Arxius de la Resistència és un projecte d'arxivística documental que reuneix uns 50.000 documents de l'època del terrorisme d'estat (Guerra bruta) a Mèxic. Aquest projecte és gestionat per Article 19 Mèxic i la UNAM, a través del Centre de Documentació del Centre Cultural Universitari Tlatelolco (CCUT).
Contingut L'arxiu conté un patrimoni documental de més de 50.000 documents històrics de l'època de terrorisme d'estat a Mèxic, també conegut com a Guerra bruta. Aquests documents, els van compilar les víctimes, familiars de persones que van patir violències greus en els seus drets humans, així com per exmilitars.
L'arxiu conté fons de la Lliga Comunista 23 de Setembre (LC23S), l'Associació Cívica Nacional Revolucionària, el Partit dels Pobres, les Forces Armades Revolucionàries (FAR), etc. Consta de cartes, fotografies, documents probatoris personals, credencials, fitxes de cerca, fanzines, entre altres. Aquest cúmul de continguts es converteixen en "el record moltes vegades dels seus morts i desapareguts per la repressió; una denúncia pública sobre l'actuació de l'estat."
Història de l'arxiu Hi ha antecedents de la creació d'un arxiu amb aquestes característiques des de la dècada del 1970, quan exmilitants de la Lliga Comunista 23 de Setembre, Manuel Anzaldo entre ells, i altres agrupacions dissidents, mentre estaven privades de llibertat a Santa Martha Acatitla, tingueren la idea de realitzar un llibre en què relatassen la seua experiència com a presos polítics. En aquest moment havien estat comissionats a treballar en la impremta de la presó. Hi van realitzar poemes, contes, que no van poder imprimir, i van guardar per a si mateixos. Aquesta situació els va fer preguntar-se: "qui guarda la memòria de la resistència a Mèxic?".
Fora de presó, els exguerrillers continuaren recopilant les seues memòries amb papers, documents que els donaven exmilitants, familiars de víctimes de desaparició forçada, etc. Aquests documents eren clandestins, i els ocultaven per la por que fossen esborrats de la història i ocultats per l'autoritat estatal. D'altra banda, aquests documents tenien altres riscos de caràcter físic: la humitat, les mudances, els insectes, la manca de conservació preventiva, etc.
El 1989, Manuel Anzaldo i altres exguerrillers van poder materialitzar el seu llibre de poemes i contes, titulat Sobrevivim al gel. Literatura de presos polítics. I van fundar el Centre de Recerques Històriques dels Moviments Armats (CIHMA), a la Ciutat de Mèxic, que era un centre de documentació, impremta i refugi per als exintegrants de la LC23S. Aquesta casa tenia una funció molt diferent en el passat, perquè fou centre d'operacions de la llavors Direcció Federal de Seguretat (DFS), una policia secreta creada per a reprimir guerrillers i combatents. En aquesta antiga casa de repressió, ara es conserva la memòria de la resistència, amb la conservació i recopilació de documents, organitzats en caixes. El 1998, però, en van ser desallotjats, i l'arxiu s'hagué de traslladar a Tijuana.
Al desembre del 2021, els Arxius de la resistència va tenir el seu primer llançament a Guadalajara, com a plataforma en línia, amb 35.000 documents digitalitzats i compartits.
El 2020 l'arxiu va ser cedit a l'organització Article 19, que amb el Centre de Recerques i Estudis Superiors d'Antropologia Social (CIESAS), l'ordenaren, classificaren i digitalitzaren. Aquest treball es feu en conveni amb l'Observatori Etnogràfic de Violències, més endavant Laboratori d'Antropologia de les Justícies i les Violències, del CIESAS Ciutat de Mèxic.
Importància L'arxiu té una importància històrica i social fonamental per a Mèxic, perquè dona compte de la complexitat del període, i pot servir per a conéixer i "comprendre el paper de l'estat en les violències" que va viure Mèxic en la resistència.
Vegeu també Arxiu Nacional de la Memòria Arxiu General de la Nació (Mèxic) Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola
Referències
Categoria:Mèxic Categoria:Arxius Categoria:Drets humans