L'església de Sant Francesc d’Assís de la Immaculada (en italià, chiesa di San Francesco d'Assisi all'immacolata), al centre històric de Caltagirone, és coneguda popularment com l'església de la Immaculada. Juntament amb l'antic convent de l'ordre dels Frares Menors Conventuals, constitueixen un complex monumental a la plaça de Sant Francesc d’Assís de la ciutat siciliana.

Història miniatura|Xilografia de la façana. miniatura|Façana de l'església. miniatura|Altar major. miniatura|Claustre. miniatura|Claustre. La tradició local sosté que Sant Francesc d'Assís va ser el fundador de la institució conventual. El 1219, Francesc va viatjar a Ancona per embarcar-se cap a Egipte i Palestina per la Cinquena Croada. Durant el setge croat de la ciutat egípcia de Damietta va conèixer el sultà aiúbida al-Malik al-Kāmil, nebot de Saladí. Per tant, és probable que, durant el viatge d'anada o de tornada, el fundador de l'ordre franciscana fes parades a Sicília per fundar-hi convents.

L'estructura original va ser consagrada originalment a Sant Miquel Arcàngel. Va ser construïda en estil gòtic el 1236. Els religiosos de l'orde dels Frares Menors Conventuals, per introduir i augmentar la devoció al Pare Seràfic i a la Mare de Déu, van dedicar l'església a Sant Francesc de la Immaculada (San Francesco all'Immacolata).

L'església va ser modificada el segle XVI i el pont de San Francesco va ser construït entre 1626 i 1666.

Després del terratrèmol de 1693 Com tants edificis, va haver de ser reconstruïda després del terratrèmol de la Vall de Noto de 1693 en estil barroc sobre les ruïnes de l'església anterior. De l'estructura gòtica original se'n conserva una capella amb volta de creueria.

Es desconeix qui en va dissenyar la façana immediatament després del terratrèmol. En tot cas, l'any 1727, arquitectes de Catània van rebre l'encàrrec de completar-la "des de zero ", incloent-hi els quatre panells amb símbols marians. Les quatre representacions envoltaven el nínxol per a l'estàtua de la Immaculada Concepció, esculpida per Giovanni Travaglia de Palerm el 1627 i originalment col·locada en un pedestal davant de l'església.

El 1807, a la façana s'hi va afegir un petit absis amb cúpula. El campanar i la cúpula van romandre inacabats fins el 1852.

El juliol de 1943 els bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial van causar danys a les estructures del convent.

Per la seva façana i les obres que s'hi allotgen, tot el conjunt monumental ha estat inclòs en el patrimoni historicoartístic del Fons d'Edificis Religiosos.

Característiques de l'església S'accedeix a l'espai obert localitzat enfront de l'entrada de l'església a través d'una escala en forma de ventall, que separa el nivell del carrer de l'espai sagrat. És vorejada per pilars i una barana de ferro forjat. Altres rampes connecten amb l'interior del temple. De les tres entrades originals, el gran portal central i el petit portal esquerre romanen intactes; l'entrada dreta s'ha transformat en una capella en forma d'absis.

A la part monumental de la façana destaca la cornisa de separació de pisos que la divideix en tres nivells cadascun tancat per una lluneta a la part superior (un timpà de doble arc superposat). Al llarg de l'eix central, cap amunt, s'alternen el portal, la fornícula de la Immaculada Concepció, el gran finestral emmarcat i l'escut d'armes de l'orde.

Els grans alts relleus dels quatre quadrants estan delimitats per columnes posteriors i columnes sortints. Són col·locades sobre sòcols adornats amb capitells dòrics al primer nivell i capitells corintis al segon. Al tercer nivell hi ha grans volutes que connecten la cornisa final. Una creu de ferro forjat a la part superior completa la perspectiva.

La façana orientada a ponent presenta dos nivells d'escultures fets amb escuts d'armes sostinguts per querubins i decorats amb garlandes de plantes i fulles d'acant. Aquestes reprodueixen elements del simbolisme marià: a la part inferior esquerra, la palmera; en el sentit de les agulles del rellotge, la Torre de David, la Porta del Cel i el Cedre. Al centre, a la fornícula damunt de l'entrada, hi ha una estàtua que representa la Immaculada Concepció. A sobre, a la lluneta,, hi ha l'emblema heràldic franciscà.

