 25 de febrer de 1981) va ser una dissenyadora de moda estatunidenca. Va ser la primera afroamericana a destacar en la indústria de la moda. Els seus dissenys van ser populars entre les dones de classe alta durant cinquanta anys, des de la dècada de 1920 fins a la de 1960. Fou especialment coneguda com a dissenyadora del vestit de núvia de tafetà de seda de color d'ivori que Jacqueline Bouvier va portar quan es va casar amb John F. Kennedy el 1953.

Primers anys de vida Lowe va néixer a la zona rural de Clayton, Alabama, el 1898, filla de Jane i Jack Lowe. Era besneta d'una dona esclavitzada i propietària d'una plantació d'Alabama. Tenia una germana gran, Sallie. Va anar a l'escola a Alabama fins que va abandonar els estudis als 14 anys. L'interès de Lowe per la moda, la costura i el disseny provenia de la seva mare, Janey, i la seva àvia, Georgia, totes dues modistes. Dirigien un negoci de confecció que sovint freqüentaven les primeres famílies de Montgomery i altres membres de l'alta societat. La mare de Lowe va morir quan ella tenia 16 anys. En aquell moment, Ann Lowe es va fer càrrec del negoci familiar.

Vida personal Lowe es va casar dues vegades i va tenir dos fills. Al 1912 amb el seu primer marit, Lee Cohen, amb qui va tenir un fill, Arthur Lee, que més tard va treballar com a soci comercial de Lowe fins a la seva mort en un accident de cotxe el 1958. Lowe va deixar Cohen perquè s'oposava que ella tingués carrera professional.

Es va casar per segona vegada, amb Caleb West, un matrimoni que també va acabar aviat perquè «el meu segon marit va dir que volia una esposa de veritat, no una que estigués sempre saltant del llit per dibuixar vestits». Més tard Lowe va adoptar una filla, Ruth Alexander.

Carrera professional El 1917, Lowe i el seu fill es van traslladar a la ciutat de Nova York, on ella es va matricular a l'Escola de Disseny ST Taylor. Com que l'escola estava segregada, Lowe havia d'assistir a classes sola en una aula; això no la va aturar i tot i així va aconseguir destacar per sobre dels seus companys a l'escola. Sovint es mostrava la seva obra als companys blancs en reconeixement del seu talent artístic excepcional, i va poder graduar-se després d'assistir a l'escola durant només mig any. Després de graduar-se el 1919, Lowe i el seu fill es van traslladar a Tampa, Florida, va formar i contractar 18 modistes i va obrir la seva pròpia botiga, la boutique Annie Cone, on atenia membres de l'alta societat i ràpidament el seu negoci esdevingué un èxit. Havent estalviat 20.000 dòlars, va tornar a Nova York el 1928, i s'instal·là al carrer West 46th, on la crisi de finals dels anys vint li comportà dificultats per aconseguir clients i hagué de treballar per encàrrec per a botigues com Henri Bendel, Montaldo's, I. Magnin, Chez Sonia, Neiman Marcus i Saks Fifth Avenue. El 1946 va dissenyar el vestit que Olivia de Havilland va portar per recollir el premi de l'Acadèmia, l'Oscar a la millor actriu per To Each His Own, tot i que el vestit duia la marca de Sonia Rosenberg, Sonia Gowns, Inc., i la casa de moda va rebre molts elogis per aquell vestit. miniatura|Olivia de Havilland en els Premis de l'Acadèmia de 1946, amb un vestit d'Ann Lowe|257x257px miniatura|381x381px|Jacqueline Kennedy amb el vestit de núvia que Lowe va dissenyar per al seu casament amb John F. Kennedy, el 12 de setembre de 1953 Lowe i el seu fill es van traslladar després a Nova York, on van dirigir successivament diverses botigues des de finals dels anys 1940 i en les dècades posteriors a Manhattan –Madison Avenue i a Lexington Avenue–ː Ann Lowe Inc., Ann Lowe Gowns, AF Chantilly Inc., i Ann Lowe Originals. Els seus dissenys únics fets amb els millors teixits van ser un èxit immediat i van atreure molts clients rics i de l'alta societat. Els elements de disseny pels quals era coneguda inclouen la fina feina a mà, les flors distintives –un element bàsic en molts dels seus dissenys– i la tècnica del trapunto –l'enconxat o embuatat. Els seus dissenys característics són els que la van ajudar a ser finalment reconeguda pel seu treball.

