El Quartet de corda núm. 1 Carillon va ser compost per Karl Amadeus Hartmann entre 1933 i 1934. Es va estrenar el 1936 a Ginebra pel Quartet Végh. El va dedicar a Hermann Scherchen i té una durada d'uns 20 minuts.
Moviments I. Langsam - Sehr lebhaft II. Con sordino III. Ohne Bezeichnung
Origen i context El Quartet núm. 1 va guanyar el primer premi al Concurs de Música de Cambra Carillon de Ginebra el 1936 (el seu subtítol fa referència a això més que no pas a cap qualitat musical) i, juntament amb el Segon (1945-1948), mostra la influència inconfusible de Bartók. Tanmateix, la seva resistència també es va expressar mitjançant l’ús de material preexistent, ja que Hartmann va insistir a incorporar músiques prohibides pel règim de Goebbels, com melodies hebrees i cançons del moviment obrer.
Anàlisi musical El quartet s’obre amb una melodia difusa i harmònica de ressonàncies clarament jueves i desplega un llenguatge breu, tens i abrupte, alternat amb passatges folklòrics d’aire bartokià. Els quatre instruments disposen de moments destacats, però sempre integrats en una textura compacta. El moviment lent, Con sordino, introdueix una atmosfera harmònicament llunyana, amb temes de caràcter gairebé cantabile que transmeten una sensació estranya i inquietant. Hartmann col·loca el violoncel al centre de l’escenari, com fa Bartók en el seu moviment central del Quart Quartet. El moviment final, interpretat con tutta forza, recupera el dramatisme bartokià, ara tenyit d’ombres amenaçadores.
Hartmann també va estar influït per la Suite lírica'' de Berg, una influència visible en la manera imaginativa com tracta el so de les cordes. El llenguatge de Hartmann és introspectiu, inquisitiu, harmònicament atrevit i econòmic: cada nota té un propòsit i poques es malgasten.
Referències
Hartmann 01 Categoria:Composicions musicals del 1936 Categoria:Obres de Karl Amadeus Hartmann