és una empresària i ex política canadenca. Va ser membre del Parlament (MP) del 2004 al 2008, inicialment com a conservadora i més tard com a liberal. Durant la seva carrera política, Stronach va ser ministra de Recursos Humans i Desenvolupament de Competències del 17 de maig de 2005 al 6 de febrer de 2006, i ministra responsable de la Renovació Democràtica del 17 de maig de 2005 al 6 de febrer de 2006, ambdues al gabinet de Paul Martin.
Filla de l'empresari Frank Stronach, va assumir càrrecs de lideratge a Magna International i The Stronach Group després de deixar la política.
Biografia Stronach va néixer a Newmarket, Ontario, Canadà, de pares austríacs Elfriede Sallmutter i Frank Stronach, el fundador i president de Magna International. Es va graduar a la Newmarket High School i el 1985 va anar a la Universitat de York a Toronto, on va estudiar negocis i economia durant un any abans de deixar els estudis per treballar a Magna.
Stronach va rebre un doctorat honoris causa en Dret de la Universitat Brock de St. Catharines, Ontario, el juny de 2009 pel seu treball benèfic amb Rick Mercer a Spread the Net.
Carrera professional Magna International Stronach va ser contractada pel seu pare el 1985 per treballar a Magna International. Va ser membre del consell d'administració del 1988 al 2004. El 1995, va esdevenir vicepresidenta de l'empresa i quatre anys més tard, va ser ascendida a vicepresidenta executiva i més tard a presidenta.
El febrer de 2001, va ser nomenada directora general de Magna, succeint Donald J. Walker, que es va convertir en el director general de la spin-off de Magna, Intier Automotive Inc. El gener de 2002, també va assumir el càrrec de presidenta. Va posar fi al conflicte de l'empresa amb el sindicat United Auto Workers davant la National Labor Relations Board. El sindicat va organitzar amb èxit nombrosos treballadors de Magna als Estats Units.
També va presidir els consells d'administració de Decoma International, Tesma International i Intier Automotive, totes dins del sector de les peces d'automòbils.
El desembre de 2010, Stronach va dimitir del seu càrrec de vicepresidenta executiva i del seu càrrec de membre del consell d'administració de Magna International Inc. en el que el Toronto Star va qualificar de moviment sorpresa que reflecteix un canvi en el poder de la sala de juntes, després que la família Stronach renunciés al control a principis de 2010.
El Grup Stronach Després de deixar Magna, Stronach i el seu pare van fundar The Stronach Group a mitjans de 2011. Des del març de 2021, Stronach és presidenta, directora executiva i presidenta de The Stronach Group. The Stronach Group és una empresa de tecnologia de curses de cavalls, entreteniment i apostes pari-mutuel. Les marques de la indústria de curses de cavalls de The Stronach Group són:
Parc de Santa Anita El Gran Lloc de les Curses Hipòdrom de Pimlico, seu de les Preakness Stakes Gulfstream Park, seu del torneig Pegasus World Cup Invitational, valorat en 16 milions de dòlars Parc Laurel Golden Gate Fields, tancat des del juny de 2024 Portland Meadows Circuit de Rosecroft
El Grup Stronach utilitza tecnologia pari-mutuel a través de les seves filials AmTote i Xpressbet i és un distribuïdor de contingut de curses de cavalls al públic a través de Monarch Content Management. La seva marca orientada al consumidor, 1/ST (pronunciat first), és un actor dominant en les curses de cavalls de pura sang nord-americanes. Té gairebé el 20% de la quota de mercat i, cada any, processa més de 3.200 milions de dòlars en apostes.
En resposta a l'augment d'incidents amb lesions i morts de cavalls, Stronach ha impulsat reformes centrades en la seguretat i el benestar dels cavalls i els genets.
