és una sociòloga i politòloga belga especialitzada en sociologia política i teoria del treball. És professora de sociologia a la Universitat de Lovaina on està afiliada al Centre de recherches interdisciplinaires Démocratie, Institutions, Subjectivité. També és investigadora associada sènior al Programa de Treball i Vida Laboral de la Facultat de Dret de Harvard. A més, Ferreras és membre titular de la Fundació Nacional Belga per a la Ciència (FNRS, Brussel·les). Des de la primavera del 2017 és membre del grup anomenat Classe Technologie et Société de la Reial Acadèmia de Ciències, Humanitats i Arts de Bèlgica, on el 2021 i el 2022 ocupa el càrrec de presidenta de l'acadèmia, així com de presidenta del seu grup.
Ferreras ha desenvolupat la seva recerca en l’àmbit de sociologia política, sociologia econòmica i la teoria política. Li interessen temes com les experiències dels treballadors, la igualtat democràtica en les societats capitalistes, el govern corporatiu, les relacions entre treballadors i empresaris, els sindicats i el mercat laboral. El 2017, Ferreras va publicar un llibre titulat Firms as Political Entities – Saving Democracy through Economic Bicameralism ('Les empreses com a entitats polítiques: salvar la democràcia a través del bicameralisme econòmic'), que va rebre una àmplia atenció en l'àmbit acadèmic. També és cofundadora del moviment #DemocratizingWork i coautora del seu manifest.
Trajectòria El 2004, Ferreras va obtenir un doctorat en sociologia a la Universitat de Lovaina, així com un màster en ciències polítiques al Massachusetts Institute of Technology. L'any 2000, Ferreras va ser investigadora visitant a la Universitat de Wisconsin. El 2005 es va graduar amb al Programa Sindical de Harvard.
Ferreras centra el seu interès en l’anàlisi de la tensió entre l’Estat, les empreses i els treballadors en un context globalitzat, especialment pel que fa a la governança empresarial i la democràcia al lloc de treball. Ha desenvolupat el que ha anomenat una «sociologia política crítica del treball» i el seu treball se centra en el que anomena la «contradicció capitalisme/democràcia».
El 2016, Ferreras i Hélène Landemore van publicar un article on argumenten que les empreses es poden veure com a anàlogues als estats. Afirmen que les empreses s'haurien de governar democràticament a causa de les similituds organitzatives. Ferreras i Landemore defensen la necessitat de desenvolupar més una teoria política de l'empresa. A més, Ferreras ha dut a terme diversos estudis de cas empírics de treballadors en col·laboració amb diferents col·legues acadèmics. Juntament amb Jean De Munck, ha examinat la veu dels treballadors en els processos de reestructuració en una fàbrica de Volkswagen a Brussel·les. En un altre estudi de cas qualitatiu, Ferreras ha examinat una cooperativa de treballadors autònoms anomenada SMart-Belgium com un cas d'«experimentació institucional democràtica per a un millor treball» juntament amb Julien Charles i Auriane Lamine.
Les empreses com a entitats polítiques En el seu llibre Firms as Political Entities: Saving Democracy through Economic Bicameralism (2017), Ferreras presenta la seva teoria del govern corporatiu democràtic. Afirma que les empreses haurien de ser reconegudes com a entitats polítiques i que les empreses són la institució de les societats democràtiques que millor representa la tensió entre el capitalisme i la democràcia. Les empreses governen l'economia global, però estan governades per inversors de capital. Quan es prenen decisions de gestió, els inversors no només determinen el futur de l'empresa, sinó també el futur del treballador i el futur de la comunitat en què existeix l'empresa. Ferreras proposa democratitzar les empreses per a fer-les encaixar en el context de les societats democràtiques mitjançant la implementació del bicameralisme econòmic a les empreses. El llibre consta de tres parts principals:
Part 1 – Història crítica del poder a l’empresa: la progressiva transició del treball de l’esfera privada a l’esfera pública En aquesta part, Ferreras explica com hi ha hagut una transformació històrica del treball en la nostra cultura, que va passar de ser privat a públic. El treball ja no es troba en l'esfera privada ni es veu afectat per les normes feudals i domèstiques, i més tard per les fàbriques. Així, originalment, el treball es construïa al voltant de la relació entre el treballador i els objectes físics i les màquines per produir objectes. Avui dia, el treball forma part de l'esfera pública i democràtica, i es caracteritza especialment pel treball de serveis . Com que aquesta forma de treball tracta de la relació entre treballadors i clients, el treball esdevé inherentment polític. A més, les empreses industrials han introduït una estructura democràtica de negociació i presa de decisions entre empleats i treballadors.
