Constantí (en llatí: Constantinus; en grec: Κωνσταντίνος) va ser un oficial romà del , actiu durant el regnat de l'emperador Justinià I (r. 527–565). Es va convertir, pels anys 548/9, en quaestor sacri palatii, una posició que probablement va ocupar fins a l'inici del regnat de Justí II (r. 565–578). Es va involucrar en els conflictes de l'Església del seu temps amb el papa Vigili (537–555) i va participar al Segon Concili Ecumènic de Constantinoble el 553. En 562, va investigar una conspiració contra l'emperador. La principal font de la seva carrera és Procopi de Cesarea, una font declaradament hostil.
Biografia esquerra|miniatura|Papa Vigili (537–555) Constantí aparentment va tenir una educació legal i era jove quan va ascendir dins la cort constantinopolitana. Probablement això es va deure la seva íntima amistat amb Justinià. El 548/549, va ser nomenat com a quaestor sacri palatii, en substitució de Junil, que va morir el 548 o 549. Considerant que va ser l'últim questor esmentat a l'obra de Procopi de Cesarea, ocupava el càrrec quan l'Anècdota va ser composta en 550.Martindale 1992, p. 342.
L'agost o setembre de 551, Constantí figura entre els jutges memorables (memorati iudices) que van persuadir al papa Vigili (537–555) a retornar al Palau de Placídia. Més tard, el 28 de gener de 552, va estar entre els jutges gloriosos (gloriosi iudices) que van fallar en la missió de persuadir Vigili a retornar cap a Constantinoble des de Calcedònia. L'1 de maig de 553, ell, Belisari i altres oficials van visitar Vigili, però no van poder persuadir-lo perquè participés al Segon Concili Ecumènic de Constantinoble.Martindale 1992, p. 342-343. miniatura|Sòlid de Justinià (r. 527–565) miniatura|Sòlid de Justí II (r. 565–578) El 8 de maig del 553, Constantí va participar al concili, i entre 8 i 26 de maig, va ser enviat per Justinià, juntament amb Ceteg, Pere Patrici i Patrici per a trobar-se amb els bisbes occidentals. Durant la setena sessió del concili, el 26 de maig, sota ordres imperials, Constantí va presentar una col·lecció de documents que denigraren la reputació de Vigili, el que va dur el concili a acceptar que ell introduís la proposta d'esborrar el nom de Vigili dels díptics.Martindale 1992, p. 343.
El novembre/desembre del 562, Constantí i els oficials Procopi, Julià i Zenodor van investigar una conspiració contra Justinià. Més endavant, quan sospitós d'afavorir l'acusat Eteri, va ser substituït del procés. Cap altre qüestor és citat durant el regnat de Justinià, el que indica que pels propers anys Constantí encara va romandre al càrrec, sent substituït al començament del regnat de Justí II (r. 565–578) per Anastasi de Samaria.
Segons Procopi de Cesarea, un font hostil a ell, Constantí va ser un gran lladre i fanfarró, empleat per Justinià per a robar i pervertir la justícia. Ràpidament va acumular una vasta fortuna i va assumir aire tan superior que fins i tot els suborns havien de ser pagats a través dels seus assistents. Intentava evitar reunir-se amb persones quan no havia guanys per a si.
Referències
Bibliografia
Categoria:Romans d'Orient del segle VI