miniatura|475x475px|El gran sant Antoni, patró dels Antonins, panell lateral del retaule El Retaule d'Issenheim, dedicat a sant Antoni, prové del monestir antoní d'Issenheim,«Les mystères du retable d'Issenheim», l'Alsace, 6 d'abril 2012. al sud de Colmar, on adornava l'altar major de l'església preceptoral. És obra de dos grans mestres alemanys del període gòtic tardà, el pintor Matthias Grünewald, del qual és l'obra mestra, pels panells pintats (1512-1516), i Nicolas de Haguenau per la part esculpida anterior (cap al 1490).
El retaule, el forma un conjunt de plafons pintats disposats al voltant d'una caixa central que conté escultures.
Aquest políptic és ara a Colmar, al Museu Unterlinden, en què és la peça central. S'exposa en una antiga església, especialment adaptada per a mostrar-lo.
El Retaule d'Issenheim conté escenes d'una intensitat dramàtica poc comuna, excepcionals per a la seua època. No s'hi exclou el món fantàstic —cosa que acostaria Grünewald a Hieronymus Bosch—Charles Sterling, Les Peintres primitifs, Paris, 1949. ni tampoc un manierisme que converteix aquest artista en un geni aïllat i quasi inclassificable.
La sorprenent modernitat de l'obra ha fascinat molts artistes francesos i estrangers, entre aquests el pintor japonés Itsuki Yanai, que passà més de vint anys copiant la pintura original; o Gérard Titus-Carmel, que entaulà un llarg diàleg amb el retaule amb una sèrie de pintures titulades Suite Grünewald.
Història El retaule va ser realitzat entre els anys 1512 i 1516 per a la comandància antonina d'Issenheim, d'ací el seu nom. El van desmuntar i emmagatzemar a Colmar el 1793, durant la Revolució Francesa, al Museu Nacional (antic col·legi reial dels jesuïtes) i després fou transferit, en la inauguració el 1853, al Museu d'Unterlinden.
Durant la Primera Guerra Mundial, el dipositaren en una caixa forta d'un banc i després el traslladaren a Munic el 13 de febrer del 1917 per a restaurar-lo (Alsàcia era aleshores a Alemanya). Va tornar al seu lloc al museu el setembre del 1919.
Durant la Segona Guerra Mundial, el 1939, l'amagaren al Castell de Lafarge (a prop de Llemotges) i després al de Hautefort, a Perigord. Després de l'armistici del 1940, el retaule fou traslladat en secret al Castell de Haut-Koenigsbourg. L'exèrcit americà el va descobrir el 1944 i, el 8 de juliol del 1945, el retornà de nou al museu, a la ubicació actual.Charles Sterling, Les Peintres primitifs, París, 1949.
L'únic accident de la seua existència va ocórrer el 1903 quan va caure la taula de Sant Antoni, i provocà una escletxa a la fusta.
L'orde dels Antonins L'orde dels Antonins es va formar gradualment durant els segles i , al voltant de les relíquies d'Antoni Abat portades des de Constantinoble a Saint-Antoine-l'Abbaye (cap al 1070), un petit poble de la regió del Delfinat, situat entre Valença i Grenoble. Una confraria laica d'hòmens i dones es va fundar per primera vegada al voltant del 1095 per tenir cura dels pelegrins que patien d'ergotisme (foc de Sant Antoni) que acudien a venerar les relíquies. La reputació de tractament eficaç proporcionat per aquesta comunitat va atraure un nombre creixent de persones: en un segle, va dirigir un centenar d'hospitals fora del Delfinat.
Alguns medievals (com ara Flodoard, Rodulfus Glaber, Adémar de Chabannes, Sigebert de Gembloux i Aymar Falco, un canonge antoní de principis del segle XVI i el primer historiador de l'orde) van donar descripcions consistents de l'ergotisme.