Altres empreses El 9 de novembre de 2006, Belinda Stronach va copresidir la Convenció Promesa del Mil·lenni a Montreal amb la personalitat de la televisió canadenca Rick Mercer. L'esdeveniment va ser una campanya nacional per mobilitzar els canadencs per combatre la malària a l'Àfrica, una de les principals causes de mort entre els nens de la regió. Stronach i Mercer van cofundar Spread the Net, una organització benèfica que ha recaptat fons per distribuir mosquiteres tractades amb insecticides a famílies a l'Àfrica, reduint significativament la transmissió de la malària.
El 2008, Stronach va establir la Fundació Belinda Stronach per donar suport a iniciatives centrades en el desenvolupament i la salut dels joves, les nenes i les dones. La fundació va col·laborar amb diverses organitzacions, com ara la Tony Blair Faith Foundation, la Clinton Foundation, ONE i Malaria No More. El 2010, la fundació va portar el programa One Laptop Per Child al Canadà, que des de llavors ha proporcionat tecnologia educativa a aproximadament 9.000 estudiants indígenes a tot el Canadà.
Aquell mateix any, la Fundació Belinda Stronach va desenvolupar i va acollir la Cimera G(irls)20. Seguint el model de la Cimera G(20), la Cimera G(irls)20 va sol·licitar idees populars sobre com assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) que més impacten en les nenes i les dones. La Cimera G(irls)20 es va llançar a Toronto el 2010, seguida de París, França, el 2011. Després de les dues cimeres reeixides, la Cimera G(irls)20 es va convertir en una organització independent després de la seva separació de la fundació coneguda com a G(irls)20.
El maig de 2012, Anthony Melman i Stronach van anunciar una associació i van fundar Acasta Capital Inc."Tony Melman and Belinda Stronach unite to form new business," News Wire, accessed 2 de març de 2015. Stronach va deixar Acasta el juliol de 2017.
Juntament amb l'alcalde de Newmarket, Tony Van Bynen, Stronach va establir Belinda's Place el 2015. Gestionat per l'Exèrcit de Salvació i el municipi regional de York, Belinda's Place és un centre per a dones que es troben sense llar o en risc de quedar-s'hi.
El febrer de 2016, Stronach, juntament amb les sòcies comercials Holly Fennell i l'executiva de màrqueting canadenca Beverley Hammond, van llançar Age Quencher Solutions, una línia de productes de bellesa totalment naturals. Belinda Stronach es va desfer de les seves accions a Age Quencher Solutions a finals de 2017.
Plets L'octubre de 2018, els pares de Stronach van presentar una demanda de 520 milions de dòlars canadencs al Tribunal Superior d'Ontario contra ella, els fills de Stronach i Alon Ossip, exdirector general de The Stronach Group. La demanda al·legava que els acusats van gestionar malament els principals actius i fons fiduciaris de la família mentre obligaven el seu pare a perdre el control de la fortuna que havia creat; a més, al·legava que Stronach va conspirar amb Ossip en una sèrie d'accions encobertes i il·legals... que han estat contràries als millors interessos d'altres membres de la família Stronach i en detriment aclaparador d'aquests.
El gener de 2019 va presentar una contrademanda de 33 milions de dòlars canadencs, negant la presumpta mala gestió i afirmant que estava protegint els fons de la família de les inversions del seu pare en projectes idiosincràtics i sovint no rendibles.
Ambdues demandes es van resoldre a l'agost de 2020, dividint-se les participacions en disputa. Ella va conservar el control total de The Stronach Group i els actius relacionats. Els seus pares van obtenir el control exclusiu de la resta de negocis relacionats amb l'agricultura.
Carrera política A les eleccions de lideratge de l'Aliança Canadenca del 2000, va donar suport a Preston Manning. A les seves memòries Think Big, Manning recorda com Stronach, en el seu llançament de campanya a la segona votació a Toronto, va fer una introducció substantiva en què va explicar clarament per què volia que l'Aliança i la meva candidatura tinguessin èxit, i més tard li va agrair el seu suport incansable en aquella campanya.
