Son Brondo és una possessió situada al nord-oest del terme municipal de Sant Joan (Mallorca), al límit amb el terme de Lloret de Vistalegre, que confronta amb la possessió de Son Munar i el puig de ses Algorfes. El conjunt arquitectònic constitueix un exemple destacat de l'arquitectura senyorial mallorquina de finals del .
Història La possessió té els seus orígens documentats entre els segles i . L'actual casa dels senyors és fruit d'una ambiciosa reforma promoguda el 1893 per Joaquim Aguiló, que transformà el conjunt seguint els cànons de l'arquitectura historicista. L'oratori està documentat des del 1862. Les dates inscrites en diversos elements testimonien l'etapa de construccions de finals del i principis del : el molí fariner de 1857, les cases principals amb inscripcions de 1893 i 1898, la cisterna de 1899, i el molí aiguader de 1908.
Descripció arquitectònica El nucli principal està format per la casa dels senyors, un edifici de tres plantes amb façana principal orientada al sud-est que segueix els principis de la simetria i l'ordre compositiu historicista. Destaca el parament paredat en verd i pintat de color vermellós, les finestres balconeres amb baranes de ferro forjat i guardapols d'inspiració clàssica, i un mirador central coronat per un rellotge de sol i una espadanya amb creu, amb els cantons ornamentats amb hídries.
La clastra presenta una façana amb galeries d'arcs de mig punt a dos nivells, decorada amb persianes mallorquines i vitralls on es pot llegir el nom de la possessió i la data de 1898. Al centre hi ha una glorieta amb cisterna delimitada per una barana de ferro entre pilars de marès. Les cases dels amos, situades al nord del conjunt, s'organitzen al voltant d'una clastra allargada empedrada amb accés per arcs carpanells que porten dates de 1893 i 1940.
L'oratori, amb portal emmarcat per pilastres i timpà decorat amb motius eucarístics, conserva portes de fusta massissa amb plafons gravats. El celler, amb pilars i arcs carpanells que sostenen voltes d'aresta, manté cinc bótes congrenyades, la premsa de vi i el cup. Una gran carrera amb escultures de lleones, cisternes i jardins completa el conjunt, envoltat de nombroses dependències agropecuàries: estables, magatzems, sestadors i forn de pa.
Producció històrica La viticultura fou una activitat principal de la possessió durant la segona meitat del , com ho testimonia seu el gran celler. Després de la fil·loxera, els cultius de vinya foren substituïts per ametller a les terres més magres i cereals a les zones més fèrtils.
A principis del s'aplicava una rotació de quatre sementers amb faves, blat, ciurons, civada i ordi. Les produccions el 1773 eren de 350 quarteres de blat, 200 d'ordi i 100 de civada. El 1929 els rendiments per quarterada oscil·laven entre 7 quarteres de ciurons i 30 de blat, faves i ordi. Tots els fems produïts a la finca més adobs químics asseguraven la fertilitat del sòl.
Elements patrimonials El conjunt inclou dos molins de vent d'alt interès patrimonial. El molí fariner, datat el 1857, conserva les moles de pedra negra, l'escala de caragol i part de la maquinària original, tot i que fou transformat en mirador. El molí aiguader (1908) presenta elements modernistes poc habituals en aquesta tipologia: façanes amb folre de pedra d'aparell poligonal, finestres amb ornamentació vegetal i gàrgoles. Conserva tota la maquinària i compta amb un sistema hidràulic format per aljub, safareig i mina d'aigua.
La fonteta de Son Brondo és un pou singular en forma de capelleta allargada situat al camí de Son Brondo a Son Munar, amb coll de marès i dues piques annexes. També destaquen el sistema hidràulic de la vinya amb la seva àrea marjada, el rellotge de sol del mirador central, i el Torreó de Son Brondo.
Referències
Bibliografia
Categoria:Possessions de Mallorca Sant Joan