El Centre d'Estudis d'Història de Mèxic Carso (CEHM-Carso) és una institució cultural mexicana dedicada al rescat, preservació i difusió d'impresos i documents de la història mexicana, així com a la seua recerca. Pertanyent a la Fundació Carlos Slim, conté un elenc que va des del segle XVI al XX. La seu n'és a Chimalistac, la part sud de la Ciutat de Mèxic. Fou un dels membres fundadors de la Biblioteca Digital Mundial de la UNESCO, al 2009. L'arxiu té 700 fons documentals, amb prop de 2 milions de pàgines; té una biblioteca amb més de 80.000 llibres, dels quals 18 són incunables americans.

Història miniatura|Catecisme testerià, c. 1524. Centre d'Estudis d'Història de Mèxic Carso L'empresa Conductors Mexicans (Condumex) va fundar el centre per tal de rescatar fons bibliogràfics i documentals de gran valor històric que es podien perdre per manca de conservació o que serien venuts a biblioteques i arxius fora de Mèxic. Aquest primer centre s'inaugurà el 1965 per iniciativa de Ricardo García Sáinz, aconsellat pel bibliòfil Luis Gutiérrez Cañedo. La primera adquisició fou la col·lecció formada per aquest darrer, composta per 10.000 volums sobretot del segle XIX i provinent de fons com la Diòcesi de Guadalajara i correspondència de personatges que participaren en la Guerra de la Independència de Mèxic. A partir de la primera col·lecció comprada, s'inaugurà el Centre d'Estudis d'Història de Mèxic el 19 d'agost del 1965 en la seu de l'empresa de la Industrial Vallejo, i es va dividir des de llavors entre arxiu i biblioteca.

El primer consell d'administració el componien Jesús Reyes Heroles, Ignacio Bernal, Silvio Zavala, Antonio Martínez Báez i Alfonso Noriega, entre altres. El 1969 el centre tenia la seu a l'Avinguda Ponent 739.

No tots els fons adquirits pel centre han romàs sota la seua guàrdia. N'és el cas de la carta de la promulgació de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans per Venustiano Carranza, i el Diari històric de Carlos María de Bustamante, els quals foren donats a les seues autoritats i restituïts a l'estat.

El 1976 va rebre les primeres becàries, Josefina Moguel i María de Lourdes Martínez, de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM. El 1977 es traslladà el centre a una altra seu, al barri de Chimalistac, al sud de la Ciutat de Mèxic.

La Casona de Chimalistac Els terrenys en què es troba la Casona de Chimalistac, com es coneix l'immoble, degueren ser hortes del convent de carmelites descalços de San Ángel. Era una zona escollida com un lloc de lleure i habitació. El terreny tenia com a límits el cementeri del temple dominicà de Sant Sebastià Màrtir, el riu Magdalena al sud, i el camí reial que unia Coyoacán amb San Ángel i el poble de Chimalistac. Fou el lloc d'inspiració de Federico Gamboa per a l'ambientació de la seua novel·la Santa. Després de passar per diferents mans i romandre construït com una única casa, el van comprar el 1938 Elizabeth Bredeé i Federico Tamm. El 1979 la Condumex comprà la casa de Bredeé, que buscava un comprador que desitjàs mantenir íntegra la Casona de Chimalistac, per tal d'allotjar-hi el CEHM Condumex. L'ampliació i adequació dels espais va córrer a càrrec de José de Yturbe.

Biblioteques El fons de la biblioteca conté més de 80.000 volums. Algunes de les seues col·leccions especials són:

Biblioteca Ernesto de la Peña: formada pel patrimoni bibliogràfic d'aquest investigador, que es caracteritzà per ser poliglota i conéixer prop de 30 llengües, i aquest patrimoni en té exemples en moltes. Biblioteca Espiritista de Madero Biblioteca Vicerreinol Biblioteca Pagliai Biblioteca Poblana

Incunables americans Els denominats incunables americans són els textos impresos a partir de l'arribada de la premsa als territoris americans que, en el cas de Mèxic, fou el 1534. En el CEHM la col·lecció d'aquests texts arriba a 18 exemplars.

Referències

Categoria:Arxius Categoria:Organitzacions de Ciutat de Mèxic Categoria:Cultura de Ciutat de Mèxic