El Concert per a violí d'⁣Alban Berg va ser escrit el 1935. Probablement és l'obra més coneguda i interpretada amb més freqüència de Berg. Berg hi va intentar reconciliar el diatonisme i la dodecafonia. L'obra va ser encarregada per Louis Krasner i dedicada per Berg A la memòria d'un àngel, tal com se sol conèixer. Va ser l'última obra que va completar. L'estrena internacional fa ser realitzada per Louis Krasner com a solista i amb l'Orquestra Pau Casals dirigida per Hermann Scherchen en el marc del Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània celebrat a la ciutat de Barcelona. El Palau de la Música de Barcelona va acollir en el concert del 19 d'abril de 1936 aquesta obra juntament amb fragments de l'òpera Wozzeck entre altres obres.

Concepció i composició esquerra|miniatura|La vídua de Krasner i Berg, Helene, amb la partitura (1961) La peça va sorgir d'un encàrrec del violinista Louis Krasner. Quan va rebre l'encàrrec, Berg estava treballant en la seva òpera Lulu i no va començar a treballar en el concert durant uns mesos.

Un esdeveniment que el va esperonar a començar el concert va ser la mort per poliomielitis de Manon Gropius, de 18 anys, filla de Walter Gropius i l'amiga i mecenes de Berg, Alma Mahler (vídua de Gustav Mahler). Berg va reservar Lulu per escriure el concert, que va dedicar "A la memòria d'un àngel"; va identificar l'"àngel" per a l’Alma com la Manon. Alma es va sentir abandonada pels Berg durant el seu dol, i Berg estava desitjós de reparar la bretxa. Berg va enviar a Alma una part de la partitura, possiblement la pàgina dedicatòria i l'obertura, el 1935. Era el seu 56è aniversari, al qual probablement es referia la marca del metrònom inicial (56 per a una negra).

Berg va treballar en la peça molt ràpidament, completant-la en pocs mesos; es creu que el seu treball en el concert va ser en gran part responsable del fet que no aconseguís completar Lulu abans de la seva mort el 24 de desembre de 1935. El concert va ser l'última obra que va completar. En una carta a Krasner datada el 16 de juliol de 1935, Berg va escriure: "Ahir vaig acabar la composició [sense l'orquestració] del nostre Concert per a violí. Probablement estic més sorprès que tu... l'obra em va donar cada cop més alegria. Espero –no, tinc la confiança – que ho he aconseguit".

Instrumentació El concert està compost per a 2 flautes (ambdues com a flautí), 2 oboès (un com a corn anglès), saxòfon alt (que fa de tercer clarinet), 2 clarinets, clarinet baix, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes, 2 trompetes, 2 trombons, tuba, timbales, percussió, arpa i cordes.

Estructura i contingut Allegro / Allegretto El concert s’obre amb un gest gairebé primigeni: el violí fa sonar successivament les quatre cordes a l’aire, com si tota l’obra naixés d’aquests elements essencials de l’instrument. A partir d’aquí, la música es desplega progressivament. En la segona part del moviment emergeix un clima lluminós i juganer, associat a la vitalitat i l’alegria de Manon. Hi apareixen passatges de caràcter lleuger i irònic, amb ressons vienesos, girs rústics i ritmes de vals, així com evocacions del cant popular alpí i fins i tot una melodia folklòrica autèntica de Caríntia.

Allegro / Adagio L’inici del segon moviment és dur i tallant, amb una escriptura dissonant que transmet tensió i sofriment, en clara al·lusió a la malaltia de Manon. Aquest clima es transforma radicalment amb la irrupció del coral de Bach, que actua com un símbol de transcendència i com a meditació sobre la mort. Després de dues variacions sobre aquest coral, reapareix la cançó popular caríntia, ara carregada d’una expressivitat intensa. El concert es clou amb una conclusió serena: el violí sol s’enfila cap al registre més agut, suggerint musicalment l’elevació i l’alliberament final.

Interpretació i significats ocults miniatura|Alma Mahler i Walter Gropius amb la seva filla Manon en braços Més enllà del relat explícit dedicat a Manon Gropius, el concert sembla contenir un nivell de significació més íntim i reservat. Com en altres obres de la seva maduresa, Berg va recórrer a una elaborada simbologia numèrica. Les proporcions temporals, la durada de les frases i l’organització formal responen sovint a tres nombres recurrents: el 23, associat al seu propi destí; el 10, vinculat a Hannah Fuchs-Robettin, amb qui mantingué una relació secreta durant una dècada; i el misteriós 28, de significat menys clar. Les anotacions del manuscrit mostren fins a quin punt aquests nombres condicionaven l’arquitectura de l’obra, especialment en les variacions del coral de Bach.

Aquest fet ha generat interrogants: per quin motiu un concert concebut com a homenatge a una jove difunta incorpora símbols relacionats amb una història amorosa privada? A això s’hi afegeix un altre enigma: la cançó folklòrica citada té un text que parla d’una noia anomenada Mizzi. Aquest nom remet inevitablement a un episodi primerenc de la vida de Berg, quan, sent adolescent, mantingué una relació amb Marie Scheuchl, coneguda precisament com a Mizzi, de la qual nasqué una filla l’any 1902.

És possible que aquesta melodia popular funcioni com un doble símbol: d’una banda, de la puresa i innocència de Manon; de l’altra, d’un record profundament personal del primer amor i de la filla que Berg mai no pogué reconèixer ni criar. En aquest sentit, Manon podria haver esdevingut per al compositor una mena de filla idealitzada. Si Berg intuïa que aquest concert seria la seva darrera obra, no seria estrany que hi hagués concentrat, de manera velada, referències als seus afectes més íntims: l’amor juvenil, l’amor secret de la maduresa i la presència constant de la mort, tot integrat en una música que oscil·la entre la nostàlgia llunyana i un pathos profundament commovedor.

Referències

Categoria:Concerts per a violí de la dècada del 1930 Categoria:Palau de la Música Catalana Categoria:1936 a Catalunya Categoria:Composicions musicals del 1936 Categoria:Obres d'Alban Berg