miniatura|Nordic Noir en una biblioteca de Hèlsinki El Nordic Noir, també conegut com a Noir Escandinau, és un gènere de ficció criminal generalment escrit des d'un punt de vista policial i ambientat a Escandinàvia o als països nòrdics. El Nordic Noir sovint utilitza un llenguatge planer, evitant la metàfora, i normalment s'ambienta en paisatges desoladors i freds. Això porta als personatges a tenir un estat d'ànim més aviat fosc i moralment complex, en què s'hi representa una tensió entre la superfície social aparentment quieta i insípida i els patrons d'assassinat, misogínia, violació i racisme que el gènere representa com a subjacents. Contrasta amb altres estils anteriors ja que, aquest, fa una crítica social a través de la investigació dels crims. Mentre que, en novel·les com les d'Agatha Christie es donava preferència a l'entreteniment del lector i la recerca de pistes per part d'aquest.

Alguns dels autors de novel·la negra nòrdica més coneguts són Jo Nesbø de Noruega; Henning Mankell, Stieg Larsson i Camilla Läckberg de Suècia; Jussi Adler-Olsen de Dinamarca; i Arnaldur Indriðason d'Islàndia. La popularitat de la novel·la negra nòrdica s'ha estès a la pantalla, amb sèries de televisió com ara The Killing, The Bridge, Trapped, i Bordertown.

Orígens Hi ha diferents opinions sobre els orígens, però la majoria dels comentaristes coincideixen que el gènere s'havia consolidat com a tal a la dècada del 1990; l'escriptor suec Henning Mankell, a qui de vegades s'ha anomenat "el pare del negre nòrdic", assenyala que la sèrie de novel·les de l'Inspector Martin Beck de Maj Sjöwall i Per Wahlöö "va trencar amb les tendències anteriors de la novel·la negra" i va ser pionera d'un nou estil: "Van ser influenciades i inspirades per l'escriptor estatunidenc Ed McBain. Es van adonar que hi havia un enorme territori inexplorat en què les novel·les policíaques podien formar el marc per a històries que continguessin crítica social". Kerstin Bergman assenyala que "el que va fer que les novel·les de Sjöwall i Wahlöö destaquessin de la novel·la negra anterior, i el que les va fer tan influents en les dècades següents, va ser, sobretot, la inclusió conscient d'una perspectiva crítica sobre la societat sueca".

Els llibres de Henning Mankell sobre en Kurt Wallander van convertir el gènere en un fenomen de masses a la dècada del 1990. Els llibres de l'autora noruega Karin Fossum sobre "L'inspector Sejer" també van ser molt influents i àmpliament traduïts. L'autor britànic Barry Forshaw va suggerir que la novel·la de Peter Høeg, Miss Smilla's Feeling for Snow, va ser "molt influent" i que, en ambientar la seva heroïna contraintuïtiva a Copenhaguen i Groenlàndia, va inaugurar l'actual onada de novel·la negra escandinava.

Un crític opina que "la ficció policíaca nòrdica té un caché més respectable... que la ficció de gènere similar produïda a Gran Bretanya o als Estats Units". El llenguatge, els herois i els escenaris són tres trets comuns del gènere, que presenta un estil d'escriptura planer i directe sense metàfores. Les novel·les són sovint de tipus procedimental policial, centrades en la feina monòtona i quotidiana de la policia, que sovint implica la investigació simultània de diversos delictes. Alguns exemples són especialment la sèrie de detectius Kurt Wallander de Henning Mankell i les novel·les de Martin Beck de Maj Sjöwall i Per Wahlöö.

