Amb el nom de Guerra bruta es coneix a Mèxic un conjunt de mesures de repressió militar i política encaminades a dissoldre els moviments d'oposició política i grups guerrillers que actuaven contra l'estat mexicà.La Guerra bruta a Mèxic s'ha considerat una guerra de baixa intensitat per alguns autors, perquè, a diferència del que ocorre en altres estats d'Amèrica Llatina —com ara l'Argentina—, fou de caràcter selectiu.
La recerca judicial sobre el crims de l'estat contra els moviments polítics s'obrí fins al sexenni de Vicente Fox Quesada (2000-2006), que va fundar la Fiscalia Especial per a Moviments Socials i Polítics del Passat (FEMOSPP) l'any 2002. Malgrat que ha avançat en el coneixement dels fets històrics, la FEMOSPP no ha pogut arribar a establir responsabilitats legals concretes contra els que s'han assenyalat com a principals responsables de la Guerra bruta. Més tard, durant el govern d'Andrés Manuel López Obrador, es creà el 2021 la Comissió per a l'Accés a la Veritat, l'Esclariment Històric i l'Impuls a la Justícia de les violacions greus als drets humans comeses del 1965 al 1990.
Història La Guerra bruta a Mèxic comprén des de la primeria de la dècada del 1950 fins a la fi dels anys 1990.
Tot i haver-n'hi antecedents des de la Guerra Cristera i la persecució a grups catòlics i conservadors que imperà durant els anys 1930 i 1940, en què destaca una matança a León, Guanajuato el 2 de gener del 1946, davant una protesta de frau electoral, alguns casos de persecució també es van donar durant i després de les eleccions presidencials dels anys 1929 i 1940 contra els seguidors dels candidats conservadors José Vasconcelos i Juan Andreu Almazán, respectivament.
D'altra banda, hi ha opinions en el sentit que la Guerra bruta començà en els anys 1950, en contra de l'henriquismo, un moviment d'esquerra que va encapçalar el general Miguel Henríquez Guzmán, a l'ombra de l'expresident Lázaro Cárdenas del Río, el qual cercava el poder per la via democràtica el 1952 i, consumat el frau electoral, va preparar un intent de cop d'estat per a enderrocar el règim del PRI.
Un succés important fou la repressió en contra del moviment estudiantil del 1968. La reforma política del 1977 legalitzà l'existència del Partit Comunista Mexicà, que havia estat proscrit pel govern. El moviment del ferrocarril encapçalat per Demetrio Vallejo el 1958 també s'enfrontà amb l'estat. La societat civil, mitjançant organismes no governamentals, reclama l'existència de pràctiques de guerra de baixa intensitat per part de l'estat en contra de l'oposició no partidista.
Centre del país Des del moviment del ferrocarril del 1958 es comencen a aixecar moviments guerrillers, sobretot d'inspiració comunista, que foren sotmesos per l'exèrcit mexicà. Entre els anys 1965 i 1990 hi havia uns 29 grups guerrillers a l'estat, i la Lliga Comunista 23 de Setembre era l'organització guerrillera més important, perquè actuava des de la ciutat de Guadalajara i tenia militants en les principals ciutats de Mèxic. Les autoritats del govern mexicà crearen llavors un moviment armat de contrainsurgència i van fer desaparéixer militants i simpatitzants dels guerrillers, que foren retinguts i torturats en bases militars, presons secretes del govern i en llocs de l'extinta Direcció Federal de Seguretat, accions que de cap manera es van documentar i que representen el major obstacle per a la Fiscalia Especial per als Moviments Socials i Polítics del Passat (FEMOSPP). D'altra banda, com a part de les lluites armades de baixa intensitat entre els membres de l'exèrcit d'aquestes dates, es parla d'assassinats i emboscades a membres de les forces armades, que mai no van ser investigats, per a evitar donar publicitat als cossos guerrillers. Fins i tot esmenten que existia una frase: "Els soldats mai no moren", que deien entre ells per a indicar que un company havia mort en acció de guerra, però que el comunicat oficial indicaria que havia estat un accident.