Part 2 – Què entenem per empresa? Ferreras sosté que les empreses són molt més que simples construccions legals. Segons ella, també s’han d’entendre com a entitats polítiques, ja que incorporen treball i relacions laborals entre els empleats que ultrapassen el marc estrictament jurídic. Tot i això, les empreses continuen sent considerades com a espais privats, fet que permet la persistència de sistemes de jerarquia i dominació en l’àmbit públic. En aquest sentit, Ferreras considera il·legítim el govern privat exercit pels inversors de capital.
Ferreras argumenta que existeixen dos tipus de racionalitats en una empresa. El terme "racionalitat instrumental" etiqueta el conjunt de normes d'activitats de les empreses que produeixen béns externs com ara rendiments financers per als inversors de capital. Un altre exemple de racionalitat instrumental és quan la treballadora veu les seves activitats com a mitjans per obtenir el seu sou. L'altra forma de racionalitat que caracteritza un conjunt de normes en una empresa és la «racionalitat expressiva» en el sentit que la treballadora expressa el seu jo essencial. Això és quan la treballadora s'aferra a l'empresa, per exemple, forma amistats amb altres treballadors i s'aferra a la tradició de l'empresa. És quan la treballadora està realment compromesa amb la seva feina i no només veu la feina com a mitjà per a un fi. La feina relacionada amb la racionalitat expressiva es caracteritza per ideals morals, ètics i polítics. Les dues formes de racionalitat competeixen entre si i el sistema bicameral proposat per Ferreras pot proporcionar un equilibri entre la racionalitat instrumental i l'expressiva.
Mirada cap al futur: del bicameralisme polític al bicameralisme econòmic Ferreras proposa organitzar les empreses en un sistema bicameral de govern corporatiu inspirat en legislatures polítiques bicamerals. La proposta parteix de la idea que aquesta forma d’organització empresarial hauria de garantir als treballadors els mateixos drets que als inversors de capital. Tant els inversors com els treballadors són, en essència, «inversors» dins l’empresa, encara que ho siguin de maneres diferents, i per això haurien de tenir una veu equivalent. La governança empresarial hauria d’articular-se mitjançant dos òrgans representatius operatius, un que representi els inversors de capital i un altre que representi els treballadors de l’empresa. Les decisions rellevants s’haurien d’adoptar amb una majoria de vots en cadascun dels dos òrgans. D'aquesta manera, els consells d'accionistes i els consells de treballadors han d'acordar i adoptar els mateixos textos i decisions estratègiques. Ambdós òrgans tenen poder de vet, la qual cosa significa que han de construir compromisos i el govern de les empreses pot esdevenir legítim.
Inspiracions intel·lectuals i enfocament acadèmic En la seva obra acadèmica, Ferreras està influenciada i inspirada per Jürgen Habermas, Jean-Mar Ferry, Amartya Sen, Jean-Phillippe Robé, Joel Rorger i Jon Elster.
