Masters of the Universe és una pel·lícula de superherois estatunidenca de 1987 basada en la franquícia Masters of the Universe de Mattel. La pel·lícula va ser dirigida per Gary Goddard, produïda per Yoram Globus i Menahem Golan, i escrita per David Odell. És protagonitzada per Dolph Lundgren, Frank Langella, Courteney Cox, James Tolkan, Christina Pickles i Meg Foster, amb papers secundaris de Billy Barty, Jon Cypher, Chelsea Field i Robert Duncan McNeill. La pel·lícula segueix dos adolescents que coneixen He-Man, l'home més poderós de l'univers, que viatja a la Terra amb els seus amics, Man-At-Arms i Teela per a impedir que el seu arxienemic, el malvat Skeletor, obtingui una clau còsmica que li permetria conquerir el seu planeta natal Eternia i tot l'univers.

Masters of the Universe es va estrenar als cinemes dels Estats Units d'Amèrica el 7 d'agost de 1987. Tot i que va ser un fracàs comercial i de crítica, recaptant només 17 milions de dòlars a tot el món amb un pressupost de 22 milions, ara es considera una pel·lícula de culte. Una nova versió cinematogràfica es va estrenar el 2026.

Tot i que és la primera pel·lícula d'acció real de la franquícia, la primera pel·lícula de He-Man/Masters of The Universe va ser la pel·lícula animada He-Man and She-Ra: The Secret of the Sword, estrenada als cinemes el 1985.

Argument Al planeta Eternia, el senyor de la guerra Skeletor pren el control del castell de Grayskull, el centre del poder de l'univers. El seu exèrcit dispersa els defensors eternians restants i captura la Bruixa de Grayskull, l'empresona en un camp d'energia que drena poder i i planeja prendre el poder sobre tot l'univers per a la propera sortida de la lluna. Els arxienemics de Skeletor (el líder guerrer He-Man, el soldat veterà Man-At-Arms i la seva filla Teela) rescaten el manyà thenurià Gwildor dels soldats de Skeletor. Gwildor ha inventat una clau còsmica que pot obrir un portal a qualsevol lloc mitjançant notes musicals però ha estat robada per Evil-Lyn, l'assistent de Skeletor, permetent a Skeletor entrar al castell de Grayskull.

Producció Desenvolupament La línia de joguines de Masters of the Universe va començar el 1982, i després va ser seguida per la sèrie de televisió d'animació He-Man i els senyors de l'univers de 1983 a 1985. La primera pel·lícula d'animació estrenada als cinemes protagonitzada per He-Man i amb personatges de Masters of the Universe, The Secret of the Sword, es va estrenar el 1985. Aleshores es va començar a treballar en la producció d'una pel·lícula d'acció real de Masters of the Universe. Un dels esborranys originals del guió de David Odell, qui abans havia treballat a Supergirl i The Dark Crystal, va ser revisat al tercer episodi del pòdcast de He-Man and She-Ra, Masters Cast. L'esborrany original incloïa més temps dedicat a Eternia i Snake Mountain i revelava que la mare de He-Man era originària de la Terra, com el personatge de la reina Marlena de la sèrie animada de Filmation He-Man i els senyors de l'univers, enllaçant així els dos planetes. miniatura|Frank Langella, l'actor que fa de Skeletor Descrivint el seu personatge, Meg Foster va explicar que Evil-Lyn no és una dolenta sinó que «només fa la seva feina i sap com obtenir resultats, fins i tot si això significa ser dura». Frank Langella hi va estar d'acord, i la va considerar de dona més dedicada a la causa de Skeletor que qualsevol home perquè l'estima. Els cineastes van considerar que Foster portés lents de contacte per a emmascarar els seus ulls blaus pàl·lids naturals, però finalment van decidir que s'adaptaven millor al personatge, a més, li van augmentar el pit ajustant l'escot al vestit.