Fins a la dècada del 2010, el gènere no tenia un nom en particular, però de vegades es coneixia descriptivament com a "ficció criminal nòrdica" o "ficció criminal escandinava". Dins dels mateixos països nòrdics, aquest encara és el cas. Els termes Nordic Noir i Noir Escandinau s'utilitzen en gran part indistintament en anglès. Al món angloparlant, el terme Nordic Noir va ser encunyat pel Departament Escandinau de la University College de Londres i va guanyar més ús als mitjans de comunicació britànics a la dècada del 2010 a partir de l'emissió del documental de la BBC anomenat Nordic Noir: The Story of Scandinavian Crime Fiction. Es diu que la trilogia Millennium d'Stieg Larsson va contribuir a la popularitat del gènere entre els lectors de fora dels països escandinaus. The Guardian també es va referir a The Killing com a Nordic Noir. Aquests factors fan veure que el terme es considera típic d'un fenomen vist com la unió del punt de vista de l'ull estranger cap a un context nòrdic reconeixible. El terme Nordic Noir continua sent estranger, ja que no s'utilitza normalment als països nòrdics i no té un equivalent establert en les llengües escandinaves o altres llengües dels països nòrdics.

Característiques Alguns crítics atribueixen l'èxit del gènere a un estil distinctiu i atractiu, "realista, simple i precís... i despullat de paraules innecessàries". Els seus protagonistes són típicament detectius malhumorats o desgastats per les preocupacions i lluny de ser simplement heroics. D'aquesta manera, les vides dels protagonistes il·luminen els defectes de la societat, que van més enllà del crim en si. Això s'associa amb la manera com aquest gènere sovint aborda un misteri d'assassinat que està vinculat amb diverses històries i temes com ara la investigació de les entranyes fosques de la societat moderna. Això es demostra en el cas de les pel·lícules d'Insomnia, que presentaven la resolució de crims vinculats al declivi de l'estat del benestar nòrdic.

Una descripció del Nordic Noir citava que es caracteritza per una estètica amb poca llum, combinada amb un ritme lent i malenconiós, així com amb trames amb múltiples capes. Sovint presenta una barreja de naturalisme desolador i llocs desconsolats, amb un enfocament en aquella sensació de lloc en què hi poden passar coses dolentes. Aquestes van ser les emocions distintives de la sèrie Bordertown, que es van combinar a més amb una atmosfera derivada de la por a Rússia.

Les obres també es deuen al sistema polític escandinau, en el qual la igualtat aparent, la justícia social i el liberalisme es veuen com a font d'encobriment de secrets foscos i odis ocults. La trilogia Millennium d'Stieg Larsson, per exemple, tracta la misogínia i la violació, mentre que Faceless Killers de Henning Mankell se centra en el fracàs de Suècia a l'hora d'integrar la seva població immigrant.

Televisió El terme Nordic Noir també s'aplica a pel·lícules i sèries de televisió d'aquest gènere, tant adaptacions de novel·les com de guions originals. Exemples destacats són The Killing, The Bridge, Trapped, Bordertown, Deadwind i Lakeside Murders.

Autors Entre els autors que han contribuït a la creació i l'establiment d'aquest gènere hi ha:

Finlàndia:

Leena Lehtolainen Reijo Mäki Mikko Porvali Matti Rönkä

Islàndia:

Arnaldur Indrioason Yrsa Siguroardottir Ragnar Jónasson

Dinamarca:

Jussi Adler-Olsen Leif Davidsen Peter Høeg

Noruega:

Alex Dahl Kjell Ola Dahl Thomas Enger Karin Fossum Anne Holt Jørn Lier Horst Hans Olav Lahlum Jo Nesbø Gunnar Staalesen Jørgen Brekke

Suècia:

Jan Arnald Karin Alvtegen Majgull Axelsson Annika Bryn Kerstin Ekman Börge Hellström Anna Jansson Mari Jungstedt Camilla Läckberg Robert Karjel Stieg Larsson Åsa Larsson Göran Lundin Henning Mankell Liza Marklund Håkan Nesser Maj Sjöwall Per Wahlöö Lars Kepler Anders de la Motte Leif G. W. Persson Carl-Johan Vallgren

Illes Fèroe:

Jógvan Isaksen

Referències

Categoria:Ficció criminal Categoria:Gèneres literaris Categoria:Escandinàvia