fou un noble català, baró de Rodonyà i senyor de Puigpelat i Montferri.
Història Nascut en el si d'una família noble vinculada a l'administració i a la justícia, era fill d'Hug de Tamarit i de Càrcer, membre del Braç Militar, i d'Alamanda de Vilanova i d'Oluja. El 1697 actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de la ciutat.
Des de l’inici de la Guerra de Successió s’adherí a la causa austriacista i esdevingué un dels prohoms més actius en la defensa del Principat. Participà en l’organització de milícies i del voluntariat, intervingué en les institucions de govern catalanes i prengué part en la defensa de Barcelona entre 1713 i 1714, assistint a les deliberacions prèvies a la capitulació. En reconeixement a la seva fidelitat, l'arxiduc Carles li concedí el títol de comte de Tamarit el 1707.
Després de la derrota catalana, fou objecte de represàlies per part del nou règim borbònic: li foren confiscats els béns, inclosa la baronia de Rodonyà, i el 1715 fou acusat de conspiració i desterrat a Valladolid, on romangué diversos anys sota control de les autoritats. Morí a Rodonyà el 1744 i fou enterrat a la capella de Santa Magdalena de l'església parroquial de la vila, a la sepultura de la casa Tamarit.
Referències
Categoria:Militars catalans de la Guerra de Successió Espanyola Categoria:Austriacistes catalans Categoria:Nobles barcelonins històrics Categoria:Morts el 1744 Categoria:Morts a l'Alt Camp Categoria:Coronela de Barcelona Categoria:Militars barcelonins històrics Categoria:Nascuts el 1674