Quan li van oferir el paper, Langella va reconèixer que «ni tan sols va dubtar-ho, no podia esperar més per a interpretar-lo». Va explicar l'admiració del seu fill Frank III, que aleshores tenia quatre anys, per Skeletor mentre corria per casa seva cridant el crit de batalla de He-Man «Tinc el poder!» com la raó per la qual va interpretar l'arxienemic de He-Man.

Rodatge Segons el director Gary Goddard, Mattel va causar problemes a l'equip de producció en no pagar la seva meitat del pressupost de producció a temps. A causa que la producció es va quedar sense pressupost, Goddard va haver de finançar el rodatge de l'escena de lluita entre He-Man i Skeletor. Només Lundgren i Langella hi eren presents juntament amb un equip mínim, amb la il·luminació del plató apagada per a emfatitzar la presència dels actors.

Inicialment, Mattel també va controlar la manera com es representava He-Man a la pel·lícula, insistint en que el personatge no podia aparèixer fent res moralment incorrecte (com ara dir paraules malsonants o matar). Les vendes de joguines de He-Man van baixar a mitja producció, fet que va fer que Mattel relaxés les seves normes i va permetre al director tenir més llibertats amb el personatge.

Durant el rodatge, Mattel va organitzar un concurs per a infants per a tenir l'oportunitat d'aparèixer a la pel·lícula. Richard Szponder va guanyar el concurs, però la seva victòria es va anunciar quan el rodatge estava a punt d'acabar. Totes les escenes que tenien lloc a la Terra ja s'havien rodat, així que Goddard va escollir Szponder com el personatge que sosté el bastó de Skeletor mentre torna al castell de Grayskull.

Calia connectar dos equips de so per a filmar a l'interior del castell de Grayskull, amb pintures mat que omplissin els forats del camí central. Descontent amb la lectura que Dolph Lundgren feia dels diàlegs de He-Man, Goddard va preure que un altre actor doblés els diàlegs de Lundgren, però no se li va permetre de fer-ho per motius contractuals. Posteriorment, els diàlegs de Lundgren es van tornar a enregistrar i es van doblar sobre el metratge original per a complir millor les exigències de Goddard. Langella va dir a la premsa que li encantava interpretar Skeletor i que va treballar dur per a fer que el paper fos el més emocionant possible.

El director Gary Goddard va revelar que el muntatge original incloïa una escena de comiat més llarga i emotiva inspirada en El màgic d'Oz, on Julie Winston (Courteney Cox) tenia línies individuals amb cada eternià. L'estudi va exigir que l'escena es retirés, però el metratge encara existeix. L'escriptor i artista de còmics John Byrne va comparar la pel·lícula amb la metasèrie de còmics Fourth World de Jack Kirby.

Música La música de Masters of the Universe va ser composta per Bill Conti i va ser enregistrada per diverses orquestres europees, principalment l'Orquestra Graunke de Múnic (l'única que apareix als crèdits de l'àlbum de la banda sonora) i dirigida per diversos directors, principalment Bruce Miller i Harry Rabinowitz (l'únic acreditat). Conti no va dirigir la seva partitura perquè no es podia enregistrar als Estats Units, ja que «hi havia una vaga de músics, així que va fer cap a diversos llocs». Ell i el mesclador Dan Wallin van muntar la partitura a partir de les diverses preses enregistrades."Bill Conti's Music of the Universe," p. 8, liner notes, Masters of the Universe: Complete Original Motion Picture Soundtrack, La-La Land Records LLLCD 1071.

Llegat El fracàs comercial de Masters of the Universe, entre altres pel·lícules com Superman IV: The Quest for Peace i Força vital, va contribuir al tancament final de Cannon Films. Masters of the Universe va ser el primer paper protagonista de Dolph Lundgren en un llargmetratge després del seu èxit a Rocky 4, tot i que més endavant el va considerar com el seu pitjor paper cinematogràfic. Per contra, Frank Langella va considerar Skeletor un dels seus millors papers.

La pregunta de Skeletor a He-Man («Parla'm de la solitud del bé, He-Man. És igual a la solitud del mal?») està lleugerament reformulada a Injustice vs. Masters of the Universe, un còmic crossover de la franquícia Injustice.