El monestir antoní d'Issenheim era en una antiga via romana que anava des dels països germànics, cap a Basilea, fins als llocs de pelegrinatge tradicionals de l'edat mitjana, Roma i Sant Jaume de Compostel·la. Molts pelegrins i viatgers hi passaven. Fou per al seu hospital que s'encarregà el retaule. Els malalts hi eren portats al començament del seu tractament, i s'esperava que sant Antoni fes un miracle. En l'art religiós de l'edat mitjana, les imatges de meditació són del tipus "quasi medicina". center|miniatura|537x537px|Configuració del retaule tancat
L'obra en totes les seues configuracions miniatura|320x320px|Detalls de configuració El Retaule d'Isenheim és un retaule políptic germànic amb dues ales que es poden obrir per a il·lustrar diferents períodes litúrgics durant el culte i en els dies festius corresponents. Permet tres presentacions diferents: les dues primeres (retaule tancat i primera obertura) ofereixen la representació visual de la salvació que suposa l'Encarnació, el Sacrifici i la Resurrecció, corresponents a un tríptic capaç d'adornar qualsevol església.
El retaule tancat, visible durant la major part de l'any, representa una Crucifixió, tractada com una escena única. La predel·la presenta una Lamentació sobre el cos de Crist, mentre que les ales representen Sant Sebastià a l'esquerra i Antoni Abat a la dreta.
La primera obertura, reservada per a les festes importants (Nadal, Epifania, Pasqua, Ascensió, Pentecosta, Trinitat, Corpus Christi, festes marianes), mostra el desplegament del pla de salvació amb l'Anunciació, l'Encarnació i la Resurrecció.
La segona obertura, esculpida i pintada, fou dissenyada específicament per a un establiment antoní. Al centre del reliquiari hi ha Antoni Abat flanquejat per Agustí d'Hipona –els Antonins seguien la regla agustiniana– i Jeroni d'Estridó, autor de la Vida de sant Pau l'Ermità, que narra l'episodi de la visita de sant Antoni a aquest (panell esquerre). A la predel·la apareix Crist envoltat pels dotze apòstols. Aquesta configuració demostra la intenció de tenir dos retaules en un, per satisfer les necessitats del preceptori d'Issenheim.
El retaule tancat miniatura|476x476px|Sant Sebastià La Crucifixió (Sant Sebastià, Crucifixió, Sant Antoni, Lamentació sobre el cos de Crist).
Aquesta era la presentació dels dies ordinaris. Els dos panells que emmarquen la Crucifixió presenten sant Sebastià i Antoni Abat situats en pedestals com estàtues. Mentre que els seus suports i la columna de sant Sebastià són de grisalla, les figures en si, en color, semblen realistes. La presència d'aquests dos sants en la configuració quotidiana del retaule permetia als fidels demanar-ne la protecció o intercessió sense obrir-lo. A més a més, els dos sants reflecteixen dues concepcions contràries de la figura humana. Sant Antoni, duent el bàcul en forma de tau, el seu principal atribut, encara pertany al món gòtic, mentre que sant Sebastià, per les proporcions i la relació amb el paisatge, fa referència a l'art italià.
Panell central: aquesta Crucifixió és una de les representacions més commovedores del Calvari de l'art occidental. La imatge del Crist crucificat cobert de ferides tenia com a objectiu aterrir els malalts, però també enfortir la comunió amb el Salvador, els sofriments del qual compartien. A la dreta de Crist, Maria està sostinguda per Joan. A la seua esquerra, Joan Baptista està acompanyat pel xai, simbolitzant el Crist sacrificat. La presència de Joan Baptista és anacrònica (el principi de la Sagrada conversa); decapitat per ordre d'Herodes Antipes l'any 29, no hauria pogut presenciar la mort de Crist. Considerat el darrer dels profetes per haver anunciat la vinguda del Messies, Joan Baptista és l'equivalent de Maria Magdalena, representada al peu de la creu. La jove fou la primera testimoni presencial de la Resurrecció, l'etapa definitiva de la redempció provocada per l'Encarnació. center|miniatura|380x380px|La Crucifixió Predel·la: hi trobem Maria Magdalena, amb la cara distorsionada pel dolor. La Lamentació sobre el cos de Crist es considera la darrera taula pintada per Matthias Grünewald per al retaule. center|miniatura|369x369px|Predel·la. Lamentació sobre el cos de Crist