Chihuahua El moviment democràtic de la Sierra de Madera registrava la participació d'algunes organitzacions socials, com ho era la Unió General d'Obrers i Pagesos de Mèxic, entre els quals es trobava el professor Arturo Gámiz García i el doctor Pablo Gómez Ramírez, i algunes publicacions com el periòdic La Veu de Chihuahua, en què es relata la vida rural de la zona de Temósachic, Madera i del vell mineral de Dolores.
Aquest moviment va fer invasions de predis, i va resistir als desallotjaments dels policies; a l'agost del 1963, amb el suport de 300 pagesos, fundaren el Centre de Població "Professor Francisco Luján Adame", i sol·licitaren la dotació de terres dels latifundis "Ojo de Puerco" i "Peñitas".
A finals de 1963, obrers, professors, estudiants i militants del Partit Popular Socialista fan la Primera Trobada de la Serra Heraclio Bernal, i hi participen delegacions de cinc entitats federatives. En les deliberacions, mostren simpatia per la Revolució cubana, i denuncien actes hostils realitzats pel cacic de la regió José Ibarra i la persecució d'un dels seus dirigents, Salvador Gaytán Aguirre.
Al 1963, la policia i l'exèrcit desallotgen els ocupants de les terres i detenen els dirigents camperols, estudiantils i mestres de la UGOCM a la ciutat de Chihuahua, amb el propòsit d'escapçar l'organització i limitar la seua creixent influència social. En les eleccions municipals, però, guanya el candidat del Partit Popular Socialista Salvador Gaytán Aguirre, del municipi de Cebadilla de Dolores, bastió del cacic José Ibarra, i això provoca que augmentàs el lideratge d'Arturo Gámiz i, per tant, l'hostilitat tant del cacic, com del governador de l'estat, el general Práxedes Giner Durán.
Al gener i febrer del 1964, estudiants, professors i colons organitzats pels dirigents estatals de la UGOCM de Chihuahua, secunden noves invasions de terres realitzades per pagesos en alguns predis, així com en terrenys agrícoles dins de la jurisdicció dels municipis de Madera, Casas Grandes, Janos, Guerrero, San Buenaventura, Villahumada, Gómez Farías, Cuauhtémoc, Delicias, Meoqui, Camargo i Jiménez; així com als ranxos propers als poblats d'Ojo Laguna, Cebadilla de Dolores i San Francisco Conchos, on existien sol·licituds de dotació de terres i ampliació ejidal. El governador de l'estat, però, hi va respondre empresonant els dirigents, tancant les escoles públiques; amb suport dels soldats de la 5a Zona Militar a càrrec del Gral. Antonio Gómez Velazco, es van desocupar els terrenys envaïts, es van detenir els invasors i es van acusar els dirigents de delictes federals. El moviment hi va respondre amb mítings, marxes, parades en llocs públics i preses de predis, i va aconseguir suport popular. Van ocupar les instal·lacions del Departament d'Afers Agraris. Tanta va ser la pressió popular, que el president Gustavo Díaz Ordaz va instruir el procurador general de la República perquè deixàs lliures tots els presos, incloent-hi els dirigents; i va ordenar colles d'enginyers agrònoms i personal tècnic per a preparar la dotació de terres.
Tanmateix, alguns militants del UGOCM van destruir un pont de propietat de la família Ibarra, i això es va considerar com una acció de caràcter armat; mentre que el dirigent d'aquesta organització Pablo Gómez Ramírez es postula com a candidat a diputat suplent pel Partit Popular Socialista, alhora que el governador clausura quatre escoles i dos internats, i rep acusacions de crear grups infiltrats pagats pel Procuradoratge General de Justícia.
A febrer del 1965, es realitza la Segona Trobada de la Serra "Heraclio Bernal", en què participen centenars d'estudiants de Chihuahua i altres regions, així com membres del Grup Popular Guerriller. En aquesta trobada, s'aproven els punts proposats per Arturo Gámiz, en què s'estableix el mètode de lluita per a aconseguir el canvi revolucionari. És a partir d'aquesta reunió quan sorgeix el grup guerriller, d'ideologia marxista, catalogat pel govern de llavors no com a lluitadors socials, sinó com a "delinqüents acusats d'assassinats i robatori de bestiar".
