Els Problemes de la Flota (anglès: Fleet Problems) van ser una sèrie d'exercicis de la Marina dels Estats Units duts a terme durant el període d'entreguerres, posteriorment ressuscitats per la Flota del Pacífic dels Estats Units al voltant del 2016.

Els primers vint-i-un Problemes de Flota —etiquetats pels líders de la Marina com a Problema de Flota I a Problema de Flota XXI— es van dur a terme entre 1923 i 1940. La culminació de les maniobres d'entrenament anuals de la Marina, eren exercicis improvisats i de joc lliure que implicaven grans concentracions de vaixells, avions i tropes.Nofi, p. 1. El Problema de Flota XXII, previst per al 1941, es va cancel·lar a causa de les creixents tensions amb el Japó la vigília de l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.Nofi, p. 265-267 Després de l'esclat de la guerra, els Problemes de Flota van patir una pausa prolongada, i es van utilitzar altres noms per descriure grans exercicis navals americans. Tanmateix, el terme va ser reviscut al sota l'almirall Scott H. Swift, i els Problemes de Flota XXIII a XXVIII van tenir lloc al Pacífic a partir del 2016. Des del 2018, la Marina dels Estats Units no ha utilitzat públicament l'esquema històric de numeració romana.

Problemes de la flota d'entreguerres miniatura| El Naval War College, incubadora de gran part del moviment de reforma de la Marina dels Estats Units a finals del i principis del .

Els problemes de la flota dels anys 20 i 30 van ser un pas evolutiu respecte als exercicis d'entrenament de la flota existents. A les dècades de 1870 i 1880, la Marina dels Estats Units va estar fortament influenciada per un moviment de reforma, defensat per oficials progressistes com l'almirall William Sims, l'almirall Stephen Luce i Alfred Thayer Mahan.Mobley, p. 4-15. Aquesta generació d'oficials orientats a la reforma va intentar convertir la Marina dels Estats Units en una flota de batalla creïble, cosa que requeria millorar l'equipament, el personal i l'entrenament de la Marina. Aquest moviment va impulsar la creació de l'Institut Naval dels Estats Units el 1873 i de l'Acadèmia de Guerra Naval el 1884, que es van convertir en centres intel·lectuals per a futures reformes.Mobley, p. 61-63. La construcció naval moderna va començar el 1882, substituint els vaixells de casc de fusta, en gran part decrèpits, construïts durant i després de la Guerra Civil per nous vaixells de casc d'acer, començant per l'USS Dolphin. Finalment, després que el nombre de vaixells de guerra moderns augmentés al llarg de la dècada de 1880, els exercicis de flota a gran escala van començar el 1889. Els exercicis a gran escala van continuar de manera regular fins que els Estats Units van entrar a la Primera Guerra Mundial el 1917. La Marina dels Estats Units va tornar a celebrar un gran exercici el 1921, però va romandre dividida administrativament en les flotes del Pacífic i de l'Atlàntic fins a la creació de la Flota dels Estats Units el 1922. Aquesta gran concentració de forces en temps de pau sota un estat major i comandant unificats (un càrrec conegut com a Comandant en Cap, Flota dels Estats Units o CINCUS), l'almirall Hilary P. Jones, va preparar l'escenari per als exercicis massius que es coneixerien com a problemes de flota.Nofi, p. 53.

Problema de la flota I miniatura| Diagrama de maniobres durant el Problema de Flota I Des del seu primer anunci, els problemes de la flota van ser notícia nacional. El 25 de desembre de 1922, el New York Times va informar per primera vegada sobre els propers exercicis, proclamant que "els divuit cuirassats que el govern dels Estats Units té permís per retenir pel tractat naval de les cinc potències participaran en aquestes maniobres, representant un total de 500.650 tones".

