Malenconia I (Melencolia I en alemany) és un gravat en coure creat per l'artista renaixentista alemany Albrecht Dürer el 1514. La paraula Melencolia apareix en la composició.
Lloc en la història de l'art Aquesta obra conté una gran riquesa simbòlica. Ha estat objecte d'una extensa literatura en la història de l'art.Per una bibliografia recent, us podeu adreçar a l'estudi en dos volums de Peter-Klaus Schuster, Melencolia I: Dürers Denkbild, Berlín, 1991, (2 vol.) o Hartmut Böhme, Albrecht Dürer, Melencolia I: im Labyrinth der Deutung, Fischer, 1989, . És un dels gravats de mestres antics més coneguts i encara hui planteja moltes preguntes.
La figura central, un personatge alat amb una expressió somrient, sembla una personificació de la malenconia. Per a alguns historiadors de l'art, l'actitud d'aquest personatge es pot associar als turments de l'activitat creativa: la figura seria una musa esperant inspiració.Per exemple, Bartrum et al., 188. Potser Dürer hi representà la seua angoixa. Llavors aquesta obra seria un autoretrat velat.
Altres investigadors hi veuen una reflexió sobre la naturalesa de la bellesa, i sobre el valor de la creativitat artística a la llum del racionalisme.Vegeu Sander, 262. Alguns la consideren una obra deliberadament fosca, que marca els límits de l'art al·legòric o simbòlic: una recerca de significat, d'una fondària que l'intel·lecte pot intentar destriar.
L'historiador de l'art Erwin Panofsky estableix un vincle entre aquesta obra i el concepte de malenconia entre els humanistes del Renaixement. Quant a la seua importància en la història de l'art, diu: "La influència de Melencolia I de Dürer —la primera representació en què el concepte de malenconia passa de l'àmbit del folklore científic i pseudocientífic al nivell de l'art— es va estendre per tota Europa i va durar més de tres segles"..
Melencolia I ha estat objecte de molts estudis i comentaris per part d'historiadors de l'art. Com escriu Campbell Dodgson el 1926: "La literatura sobre Melencolia és més extensa que la de qualsevol altre gravat de Dürer: aquesta afirmació probablement encara seria certa si s'ometessen les dues últimes paraules".. La cita es reprodueix amb freqüència en la literatura posterior (ex., Doorly). Els estudis de Panofsky en alemany i anglés, duts a terme entre els anys 1923 i 1964, a vegades amb coautors, foren particularment influents.
Descripció miniatura|Mare de Déu amb el Xiquet asseguts vora un mur (1514) de Dürer té una composició similar a la de Melencolia I pel que fa a la posició de les figures i les estructures, però és molt més coherent visualment. Aquesta comparació destaca la funció disruptiva del políedre en Melencolia I La figura central, amb les ales d'àngel, es considera una personificació de la malenconia o la geometria.. Seu sobre una llosa, amb un llibre tancat a la falda. Sosté un compàs i mira fixament lluny. Als peus jeu un gos magre i adormit, com una mena de company.Hans Tietze, Erica Tietze-Conrat, Der reife Dürer, vol. 2, Holbein-Verlag, Basel-Leipzig, 1938, Nr. 583 (2 Halbbände 1937–1938).
No presta atenció als objectes que l'envolten i sembla estar meditabunda, tancada en si mateixa.Mathieu Deldicque et Caroline Vrand (dir.), pàg. 236. El seu cap descansa sobre el puny tancat, que correspon a la representació iconogràfica medieval de la malenconia. Té la cara ombrívola i la mirada alerta, gairebé ardent.
Porta una corona de plantes aquàtiques (creixen bord o api bord) al cap.Klibansky, Panofsky & Saxl, 325. Un manat de claus i una bossa li pengen del cinyell. Dürer va indicar, en el dibuix preliminar, la importància del vestit llarg, perquè és un símbol de poder i riquesa. Darrere, un edifici sense finestres i sense una funció arquitectònica definida s'eleva per damunt la part superior de l'estructura. Una escala de set esglaons s'inclina contra l'estructura, cap dels dos extrems de la qual és visible. Un xiquet nu, un putto, seu sobre una mola vertical, sovint interpretada com la roda de la vida. Està escrivint en una tauleta, potser amb un burí de gravar, amb una raspadora a l'extrem. SL, 5218.39 dans British Museum et dans British Library Sloane 5229, fol. 60. És l'única figura activa del gravat.Klibansky, Panofsky & Saxl, p. 321.