El 1964 la guerrilla incendia la casa de la família Ibarra, destrueix una estació de ràdio i ataca una caserna de policia, per la qual cosa es dona l'ofensiva militar contra el Grup Popular Guerriller, amb una companyia de l'Exèrcit integrada per 99 soldats i membres de la Policia Judicial "L'Acordada". Aquests van cometre una sèrie d'atropellaments, detencions il·legals, tortura, en la cerca dels guerrillers; i els obligaren a replegar-se.
El grup guerriller es va dedicar a enviar cartes, en què exposaven els abusos comesos per l'exèrcit: detencions il·legals, tortura a ranxers, dones i xiquets, robatori d'animals, etc. Aquest grup va establir una casa de seguretat en el Districte Federal i hi feu reunions secretes, en què discutia amb grups lombardistes si la lluita havia de ser armada o electoral. El 5 de maig del 1965 el president municipal de Cebadilla de Dolores, Salvador Gaytán Aguirre, s'aixeca en armes per a defensar la seua vida i deté i desarma el principal cacic de la regió, Emilio Rascón, terratinent acusat d'explotar els jornalers. A maig del 1965, els guerrillers ocupen el Ranxo "El Durazno" i en detenen un altre cacic, Roberto Jiménez, i realitzen algunes escaramusses amb soldats de la 5a Zona Militar, en el Municipi de Fusta, i s'instal·len en aquest municipi i a la serra que confina amb l'estat de Durango.
Des d'aquest lloc i amb suport de nous reclutes en el Districte Federal, així com per la persuasió d'un agent infiltrat, Lorenzo Cárdenas Barajas, es decideix a atacar la caserna militar de Madera, amb l'objectiu de "colpejar la moral de l'exèrcit", es planejà l'atac amb tres grups, amb quaranta guerrillers. El dia de l'operació, el 23 de setembre, però, dos dels tres grups es perderen en la serra, per la qual cosa l'únic grup va operar amb 15 guerrillers, i foren derrotats.
Les recerques foren realitzades i controlades pels militars de la 5a Zona, sense permetre la presència d'autoritats civils, federals o estatals, ni la realització d'autòpsies; sols es va donar accés als agents de la Direcció Federal de Seguretat. Els cadàvers dels guerrillers s'exhibiren en un camió descobert al poblat de Ciudad Madera i hores més tard, els llançaren a la Plaça d'Armes, on van romandre tota la nit. El 24 de setembre els van enterrar.
Més tard, l'exèrcit va emprendre una persecució dels supervivents a l'assalt utilitzant 4 jets de la Força Aèria i amb la participació de 53 paracaigudistes amb equip de combat. Es van revisar totes les cases de la Ciudad Madera i feren detencions i interrogatoris, aquests fets pel general Turcio Garza Zamora (cap de la 5a Zona Militar) i pel mateix governador de l'estat, el general Práxedes Giner Durán. Aquestes accions es van reforçar amb la presència de centenars de soldats procedents de les zones militars de Chihuahua i Sonora, així com del batalló de Fusellers Paracaigudistes al comandament del llavors coronel José Hernández Toledo.
Les accions militars continuaren durant la resta del mes de setembre i tot l'octubre del1965, amb detencions arbitràries, torturant i incomunicant persones relacionades o confoses amb els guerrillers. Mentre això ocorria a Chihuahua, en el Districte Federal, els supervivents del Grup Popular Guerriller, debatien les possibilitats de continuar la lluita armada; a finals del mes d'octubre, decideixen fundar el "Moviment 23 de Setembre" ("M23"), sota la guia de Pedro Uranga Rohana, Saúl Ornelas Gómez i Juan Fernández Carrejo.
Guerrero miniatura|200x200px|Cartell que denuncia la desaparició de Félix Barrientos, detingut el 1975 a Acapulco (Guerrero). Fou col·locat en un arbre de l'Albereda Central de la Ciutat de Mèxic juntament amb altres centenars de cartells en un acte de denúncia col·lectiva per les desaparicions comeses a Mèxic durant la Guerra Bruta