Al tambor de la cúpula té vuit finestres d'arc delimitades per columnes i pilastres, i a la motllura cada parell de capitells correspon a un parell d'esferes de pedra blanca.

La torre del campanar s'alça esvelta al costat de la cúpula. Va ser construïda el 1852 per l'arquitecte de Caltagirone Salvatore Marino. Les quatre finestres estan delimitades per pilastres acanalades amb capitells jònics rematats per timpans triangulars. La petita cúpula està travessada per unes característiques nervadures radials i una llanterna amb un pinacle.

A l'interior, a l'esquerra de l'absis, es poden veure restes de l'edifici del segle XIII.

Obres Segle XIX, Immaculada Concepció, estàtua vestida amb riques robes brodades en or, obra atribuïda a Giuseppe Vaccaro . ?, Reliquiari, col·lecció que inclou els cossos de nombrosos sants i la relíquia del fusta de la Santa Creu. Segle XIX, Sant Jeroni, Sant Antoni de Pàdua, Sant Francesc d'Assís, Mare de Déu dels Dolors, Crucifix, pintures a l'oli sobre tela, a les respectives capelles, obres atribuïdes a Francesco Vaccaro . 1677, Sant Antoni de Pàdua, estàtua de fusta recoberta de plata. Segle XX, Pessebre, gran panell de majòlica d'Antonio Ragona .

Confraria A partir de 1676, els ceramistes que tenien el seu propi taller prop del convent es van constituir en confraria de la Immaculada,.

Oratori L'Oratori de la Confraria de la Immaculada Concepció funciona com a sala de recepció. Sovint s'utilitza per a reunions, activitats de formació i seminaris. La sala de l'oratori està decorada amb estuc del segle XIX, amb un revestiment de marbre modern a les parets, i a la volta hi ha un fresc que representa la Immaculada Concepció rebent ofrenes dels quatre continents.

El convent El 1866, l'estat italià va promulgar lleis per la confiscació dels béns propietat dels ordes religiosos. En conseqüència el convent va patir diversos canvis de propietat i ús. Abans de ser retornat a les autoritats eclesiàstiques, les instal·lacions es van transformar en casernes i en un jutjat. Però, a partir del 1911, el bisbe monsenyor Damaso Pio De Bono, i el tinent d'alcalde Don Luigi Sturzo van establir-hi la seu episcopal i el seminari diocesà.

L'antic convent també alberga la biblioteca Pius XI, les oficines diocesanes i l'antiga capella del seminari d'estil neogòtic.

El claustre, al costat dret, és un espai amb forma quadrada. Està compost per una llotja coberta per una seqüència de voltes de creueria (6 x 6 arcs), sostingudes per columnes monolítiques d'estil dòric. Les teulades inclinades estan formades per un sistema d'encavallades de fusta. Al centre hi ha un jardí amb palmeres, un pou i una petita font. El lavabo, murat a l’ala nord, com a espai per rentat ritual de les mans dels religiosos abans de determinats oficis, menjars o cerimònies, estava originàriament col·locat a l'atri. A conseqüència del bombardeig aeri de 1943, va ser desmuntat i reconstituït al lloc actual. Amb relleus esculpits, al cartelló superior, la data de 1613 i la inscripció “LAVABIS ME ET SUPER NIVE(M) DEALBABOR”, verset 9 del Salm 50.

Seminari Diocesà El seminari de Caltagirone es va inaugurar el 1822. La façana es caracteritza per la presència de l'ordre arquitectònic dòric. Amb tot, ha patit nombroses modificacions.

Museu Diocesà Al museu en destaca la Madonna della Salute, estàtua de marbre, obra d' Antonello Gagini de 1516.

Notes

Bibliografia

Altres projectes

Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Edificis de Caltagirone Categoria:Esglésies barroques d'Itàlia