Joaquim Cil i Borés (Barcelona, 4 d'octubre de 1805 - Barcelona, 14 de gener de 1882) va ser un metge i professor universitari català.
Feu estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona, però abandonà la carrera eclesiàstica poc abans de finalitzar els estudis per començar la carrera mèdica al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona on es en medicina el 1833, i obtingué el doctorat l'any següent, el 1834, el mateix any que obté la plaça d'ajudant de professor de l'Hospital General de la Santa Creu. Ingressà per oposició a la Sanitat militar com a metge militar el 1835 però restà com a tal poc temps, doncs demanà la llicència el 1836. Fou també membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1837. Exercí com a catedràtic del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona el 1838, i de Cirurgia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) des del 1843 i fins al 1880. En 1845 fou nomenat catedràtic per oposició de Patologia Quirúrgica. Es mostrà contrari a l'enderrocament de les muralles de Barcelona. Formà part i dirigí la Societat dels Templaris. Fundà i dirigí la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas”, de significat clarament antipositivista dins la medicina catalana. Fou president de la Societat Mèdica d'Emulació el 1842. I també fou el primer president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya quan aquest càrrec, d'acord amb els nous estatuts de 1866, va tornar a ser ocupat per un membre de la institució entre els anys 1867 i 1868. També fou president del Casino Catòlic Monàrquic.
Referències
Categoria:Metges barcelonins contemporanis Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Estudiants de medicina de la UB Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Nascuts el 1805