El 2003, el primer ministre d'Ontario, Ernie Eves, va fer que la seva ministra de Finances, Janet Ecker, presentés el pressupost del govern en una roda de premsa televisada a la seu de Magna en lloc de fer-ho davant de l’Assemblea Legislativa d'Ontario, com era la tradició. El pressupost de Magna va provocar acusacions que el govern intentava evitar l'escrutini de la legislatura i que estava ignorant segles de tradició parlamentària en favor d'una maniobra de relacions públiques. A més, la despesa d'aquesta mesura va ser condemnada com una pèrdua de diners, tenint en compte que la cambra legislativa ja estava equipada amb equips de vídeo per a la cobertura televisada. El president de la Cambra de Representants, Gary Carr, va dictaminar que, en no presentar el pressupost davant la legislatura, el govern d'Eves estava, prima facie, en menyspreu a la legislatura, una sentència que posteriorment va ser anul·lada pel ple de la cambra. L'episodi va ser un factor en la derrota dels conservadors a les eleccions provincials celebrades més tard aquell mateix any.
Campanya de lideratge conservador del 2004 Durant tot l'estiu i fins a la tardor del 2003, funcionaris de l’Aliança Canadenca i els Conservadors Progressistes van mantenir converses sobre una possible fusió dels dos partits. La divisió de vots entre els dos partits de dretes havia permès als Liberals dominar la política canadenca durant una dècada. Les reunions entre els partits van ser supervisades per una facilitadora, que més tard es va revelar que era Stronach. Ella era una de les moltes que havien demanat que el líder del PC, Peter MacKay, i el líder de l'Aliança Canadenca , Stephen Harper, emprenguessin les converses de fusió en primer lloc. El 2004, Stronach va disputar el lideratge del nou Partit Conservador. Com a candidata al lideratge del nou partit, va rebre molta publicitat. No obstant això, molts mitjans de comunicació van veure la seva primera incursió en la política com a de segon any. Alguns crítics van argumentar que la seva campanya es va basar en gran manera en personal professional i en el suport dels associats de Magna.
Alguns dels mitjans de comunicació La reacció a la candidatura de Stronach va ser criticada. Van presentar Stronach com una hereva amb una carrera mimada.—fins al punt de fer comparacions en broma amb Paris Hilton— i l'atenció prestada al seu aspecte físic i a la seva vida personal, va ser descrita per un comentarista com a paternalista i sexista. Els partidaris van citar la seva edat, la seva experiència corporativa i els seus antecedents personals, la seva vida privada com a mare futbolística i el seu potencial per guanyar-se votants nous i indecisos, especialment votants moderats i socialment progressistes a la província d'Ontario.
L'11 de febrer de 2004, va rebutjar participar en un debat entre els candidats del Partit Conservador, deixant que Tony Clement i Stephen Harper debatessin entre ells en una emissió de la Canadian Broadcasting Corporation. Més tard, també es va saltar un debat del 14 de març a la Global Television Network. Va argumentar que només havia de participar en debats patrocinats pel partit, en lloc de triar entre els organitzats per patrocinadors externs. Crítics va veure això com la seva manera d'evitar un debat amb els altres dos candidats. En el seu discurs principal a la convenció de lideratge del 19 de març de 2004, va prometre que només serviria dos mandats si es convertia en primera ministra i que no cobraria cap sou. Va anunciar que no seguiria un guió preparat durant el seu discurs, però després el va soscavar quan se la va veure referint-se a targetes de referència. El 20 de març de 2004, va acabar segona darrere de Harper amb el 23% dels vots.
Membre del Parlament A les eleccions federals de 2004, va ser elegida per un ajustat marge com a diputada per Newmarket—Aurora amb un marge de 689 vots sobre la liberal Martha Hall Findlay. Va ser nomenada crítica de comerç internacional al gabinet a l'ombra de l'oposició oficial.