Gwildor, un personatge creat per a Masters of the Universe com a substitut d'Orko a causa de la complexitat del personatge per fer en acció real i interpretat per Billy Barty, va aparèixer a la sèrie de televisió animada Masters of the Universe: Revolution del 2024 amb la veu de Ted Biaselli. Hi fa gairebé el mateix paper d'inventor que a la pel·lícula, i també fa de contrapunt a Orko (Griffin Newman).

Seqüela cancel·lada El 1987, Globus va anunciar una seqüela, Masters of the Universe 2, al 40è Festival Internacional de Cinema de Canes. Malgrat la negativa de Dolph Lundgren a repetir el paper perquè no li agradava la primera pel·lícula però, en canvi, va optar per protagonitzar Red Scorpion (1989) de Cannon, el projecte va seguir endavant amb el surfista Laird Hamilton com a substitut. El director Albert Pyun va ser adjunt al projecte, després d'haver estat vinculat a l'adaptació prevista de Spider-Man de Cannon, i ambdues pel·lícules, segons sembla, havien de tenir un pressupost de 2 milions de dòlars. Tanmateix, a causa dels problemes financers de Cannon després dels fracassos de taquilla de la primera pel·lícula de Masters of the Universe i Superman IV (1987), l'empresa es va negar a pagar a Mattel els drets d'autoria per a l'ús dels personatges. Mattel, a més, no estava satisfeta amb el guió de la seqüela, tot el projecte va ser cancel·lat i els drets cinematogràfics van tornar a Mattel. Per a evitar malbaratar els decorats i el vestuari ja preparats per a la seqüela (i per a una pel·lícula de Spider-Man no feta), Cannon va produir una pel·lícula de baix pressupost protagonitzada per Jean-Claude Van Damme, que van titular Cyborg (1989).

Reboot Des de la dècada del 1990 fins a la del 2020 van circular diversos rumors d'una possible reinvenció, inclòs un que presumptament implicava el director John Woo, tot i que mai no es van confirmar. El 2007, però, Variety va informar que Warner Bros., el productor Joel Silver i el guionista Justin Marks estaven desenvolupant una possible pel·lícula amb personatges actualitzats i un estil visual similar al de 300. Però aquests projectes i els posteriors es van estancar repetidament, deixant la nova pel·lícula atrapada en un infern de producció.

El gener de 2019 es va informar que Art Marcum i Matt Holloway reescriurien el guió de la nova versió. El 13 de febrer de 2019, Aaron i Adam Nee van ser escollits com a directors d'una pel·lícula que seria produïda per Sony Pictures, amb el rodatge previst per a mitjans de juliol de 2019 a Praga. El 20 de març de 2019, Noah Centineo va ser escollit com a He-Man. Tanmateix, l'actor va abandonar l'encàrrec el 29 d'abril de 2021, després de més de dos anys sense actualitzacions sobre el projecte, tot i que la data d'estrena original s'havia fixat per al 5 de març d'aquell any. El juny de 2021 van començar a circular rumors d'una nova pel·lícula que seria produïda i distribuïda per Netflix. La notícia es va confirmar el gener de 2022: els germans Nee dirigirien i Kyle Allen va ser escollit com a Adam/He-Man. Aquest projecte també es va cancel·lar finalment el 2023.

El 2024, es va anunciar una nova pel·lícula com un reinici de la versió de Cannon de 1987, aquesta vegada produïda per Amazon MGM Studios i Mattel Films, dirigida per Travis Knight, amb l'actor anglès Nicholas Galitzine com a protagonista de He-Man. L'estrena mundial serà el 5 de juny de 2026.

Referències

Bibliografia

Categoria:Pel·lícules rodades a Los Angeles Categoria:Pel·lícules ambientades a Nova Jersey Categoria:Pel·lícules basades en sèries de televisió Categoria:Pel·lícules sobre bruixeria Categoria:Pel·lícules sobre orfes Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1987 Categoria:Pel·lícules amb música de Bill Conti