El Problema de la Flota I es va dur a terme davant la costa de Panamà al febrer i març de 1923. 165 vaixells i gairebé 40.000 homes, que navegaven des de les dues costes dels Estats Units, van participar en l'exercici. La Flota de Batalla dels Estats Units, que constituïa la força negra atacant, va rebre la missió d'atacar el Canal de Panamà. Poc després, els vaixells de la Flota d'Exploració dels Estats Units —que, jugant com la Força Blava, tenia l'encàrrec de defensar-lo - van llançar el canal cap al Pacífic, la Força Negra va llançar un atac aeri simulat. Dos cuirassats , l'USS New York) i l'USS Oklahoma van simular portaavions inspirats en l'USS Langley. en construcció . Un sol avió llançat des de l'Oklahoma —que representava un esquadró de 15 avions— va llançar 10 bombes en miniatura i teòricament va "destruir" el sobreeixidor de la presa de Gatún. Això va atrapar els vaixells de la Força Blava defensora al Golf de Panamà i va permetre a la Força Negra fer un atac de superfície sense oposició a la costa, posant fi al problema de la flota. L'exercici va acabar amb un exercici d'artilleria, amb la flota enfonsant el cuirassat pre-dreadnought USS Iowa. El Problema de la Flota I va ser considerat àmpliament com un èxit, fins i tot pels membres del Congrés i els periodistes que havien observat les flotes en acció, preparant el terreny per a una experimentació repetida en els anys futursNofi, p. 55

Problemes de flota II, III i IV Els Problemes de la Flota II, III i IV representaven fases diferents del mateix escenari, explorant els moviments inicials d'una guerra teòrica contra el Japó, i van tenir lloc durant els mateixos dos mesos de 1924. Aquests exercicis van permetre a l'Exèrcit i a la Marina validar i practicar parts del Pla de Guerra Taronja, el pla d'operacions per a una guerra hipotètica contra el Japó al Pacífic, que va ser adoptat formalment pel Comitè Conjunt de l'Exèrcit i la Marina més tard aquell mateix any.

Problema de la flota II El Problema de la Flota II, que es va desenvolupar del 2 al 15 de gener, va seguir el moviment de la Flota de Batalla, designada com a "Força Blava", des de la seva base a la costa oest fins a Panamà. Això va ser dissenyat per simular la primera etapa d'un avanç des de Hawaii cap a Àsia, especialment com de bé els vaixells podien gestionar el llarg viatge transoceànic.Nofi, p. 59 Durant el Problema de la Flota II, la Marina va perfeccionar les tècniques de reabastiment de combustible al mar, incloent-hi el reabastiment de combustible costat a costat per primera vegada entre el petrolier Cuyama i tres altres vaixells.Nofi, p. 61

Problema de la Flota III i Gran Exercici Conjunt Exèrcit-Armada núm. 2 Durant el Problema de la Flota III, la Força d'Exploració, designada com a "Força Negra", va transitar des del seu port base a la badia de Chesapeake cap al Canal de Panamà des del costat caribeny. Un cop al Carib, les forces navals involucrades en el Problema de la Flota III es van unir al 15è Districte Naval i a la Divisió de Panamà de l'Exèrcit en un exercici conjunt més ampli.Nofi, p. 62 La força Blava va defensar el canal d'un atac des del Carib per part de la força Negra, operant des d'una base avançada a les Açores. Aquesta part de l'exercici també tenia com a objectiu practicar tècniques de desembarcament amfibi i fer transitar una flota ràpidament pel Canal de Panamà des del costat del Pacífic.

Els oficials d'intel·ligència de la Black Fleet van simular diverses operacions de sabotatge durant el transcurs del Problema de la Flota III. El 14 de gener, el tinent Hamilton Bryan, oficial d'intel"ligència de la Força d'Exploració, va desembarcar personalment a Panamà amb una petita embarcació. Fent-se passar per periodista, va entrar a la Zona del Canal de Panamà. Allà, va "detonar" una sèrie de bombes simulades a les Rescloses de Gatún, a l'estació de control i al dipòsit de combustible, juntament amb la simulació de sabotatge de línies elèctriques i cables de comunicacions durant els dies 16 i 17, abans d'escapar a la seva flota en un veler.