Els seus vestits van aparèixer en revistes com Vogue o Vanity Fair i es va guanyar el respecte dels grans modistos com Christian Dior i Edith Head, i va guanyar presència en els grans magatzems de luxe com Montaldo's, Neiman Marcus o I. Magnin. El 1964, el Saturday Evening Post qualificaria Lowe més tard com «el secret més ben guardat de la societat» i, el 1966, la revista Ebony es va referir a ella com «la degana dels dissenyadors americans». Al llarg de la seva carrera, Lowe va ser coneguda per ser molt selectiva a l'hora d'escollir la seva clientela. Més tard es va descriure a si mateixa com «una terrible esnob», i va afegir: «M'encanta la meva roba i sóc una mica particular sobre qui la porta». Al llarg de la seva carrera, Lowe va crear dissenys per a diverses generacions de les famílies més poderoses de la societat estatunidenca.

El 1947, Janet Lee Auchincloss va encarregar a Lowe que creés vestits de debutant per a les seves filles Jaqueline i Caroline Lee Bouvier. El 1953 va tornar i va contractar Lowe per dissenyar un vestit de núvia per a la seva filla, la futura primera dama Jacqueline Bouvier, i els vestits per a les seves acompanyants de núvia per al seu casament al setembre amb l'aleshores senador John F. Kennedy. Auchincloss també havia escollit Lowe per dissenyar el seu propi vestit de núvia per al seu matrimoni amb Hugh D. Auchincloss el 1942. El vestit de Lowe per a Bouvier consistia en cinquanta iardes [45 metres] de «tafetà de seda ivori amb bandes entrellaçades de plecs formant el cos i plecs similars en grans dissenys circulars que envoltaven tota la faldilla». Durant la creació d'aquest famós vestit, l'estudi de Lowe es va inundar només 10 dies abans del casament. Ella i el seu equip van treballar incansablement per recrear el vestit. Lowe mai va esmentar aquest incident a la família i va haver de pagar qualsevol cost addicional. El vestit, que va costar 500 dòlars d'aleshores, es va descriure detalladament a la cobertura del casament que va fer el New York Times. Tot i que el casament de Bouvier-Kennedy va ser un esdeveniment molt publicitat, Lowe no va rebre reconeixement públic per la seva feina fins després de l'assassinat de John F. Kennedy.

Al llarg de la seva carrera, Lowe va continuar treballant per a una clientela rica que sovint la va convèncer de no cobrar centenars de dòlars pels seus dissenys. Després de pagar al seu personal, sovint no aconseguia obtenir beneficis amb els seus dissenys. Lowe va admetre més tard que, en el punt àlgid de la seva carrera, estava pràcticament arruïnada. El 1961, va rebre el premi Couturier de l'Any, però el 1962 va perdre el seu saló de bellesa a la ciutat de Nova York després de no haver pagat impostos. Aquell mateix any, li van extirpar l'ull dret a causa d'un glaucoma. Mentre es recuperava, un amic anònim va pagar els deutes de Lowe, cosa que li va permetre tornar a treballar. El 1963 es va declarar en fallida. Poc després, va desenvolupar una cataracta a l'ull esquerre; la cirurgia li va salvar l'ull. El 1968 va obrir una nova botiga, Ann Lowe Originals, a Madison Avenue. Es va jubilar el 1972.

Durant els darrers cinc anys de la seva vida, Lowe va viure amb la seva filla Ruth a Queens, on va morir a casa als 82 anys, després d'una llarga malaltia.

Llegat Cinc dissenys d'Ann Lowe es conserven al Costume Institute del Metropolitan Museum of Art. Tres estan exposats al Museu Nacional d'Història i Cultura Afroamericana de la Smithsonian Institution a Washington, DC. Uns altres van ser inclosos en una exposició sobre moda negra al Museu del Fashion Institute of Technology de Manhattan el desembre de 2016.

Sobre la seva vida se n'ha escrit un llibre infantil, Fancy Party Gowns: The Story of Ann Cole Lowe (2017), de Deborah Blumenthal. També una novel·la de ficció històrica, By Her Own Design: a novel of Ann Lowe, Fashion Designer to the Social Register, de Piper Huguley.

Referències

Categoria:Modistes Categoria:Empresaris novaiorquesos Categoria:Dissenyadors de moda estatunidencs Categoria:Nascuts el 1898 Categoria:Morts a Queens Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Artistes d'Alabama Categoria:Artistes novaiorquesos