Una balança penja de l'estructura que hi ha sobre el putto (amoret). A la dreta, damunt la figura alada, hi ha una campana, un rellotge d'arena i un altre de sol. Només mostra vuit números, dels quals quatre representen l'última hora (mort i transitorietat). L'ombra del bastó no indica l'hora a la llum de la lluna. Molts estris i instruments matemàtics hi ha escampats per tot: un martell i claus, una serra, un ribot, unes alicates, un regle d'acoblador, un motle d'emmotllador i la broqueta d'una manxa o d'una xeringa d'un ènema. A la paret baixa, darrere del gran políedre, hi ha un braser amb un gresol d'orfebre i unes alicates. A l'esquerra del gos, un encenser o tinter connectat per una corretja a un portaploma.Klibansky, Panofsky & Saxl, p. 314, fn. 105.
Una criatura semblant a un ratpenat desplega les ales al cel; revela un estendard que duu la inscripció Melencolia I. Més enllà, hi ha un arc de Sant Martí i una cosa que podria ser Saturn o un cometa. Saturn rep el nom del déu de la malenconia. En la distància, un paisatge amb petites illes boscoses suggereix la presència d'una massa d'aigua o d'una mar. El cos celeste està dominat pel nom del gravat, inscrit a les ales del ratpenat. Aquest és un dels pocs gravats d'Albrecht Dürer que tenen títol. L'extrem dret del fons podria representar una gran onada que s'estavella contra la terra. Erwin Panofsky pensa que és de nit, referint-se a l'ombra projectada pel rellotge d'arena sobre l'edifici, amb la lluna enllumenant l'escena i creant un arc de Sant Martí lunar.Erwin Panofsky, p. 156.
El gravat conté moltes referències a les matemàtiques i la geometria. Davant del gos hi ha una esfera perfecta, el radi de la qual correspon a la distància aparent marcada pel compàs de la figura. A la façana de l'edifici hi ha un quadrat màgic 4 x 4,. que marca la primera impressió europea d'aquest tema. Les dues cel·les centrals de la filera inferior mostren la data de la seua elaboració, el 1514, que també es troba damunt del monograma de Dürer a la part inferior dreta. El quadrat s'adhereix a les regles tradicionals dels quadrats màgics: cadascuna de les seues fileres, columnes i diagonals suma el mateix nombre, és a dir, 34. També és associatiu, açò és, que qualsevol nombre sumat al seu oposat simètric és igual a 17 (com ara: 15 +2, o 9 +8). A més a més, cada cantonada, cada quadrant i totes les altres combinacions possibles compten com a 34... La mare de Dürer va morir el 17 de maig del 1514. Alguns intèrprets connecten els nombres d'aquesta data amb conjunts de dos quadrats que sumen 5 i 17. L'objecte de l'esquerra és un romboedre truncat,Merback, 59.. amb un cap blanc, possiblement de Dürer.Merback, pàg. 61. Aquest sòlid ara es coneix com el políedre de Dürer. Al llarg dels anys, s'han dut a terme moltes anàlisis de les seues propietats matemàtiques..
A diferència de Sant Jeroni a la seva cel·la, en què hi ha un agut sentit de la perspectiva lineal i una font de llum òbvia, Melencolia I sembla desordenada, sense "centre visual".Merback, pàg. 54–55. Hi ha poques línies de perspectiva que duguen al punt de fuga, que es revela sota la criatura semblant a un ratpenat a l'horitzó. Divideix el diàmetre de l'arc de Sant Martí en la proporció àuria.. A més, l'obra té poques línies fortes. El políedre inusual desestabilitza la imatge: bloqueja part de la vista distant i envia l'ull en diferents direccions. Molts historiadors de l'art assenyalen la manca de contrast tonal i, malgrat la seua immobilitat, una sensació de caos, una "negació de l'ordre". La misteriosa font de llum de la dreta, que il·lumina la imatge, està col·locada de manera inusual per a Dürer. Contribueix a "l'espai sense aire i oníric".
