Florence Glenda Ballard, nascuda el 30 de juny de 1943 a Detroit (Michigan, Estats Units) i morta el 22 de febrer de 1976 a la mateixa ciutat, és una cantant americana i membre fundadora del popular grup femení The Supremes.
Biografia Florence Ballard, membre d'una família molt nombrosa, amb molts germans, era filla de Jessie Ballard i Lurlee Wilson, que havien emigrat des de Mississippi buscant feina a la indústria de l'automòbil de Detroit. Cantava amb dues de les seves amigues d'infància, Mary Wilson i Betty Travis —després Betty McGlown—, a qui coneixia com a veïnes dels habitatges de classe treballadora de Detroit on vivien. Participaren en algun concurs, cap al 1958, just quan arribava al barri Diana Ross i s'incorporava al grup; totes quatre constituirien The Primettes, el grup germà de The Primes (el grup masculí que acabaria formant The Temptations). Betty McGlown va ser substituïda per Barbara Martin el 1960, l'any de la primera audició del grup per a la poderosa discogràfica Motown.
Quan el cap de la discogràfica, Berry Gordy, va fitxar el grup el 1961, ja sense Barbara Martin, i les va obligar a canviar de nom, va ser Florence Ballard qui va suggerir el de The Supremes.
The Supremes L'èxit del grup va trigar a arribar, però es va convertir en massiu a partir de «Where Did Our Love Go» (estiu de 1964). Els anys 1964 i 1965 el grup va obtenir nominacions als premis Grammy, a la millor gravació de rhythm-and-blues i a la millor actuació contemporània de grup, respectivament, perquè havien aconseguit crear un estil sensual i glamurós que resultava molt elegant. Ballard va contribuir a aquest èxit fins al 1967, tot i que, com Mary Wilson, rarament era la cantant principal. De fet, des del principi, el trio va ser liderat per Diana Ross, la veu que la companyia Motown feia destacar.
Posteriorment, Florence Ballard, a qui li costava cada cop més tolerar el suport de Gordy a Diana Ross, va ser substituïda per Cindy Birdsong (anteriorment membre de Patti LaBelle & the Bluebelles). Ballard havia participat en deu discos senzills que van arribar a ser número u. I el grup va passar a anomenar-se Diana Ross and the Supremes.
Després de The Supremes esquerra|miniatura|257x257px|Florence «Flo» Ballard El març de 1968 va signar un contracte amb la companyia ABC per a una breu carrera en solitari —hi estaria durant nou mesos. De les catorze cançons que va gravar, dues es van publicar com a senzills, sense gaire èxit: It Doesn't Matter How I Say It (It's What I Say That Matters) amb Goin' Out of My Head a la cara B (a l'abril) i Love Ain't Love amb Forever Faithful a la cara B (a l'agost).
El 1968, Florence Ballard es va casar amb Thomas Chapman. El 1971 va demandar Motown, al·legant que el seu antic segell discogràfic li devia drets d'autoria. El jutge va fallar a favor de Motown. Aleshores Ballard va fer una pausa en la seva carrera per criar les seves filles. El 1975, després d'un període molt difícil (drogues, alcohol), va tornar als escenaris amb cert èxit. Els seus concerts van atreure un públic nombrós i entusiasta, els projectes es van multiplicar i es va reconciliar amb el seu marit. No obstant això, malgrat alguna ajuda financera ocasional de Diana Ross, quan Florence Ballard va morir a causa d'una trombosi coronària es trobava en la pobresa.
Discografia (excloent The Supremes) Àlbum 1968 Florence «Flo» Ballard
45 rpm 1968: It Doesn't Matter How I Say It 1968ː Love Ain't Love
Referències
Categoria:Cantants de soul Categoria:Cantants de soul estatunidencs Categoria:Cantants de rhythm and blues estatunidencs Categoria:Cantants afroamericans estatunidencs Categoria:Morts a Detroit Categoria:Cantants de Michigan Categoria:Músics de Detroit Categoria:Nascuts el 1943