Primera obertura La implementació de la nova llei (Anunciació, Concert dels àngels, La Mare de Déu i el Nen, Resurrecció, Crist i els Apòstols) center|miniatura|619x619px Panell esquerre: contràriament a la fórmula àmpliament emprada en la pintura flamenca i germànica dels segles XV i XVI, Grünewald i el mecenes no van optar per representar l'Anunciació en un ambient interior, i no pas al dormitori de Maria. Ací, l'escena es troba en un entorn eclesiàstic, una tria deliberada que serveix per a sacralitzar l'esdeveniment. El moment en què l'arcàngel Gabriel anuncia a Maria que ha estat escollida per Déu és també el moment de l'Encarnació. Així, es compleix la profecia d'Isaïes, una figura present indirectament en l'escena per la seua representació en grisalla, com una escultura dins la decoració vegetal que adorna la volta de la capella. miniatura|Panell dret. Resurrecció Panell central: l'absència d'una motllura central en què es troben els dos panells que tanquen el retaule crea la il·lusió d'un panell central unificat, tot i que la composició està dividida en dues: el Concert dels Àngels i la Mare de Déu i el Xiquet, separats per una gran cortina de color verd. Aquest panell és la part del retaule que ha generat més comentaris. Tota la composició és un homenatge a Maria, les lloances de la qual són cantades pels àngels i que es presenta als fidels en diferents formes. Agenollada sota el baldaquí del Concert dels Àngels, és la Immaculada Concepció, però també la Mare de Déu al Temple, abans del seu matrimoni. Al panell dret, és la Mare del Fill de Déu que es feu home. Maria serà en acabant la Mare de Déu coronada pels Àngels, una realització suggerida de nou en el Concert dels Àngels per dos àngels que duen un ceptre i una corona sobre la Mare de Déu agenollada.
Panell dret: aquesta Resurrecció trenca amb les representacions tradicionals de l'episodi, en què a vegades es mostra Crist trepitjant la tomba, a vegades dempeus a prop del sarcòfag o damunt la tapa. Ací, el Crist vivent ascendeix al cel. La Resurrecció i l'Ascensió es resumeixen en una sola imatge.
El cor del retaule dedicat a sant Antoni: Visita de sant Antoni a sant Pau l'Ermità, Sant Agustí i Guy Guers, Sant Antoni, Els portadors d'ofrenes, Sant Jeroni, L'agressió de sant Antoni pels dimonis, Crist i els apòstols. center|miniatura|497x497px El retaule obert permetia als pelegrins i malalts venerar sant Antoni, protector i curandero del foc de Sant Antoni, també conegut com a ergotisme (una malaltia recurrent en l'edat mitjana durant èpoques de fam, causada per l'ergot, un paràsit del gra de sègol). Sant Antoni està entronitzat al centre de la fornícula; al seu costat hi ha l'emblema de la comunitat: el porc rebut com a almoina. A banda i banda, dos portadors d'ofrenes il·lustren aquests regals, una font d'ingressos important per als frares. Aquesta fornícula central està emmarcada per sant Agustí i sant Jeroni, els dos pares de l'Església girats cap a sant Antoni. esquerra|miniatura|273x273px El mecenes, Guy Guers, està agenollat als peus de sant Agustí. El panell esquerre representa la Visita de sant Antoni a sant Pau l'Ermità, narrada en la Vida de Pau de Tebes escrita per sant Jeroni i recreada per Iacopo da Varazze en la Llegenda àuria. Grünewald creà un paisatge fantàstic en contrast amb la calma i la serenitat de la trobada. Als peus de sant Antoni hi ha herbes tradicionalment emprades en la medicina medieval per a tractar el foc de Sant Antoni.
El segon panell es basa en el text de sant Atanasi d'Alexandria que relata la vida de sant Antoni. L'episodi il·lustra l'atac a sant Antoni per monstres enviats per Satanàs. Déu, invocat per Antoni per demanar ajuda, hi intervé per a combatre el mal. A l'angle inferior esquerre, la criatura amb potes palmades, ventre inflat i extremitats rosegades sembla personificar l'ergotisme del sègol.
Una altra interpretació hi veu representats els signes de la sífilis, i potser de la pesta, amb el cap tirat enrere i la postura convulsa que sembla indicar un atac epilèptic. En suport d'aquesta interpretació, es pot assenyalar que sant Sebastià, protector contra la pesta, i sant Joan Baptista, protector dels epilèptics, també són representats al retaule.Vídeo sèrie Palettes.