També és una obra mestra tècnica, amb una varietat d'execució inigualable en la representació dels materials i dels hàbils jocs de llum. La llum incideix en els plecs del vestit, mentre deixa la resta del gravat i el rostre de l'al·legoria, el de l'artista atrapat en el seu parany.
Context miniatura|Esbós preparatori per al gravat El gravat es creà durant el període de transició de l'edat mitjana al Renaixement alemany, iniciat per Albrecht Dürer. Les eines deixades a terra i el putto escrivint en una tauleta amb un burí reflecteixen la connexió medieval entre l'art i l'ofici. El políedre i el quadrat màgic demostren la convergència de la ciència i l'art durant el Renaixement.Erwin Panowsky, Zweitausendeins, Frankfurt am Main, 1995, , .
"Melencolia I" és un gravat notable per la seua rica iconografia i el seu profund simbolisme. L'obra s'interpreta com una al·legoria de la malenconia. La composició incorpora molts elements simbòlics com ara instruments de mesura (compàs, balança, regle), figures geomètriques, un rellotge d'arena i una escala. Tots aquests objectes són símbols associats al coneixement: matemàtiques, geometria i astronomia, i representen la recerca intel·lectual i científica. Aquests símbols estan imbuïts d'una dimensió afectiva marcada per una forma de tristesa interior o malenconia. Aquesta tensió emocional, transmesa per la postura glaçada i la mirada distant de la figura central —un àngel segut, sovint identificat com una figura al·legòrica—, contribueix a establir una atmosfera contemplativa. L'obra presenta així una paradoxa: la d'una ment girada cap al coneixement però alentida per la introspecció i el dubte. Aquesta ambivalència s'interpreta com una metàfora de la inspiració creativa nascuda de la malenconia.
Malenconia I és un dels tres "gravats mestres" de Dürer, amb El cavaller, la mort i el dimoni (1513) i Sant Jeroni a la cel·la (1514). Alguns historiadors de l'art consideren que aquests tres gravats formen un grup temàtic, que simbolitza activitats intel·lectuals (Malenconia I), morals (El cavaller) o espirituals (Sant Jeroni). A més, Dürer a vegades feia circular Malenconia I amb Sant Jeroni a la cel·la. Tanmateix, no hi ha cap prova que suggerisca que realment els concebés com un grup temàtic.
La impressió es va fer en dos estats. En el primer, el número nou del quadrat màgic apareix cap per avall.
La documentació sobre les intencions de Dürer és limitada. Va fer alguns estudis a llapis per al gravat, i algunes de les seues notes s'hi relacionen. Una nota citada habitualment es refereix a les claus i la bossa: Schlüssel - gewalt / pewtell - reichtum beteut (les claus signifiquen poder, la bossa significa riquesa).Fenyő, Iván (1956). Albrecht Dürer. Budapest: Corvina . Pot ser una simple transcripció del seu simbolisme tradicional.Merback, p. 36. Una altra nota tracta de la naturalesa de la bellesa.
El 1513 i el 1514, Dürer va perdre alguns amics, i després sa mare. Va pintar el seu retrat durant aquest període. El seu dolor es pot expressar en aquest gravat.Panofsky, pàg. 170.Merback, p. 177 ff. Sols esmenta la malenconia una vegada en els escrits que se'n conserven. En un llibre inacabat per a joves artistes, adverteix que massa esforç pot conduir a "caure sota l'encanteri de la malenconia".Merback, 15, se référant à Ein Speis der Malerknaben, (c. 1512).
Etimològicament, el terme malenconia significa 'estat d'ànim fosc'. El temperament malenconiós, amb predomini de la bilis negra, constitueix el quart i darrer temperament de la medicina hipocràtica.
Dürer insereix un signe entre el mot "Malenconia" i el "I". Els estudiosos n'han debatut el significat. Pot ser que Dürer el dibuixàs intencionadament. També podria ser un arabesc decoratiu, però el seu caràcter ornamental no es troba en les altres lletres.