El dia 15, un dels oficials subalterns de Bryan, l'alferes Thomas Hederman, també va desembarcar a les rescloses de Miraflores. Va saber l'horari de pas de la Flota Blava pel Canal pels locals i es va preparar per abordar l'USS California, però va girar-se quan va veure companys de classe de l'Acadèmia Naval dels Estats Units, que l'haurien reconegut i interrogat, a coberta. En canvi, va abordar l'USS New York, el següent vaixell de la fila, disfressat de mariner allistat. Després d'amagar-se durant la nit, va emergir a primera hora del matí del dia 17, es va obrir camí fins al carregador de la torreta número 3 i va simular fer explotar una bomba suïcida, just quan el cuirassat passava pel tall de Culebra, la part més estreta del Canal de Panamà . Això va "enfonsar" el New York i va bloquejar el Canal, cosa que va portar els àrbitres de l'exercici a dictaminar la derrota de la Força Blava i posar fi al Gran Exercici Conjunt Exèrcit-Armada d'aquell any.Nofi, p. 63. El Problema de la Flota III també va ser el primer en què va participar l'USS Langley, substituint alguns dels portaavions simulats utilitzats al Problema de la Flota I.Nofi, p. 64.

Problema de la flota IV La sèrie de 1924 va culminar amb el Problema de la Flota IV, que es va desenvolupar del 23 de gener a l'1 de febrer. Dissenyat per simular operacions amfíbies ofensives contra el Japó, la Flota Blava tenia la base a Panamà, simulant les forces nord-americanes amb base a les Filipines, mentre que la Flota Negra, formada per l'Esquadró de Serveis Especials, tenia la tasca de defensar Puerto Rico, simulant els defensors japonesos d'Okinawa. Durant la setmana de joc, els avions Black van atacar les forces Blue constantment, però no van aconseguir evitar un aterratge amfibi, cosa que va permetre als Marines provar la seva nova llanxa de desembarcament, el tanc amfibi Christie i les tècniques de logística de combat. El Problema de la Flota IV va rebre greus crítiques per tenir alts nivells d'unitats nocionals, unitats que existien sobre el paper, no a la vida real. Gairebé el 10% dels vaixells de Blue i gairebé el 70% de les forces de Black van ser simulats. El vicealmirall Newton McCully va argumentar que "en tots els exercicis, les forces o característiques constructives s'han de reduir al mínim", i cap Problema de la Flota posterior va utilitzar el mateix alt nivell de forces simulades.Nofi, p. 64-68

Problema de la flota V miniatura| L'USS Langley (CV-1) el 1924, l'any abans de la seva participació en el Problema de la Flota V. El Problema de la Flota V es va desenvolupar del 23 de febrer al 12 de març de 1925. La Força Negra, l'agressor, es va formar a partir de la Flota de Batalla dels Estats Units, incloent-hi el primer portaavions dels Estats Units, l'USS Langley , juntament amb dos hidroavions auxiliars . Això va donar a la Força Negra 80 avions, mentre que la Força Blava, formada a partir de la Flota d'Exploració, només va rebre uns 30 hidroavions, la meitat dels quals eren ficticis. Fins i tot aquests tenien una utilitat limitada, ja que els hidroavions que transportava el , un dels cuirassats de la Força Blava, no es podien llançar per manca d'una catapulta funcional.Nofi, p. 74-75 Les dues flotes només van fer contacte limitat el 10 de març, quan diversos submarins blaus van albirar i atacar la flota Negra, abans de ser enfonsats per escortes blaves.Nofi, p. 76-77 Quan va concloure l'exercici el 15 de març, les dues flotes encara no havien fet contacte. L'almirall Robert Coontz, que aleshores servia com a CINCUS, va comentar que "en alguns aspectes, era un problema molt interessant, ja que demostrava que les flotes podien passar-se les unes a les altres sense que les veiessin".Nofi, p. 76. Per evitar aquest problema en exercicis posteriors, els Problemes de Flota VI i VII van començar amb les dues flotes molt a prop l'una de l'altra.Nofi, p. 87, 91-92.