Ferreras es considera una científica crítica i s'inspira en la idea de Jürgen Habermas del científic social crític, la feina del qual està motivada per l'interès constitutiu del coneixement per emancipar la humanitat (Coneixement i interès humà). Vol ajudar els ciutadans a comprendre millor la seva situació en el moment específic de la història que viuen, per a «contribuir a la seva capacitat de buscar l'autonomia a nivell col·lectiu i individual» i influir en el seu propi futur. Metodològicament treballa hermenèuticament per a «identificar les intuïcions crítiques dels actors socials sobre les situacions a les quals s'enfronten».
El moviment #DemocratizingWork El maig de 2020, Isabelle Ferreras, Julie Battilana i Dominique Méda van iniciar una iniciativa global per democratitzar el treball i els llocs de treball. Criden l'atenció sobre com la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest el que consideren «esquerdes i vulnerabilitats» de la nostra economia i sistema polític. En concret, les males condicions laborals dels treballadors que van mantenir les societats en funcionament durant la crisi de la COVID-19 comportaven riscos tant mentals com físics. Les autores assenyalen que aquests treballadors solen pertànyer a «comunitats racialitzades, migrants o a l’economia informal», a qui denominen «treballadors essencials». Defensen una «democratització de les empreses», que garanteixi que els treballadors tinguin veu i participin en la governança empresarial, així com una millora dels seus salaris. A més, Ferreras, Battilana i Méda sostenen que la vida laboral no hauria d’estar regida únicament per les forces del mercat i pels inversors de capital. En aquest sentit, reclamen una «desmercantilització del treball» i afirmen que les persones no són simples recursos o mercaderies que presten un servei de manera purament instrumental a un empresari. Al contrari, la gent s'inverteix i es dedica a la seva feina, cosa que Ferreras anomena «inversió laboral». Els tres estudiosos han resumit el seu missatge en un «manifest de treball» que es publica al llibre Le Manifeste Travail - Démocratiser, Démarchandiser, Dépolluer. Poc després d'anunciar la iniciativa públicament com a comunicat de premsa a 36 països, cinc estudioses més van donar suport al projecte per crear consciència a la comunitat acadèmica en diferents disciplines. Es tracta de Julia Cagé, Lisa Herzog, Sara Lafuente Hernandez, Hélène Landemore i Pavlina Tcherneva.
La iniciativa ha rebut una àmplia atenció tant als mitjans de comunicació internacionals com entre els acadèmics. A data de maig de 2021, més de 6.700 persones havien signat la iniciativa.
Llibres Isabelle Ferreras, Democratizar la empresa capitalista: Piedra angular de una prosperidad compartida y sostenible, 2024. Chili: Adriadna Ediciones, Trad. and Preface by Sebastián Pérez Sepúlveda, Postface by Pedro Chaves y Sara Lafuente. Isabelle Ferreras, Tom Malleson, Joel Rogers, Democratizing the Corporation: The Bicameral Firm and Beyond, 2024. Real Utopia Series, New York City/London: Verso. Miranda Richmond Mouillot, David Hackett, Isabelle Ferreras, avec Team Endicott, Hé Patron!: – pour une révolution dans l’entreprise, 2023. Paris : Le Seuil. Mathieu De Nanteuil, Philippe Coppens, Isabelle Ferreras, Marc Verdussen, La démocratie à l’épreuve – Entre transitions constitutionnelles et défi écologique, 2023. Paris: Le Bord de l’eau Isabelle Ferreras, Julie Battilana, Dominique Méda (ed.), Democratize Work. The Case for Reorganizing the Economy, 2022. Chicago: The University of Chicago Press. (Augmented edition) Translations: Italian: 2022, Il Manifesto del Lavoro: Democratizzare, Demercificare, Disinquinare (Roma: Castelvecchi Editore) Dutch: 2023, Democratiseer Ons Weerk! Pleidooi Voor een Reorganisatie van de Economie (Enschede : Starfish Books) German: 2025, Die Demokratisierung der Arbeit. Ein Plädoyer zur Reorganisation unserer Wirtschaft (Berlin: Transcript) Turkish: Forthcoming (Istanbul: Optimist Kitap publisher)